Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grup 1I. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grup 1I. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de febrer del 2009

1. Jocs digitals, programari i educació infantil

Guia de treball en grup

Introducció

Des de fa dècades, algunes escoles inclouen l'ús dels jocs d'ordinador a la seva llista de recursos per a la docència i l'aprenentatge. És evident que a tots els infants els agrada jugar, que el joc els motiva, els diverteix i que, en molts casos, els fa pensar, els fa cercar estratègies per resoldre les situacions que el joc planteja. Aquestes estratègies, aquests "trucs", els comparteixen amb els companys. Ser un bon jugador dóna un cert prestigi social en el grup.

Però, quan es fan servir jocs d'ordinador a l'aula, no només es busca l'entreteniment, darrera de cada activitat en la que s'utilitza un joc d'ordinador, hi ha uns objectius que fan necessari i justifiquen l'ús d'aquest tipus de recurs. Així doncs, quan emprem videojocs a l'aula ens haurem de preguntar què volem que els nens aprenguin i quina és la millor forma de realitzar aquell aprenentatge.

D'una altra banda, des del punt de vista metodològic, l'ús dels videojocs es pot portar a terme de forma individual o en grup i caldrà tenir present què guanyem i què perdem en cada cas.

Les anteriors són algunes de les qüestions que ens podem plantejar al voltant de l'ús dels videojocs a l'escola però no són les úniques:
  • On es poden trobar els jocs educatius informàtics?
  • Amb quins criteris podem jutjar la qualitat d'un joc d'ordinador?
  • Tots els videojocs proporcionen el mateix tipus d'aprenentatge?
  • Quin tipus de jocs són els que afavoreixen l'aprenentatge dels nens i nenes?
  • L'escola és un bon lloc per jugar?
  • Quanta estona s'hauria de jugar a l'escola?
  • Com s'integra l'ús de l'ordinador i, en concret dels videojocs a la dinàmica de l'aula?
En aquest treball es vol aprofundir en la relació entre els jocs d'ordinador (videojocs) i l'educació, es demanen respostes clares, coherents i argumentades a totes aquestes qüestions.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles
Jocs en línia
Programari:
Publicat per a
Categories: , , ,

2. La informació a la xarxa, el copiar/enganxar i el guiatge dels treballs

Guia de treball en grup

Introducció

Sovint tenim la sensació que a Internet podem trobar la resposta a qualsevol pregunta que ens puguem arribar a formular. Pensem que els recursos com ara els cercadors, posem per cas Google, o les enciclopèdies en línia com ara la Viquipèdia o Encarta són un bon inici pel nostre procés d'aprenentatge. Així doncs, si des de l'escola, l'institut o la facultat ens proposen la realització d'un treball aquestes seran les nostres principals eines de treball. Però aquests, evidentment, no són els únics recursos i caldria plantejar-se si són els millors.

Els resultats que obtindrem de Google després de fer una cerca sovint superen la nostra capacitat de lectura (Educació TIC retorna 985.000 resultats en 0,22 segons!) i, d'una altra banda, com sabrem quin dels resultats és el que s'adequa millor a les nostres necessitats? quins criteris de selecció emprarem per decidir que una adreça és millor que una altra?

Si emprem la Viquipèdia ens podem preguntar sobre el grau de fiabilitat de la informació que ens ofereix. Ens podem preguntar quins són els autors, quins mecanismes permeten la revisió i el perfeccionament dels articles... Podem també comparar aquesta enciclopèdia amb unes altres com ara Encarta. Què ofereix Encarta que no trobem a la Viquipèdia (o a l'inrevés)? Com s'expliquen determinats temes a les dues enciclopèdies?

Aquestes són algunes de les qüestions que ens podem plantejar però no són les úniques:

  • El fet de trobar una bona font d'informació garanteix que aprendrem allò que ens cal saber? i què és allò que ens cal saber?
  • Què farem amb la informació trobada: la copiarem i enganxarem al nostre treball? la citarem? i si és així, com es citen les fonts? què més podem fer amb aquesta informació?
  • Com farem el pas informació-coneixement?
Des del punt de vista del docent també hi ha diversos interrogants a resoldre:

  • És bo fer demandes molt obertes als alumnes (posem per cas, proposar un treball sota el títol Educació i TIC)? Com es poden acotar les demandes?
  • Cal que hi hagi un guiatge per part del mestre o és millor prioritzar la llibertat de l'alumne per cercar allò que l'interessa?
  • Si cal guiar el treball, com serien les propostes i quins recursos podem emprar?
En aquest treball cal donar respostes clares, coherents i argumentades a totes aquestes qüestions.




Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, cal realitzar les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Enciclopèdies/fonts d'informació
Articles

Fotografia publicada al diari El País
Publicat per a
Categories: , , ,

3. Portals educatius orientats a alumnes

Guia de treball en grup

Introducció
Entenem per portals educatius orientats a alumnes les webs (d'accés gratuït o de pagament), on s'ofereixen als alumnes una sèrie de recursos per a poder desenvolupar les tasques d'aprenentatge d'una manera més flexible i eficient. Així doncs, des dels portals, és normal que s'ofereixin propostes d'activitats didàctiques, continguts relacionats amb les matèries, entorns de comunicació, com per exemple, correu electrònic o fòrums entre d'altres, entorns per a poder programar activitats didàctiques, espais d'interacció amb professors, grups classe...
El concepte portal, a més, ens reporta una dimensió gran i globalitzadora. Per exemple tots els alumnes de primària.
Al voltant d'aquests espais poden sorgir les anomenades comunitats virtuals d'aprenentatge.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

  • Exploreu les possibilitats i recursos que hi ha en els tres portals que s'han de treballar i que es citen a l'apartat Recursos.
  • Elaboreu una llista amb les eines i recursos que hi ha en els tres portals.
  • Compareu-los en base a aquestes llistes.
  • Valoreu els punts forts i els punts febles de cadascun. Podeu cercar criteris de valoració a: Fitxa d'avaluació de portals
  • Proposeu exemples de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula o en l'entorn escola/família amb aquest recurs didàctic, centrant-vos en l'educació infantil
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop preparats aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

En aquesta feina dels portals educatius orientats a alumnes, cal tenir present, que durant l'estona de la sessió didàctica és impossible mostrar tots tres entorns, així doncs que caldrà cercar estratègies alternatives, orientades a destacar allò què és més rellevant, més motivador de cara a que els companys recordin els entorns,... o plantejar tasques prèvies als companys o formalitzar estructures o,...
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica. Aquí cal tornar a tenir present que els companys no és necessari que s'aprenguin totes i cadascuna de les apartats del portal, però si que han d'aprendre...
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles

Fitxa d'avaluació de portals
Publicat per a
Categories: , , , ,

4. Noves tecnologies amb velles pedagogies?

Guia de treball en grup

Introducció

La introducció de noves tecnologies a l’escola molt sovint ha anat acompanyada d’expectatives de canvi i d’innovació educativa que al cap del temps mai no s’han acabat de produir.

Cap als anys 70 es van popularitzar els mitjans audiovisuals i a les escoles es van introduir alguns projectors de diapositives que s’utilitzaven per il·lustrar alguns continguts relacionats amb la Història de l’Art o la Plàstica, però l’activitat escolar no va canviar pràcticament gens. Després, cap als 90 es van començar a introduir els ordinadors, generalment en aules d’informàtica, però això en molts casos només ha comportat afegir una assignatura d’informàtica per aprendre a utilitzar-los, les altres assignatures de moment han canviat ben poc.

Actualment a les escoles comencen a instal·lar-s’hi pissarres digitals. Aquesta tecnologia permet disposar dels recursos d’un ordinador projectat a la pissarra de les aules ordinàries, es pot consultar Internet, visionar pel·lícules, escriure textos, executar aplicacions i jocs didàctics... Sembla que totes aquestes possibilitats, junt amb tots els canvis que s’estan duent a terme en la societat en general, haurien de fer canviar l’activitat escolar i s’hauria de produir una autèntica revolució educativa... però es corre el risc de seguir fent el mateix de sempre (vella pedagogia) però amb recursos tecnològics del segle XXI (noves tecnologies).



Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzeu les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Descriviu i compareu les possibilitats i limitacions de les tecnologies que s'estan introduint a les aules: pissarra digital (PD), pissarra digital interactiva (PDI), tablet PC...
  • Cerqueu referències d'escoles que tinguin PDIs, informeu-vos d'experiències concretes sobre el seu ús. Feu-ne una valoració crítica d'avantatges i inconvenients.
  • Reflexioneu sobre quins aspectes de la pràctica educativa (paper del mestre i de l’alumne, continguts d'aprenentatge, tipus d’activitats...) podrien experimentar canvis gràcies a l'ús de la PDI.
  • Proposeu alguns canvis pedagògics i/o metodològics que s’haurien de produir perquè l’ús de la tecnologia a l’aula comportés realment innovació educativa.
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Portal de la Pissarra Digital (P.Marquès)

Articles

Viejas pedagogías. Nuevas tecnologías (ADELL, J.; MARTÍNEZ, J.)
Nuevas tecnologías con viejas pedagogías (Bloc M. Área)
Publicat per a
Categories: ,

5. L'ús de documents sonors a l'escola

Guia de treball en grup

Introducció

Actualment, amb l’extensió de l’ús de l’ordinador i la disponibilitat d’aparells com els reproductors mp3 i els telèfons mòbils, els documents sonors estan a l’abast de gairebé tothom. I no sols per a escoltar música o programes de ràdio sinó que ara, amb els ordinadors, l’edició de documents d’àudio és molt senzilla i no requereix ni costosos recursos tecnològics, ni instal·lacions especials, ni una formació tècnica específica.
No és pas nou que a l’escola es consideri el valor educatiu de la creació radiofònica i hi ha experiències de ràdio escolar de fa molts anys, però la senzillesa amb que actualment es poden editar documents sonors està fent que cada cop n’hi hagi més. Amb tot, aquesta mena d’experiències a les escoles gairebé sempre han anat en paral·lel a l’activitat curricular ordinària. De la mateixa manera que a l’escola es treballa la lectura i l’escriptura sobre paper, ara seria possible treballar la comprensió i l’expressió amb recursos sonors... això podria comportar alguna mena d'avantatges a l’aprenentatge?

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  1. Llegiu i comenteu entre vosaltres el capítol del llibre que s'indica a l'apartat Articles.
  2. Informeu-vos i experimenteu sobre les possibilitats de tractament d’àudio que té l'ordinador.
  3. Elaboreu un recull de materials didàctics i documents sonors per treballar amb documents sonors a l’escola.
  4. Informeu-vos i descriviu el funcionament d’una ràdio escolar i exposeu-ne les seves possibilitats didàctiques.
  5. Cerqueu experiències de ràdio escolar i també d’altres experiències d’utilització de documents sonors a l’escola i feu-ne una valoració crítica.
  6. Reflexioneu sobre la conveniència o no de potenciar la comprensió i l'expressió del llenguatge oral a l’escola com a complementari del llenguatge escrit.
Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Articles

  • LLORENTE, M.C.; ROMÁN, P. (2007): La utilización educativa del sonido, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 91-111
Publicat per a
Categories: ,

6. El vídeo, només per a entretenir?

Guia de treball en grup

Introducció

Quan es demana que hom faci memòria i recordi quin ús va fer del vídeo a l'escola encara és molt freqüent la resposta que només es passaven pel·lícules quan no es podia sortir al pati perquè plovia. Això molt possiblement es pot explicar perquè alguns mestres consideraven, -i potser encara n'hi ha que consideren-, que el vídeo només serveix per a entretenir. Amb tot, cal dir que aquesta no és l'única raó, també cal considerar els problemes d'organització dels espais i del temps que comportava, -i en molts casos encara comporta-, veure vídeos a l'escola.
Però actualment la situació està canviant ja que per una banda des de la pedagogia cada cop es reconeixen més els avantatges de l'ús dels recursos audiovisuals per a l'aprenentatge i per altra banda, l'accés a la tecnologia i el desenvolupament de les TIC cada cop fan més fàcil poder veure vídeos a la mateixa aula ja que ara n'hi ha prou amb un ordinador i un projector i els vídeos es poden veure des d'un DVD o directament des d'Internet utilitzant serveis com YouTube o Edu3.cat. (vegeu La televisió a l'escola, Menció Especial d'educació en mitjans del concurs Educlip 2007)

A més a més ara ja no sols és possible veure els vídeos sinó que també es poden crear i publicar amb molta facilitat . L'ús de Youtube, o d'altres serveis web semblants, ja és una pràctica habitual per a milions de persones. Podríem enumerar diverses causes que podrien explicar aquest fenomen:
L'augment de l'amplada de banda de les xarxes que ha possibilitat que els vídeos, que tenen un pes molt superior al de les imatges o el text, puguin ser transmesos amb facilitat.
L'aparició de senzills programes d'edició de vídeo digital que permeten que qualsevol persona amb coneixements bàsics sobre l'ús de l'ordinador pugui crear i/o editar de vídeos.
L'aparició de serveis en línia (Youtube n'és un d'ells) que permeten pujar els nostres vídeos o veure milions de vídeos pujats per altres persones.
El canvi d'hàbits de molts usuaris de la xarxa que han passat de ser exclusivament consumidors d'informació a ser productors de continguts. Aquest fet es pot observar també en altres serveis com els blocs o els fotologs...
El vídeo següent mostra el canvi d'habits que s'està produint i la possibilitat de subscriure's a un canal de vídeo o àudio a través de la xarxa:




Diverses escoles i institucions educatives publiquen documents audiovisuals a través de Youtube o bé utilitzen els vídeos per tal de donar suport a les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

També a casa nostra, a partir de la col·laboració entre TV3 i el Departament d'Educació s'ha creat una potent plataforma de difusió de vídeos educatius: Edu3.cat

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Comenceu llegint amb deteniment el capítol 8 del llibre: Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid: McGraw/Interamericana de España. Poseu-lo en comú entre vosaltres i organitzeu-ne la informació en forma d'esquema o mapa conceptual.
  • Investigueu el servei Edu3.cat. Mireu-hi vídeos i intenteu contestar preguntes com ara: Tots els vídeos que hi ha són educatius? Quants vídeos hi ha penjats a 3du3.cat? Qui els pot visionar? Com estan classificats? Solament hi ha vídeos? Que pot fer un usuari, a part de veure'ls? Hi ha diferents nivells d'usuaris? Quins avantatges i desavantatges té el suport web en relació amb altres suports com el dvd?
  • Seleccioneu vídeos que permetin exemplificar els diferents usos educatius del vídeo a què fan referència els autors del capítol de llibre al que s'ha fet referència anteriorment.
  • Exploreu les possibilitats de Youtube. S'aconsella entre d'altres aspectes explorar els següents aspectes: Com podem pujar els nostres vídeos? Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen al vídeo? Es pot cercar un vídeo a partir d'una paraula o frase que es diu en ell? Com es fa per recollir els nostres vídeos preferits? Què són els Canals?
  • Cerqueu alguns vídeos que puguin ser emprats en un entorn escolar. Quines estratègies i quins criteris de selecció heu fet servir per cercar aquests vídeos? Hi hauria d'altres possibilitats?
  • Redacteu una proposta sobre com es podrien emprar els vídeos; quina seria la metodologia o metodologies per treure el màxim profit a aquests documents.
  • Cerqueu vídeos publicats per escoles i experiències d'ús de Youtube a l'aula
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny

  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Web

Llibres
  • CABERO, J. (2007): El vídeo en la enseñanza y formación, en CABERO, J. (coord.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, McGraw/Interamericana de España, 129-149
Articles
Publicat per a
Categories: ,

7. Els recursos del mestre

Guia de treball en grup

Introducció

Quan, en aquest mateix bloc, es parla de la competència digital del mestre es diu que aquest conjunt de "...competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques."

Seguint amb la línia encetada en aquella entrada, cercarem recursos que puguin ser d'utilitat a un mestre per formar-se, més enllà de la seva formació inicial a la Universitat. D'una banda revisarem les competències que hauria de tenir el mestre en relació a les TIC (Normes UNESCO i Normes ISTE) i d'una altra explorarem i valorarem els recursos (XTEC, iEARN Pangea, Eduteka...) que ens poden ser d'utilitat per a l'adquisició d'aquestes competències.

Els tres nivells de competència que es citen a les Normes UNESCO: 1) Nocions bàsiques, 2) Aprofundiment i 3) Creació de coneixement, es treballen a la formació inicial i s'han de seguir treballant quan el mestre ja està en actiu.

Per començar, farem un repàs d'aquestes competències (referides als tres nivells) i cercarem recursos a la Xarxa per poder treballar-les.
A tall d'exemple ens podem preguntar sobre el coneixement que el mestre ha de tenir de les noves aplicacions i sobre la utilització d'aquestes en situacions basades en problemes i projectes.
També caldrà veure com es fomenta i s'ensenya a treballar de forma col·laborativa i com es participa en comunitats del coneixement basades en les TIC.
El mestre, segons aquest document de la UNESCO haurà d'aprendre i posteriorment desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues i haurà de tenir la capacitat d'experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals de coneixement. Com ho farà per adquirir i perfeccionar de forma continuada totes aquestes competències?

D'una altra banda, i en relació a les competències del docent que es proposen a les Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents dels EUA, hauríem de veure que cal fer per adquirir i millorar de forma continuada les competències que es proposen. En concret:
  • Com es pot aprendre a inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels nens i nenes emprant les TIC?
  • Quins instruments contemporanis i de quina manera s'han d'incorporar en la planificació i el disseny d'experiències d'aprenentatge i avaluació?
  • Quins coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital haurà de tenir el mestre?
Finalment, ens preguntarem sobre què vol dir promoure la ciutadania digital i la responsabilitat en la societat de la informació o com es pot millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge en relació a les TIC.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia. Aquesta lectura inclou els enllaços: Normes UNESCO i Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Publicat per a
Categories: , , ,

8. L'ordinador pot ser un bon mestre?

Guia de treball en grup

Introducció
Quan van començar a introduir-se els ordinadors a les escoles, cap a finals dels anys vuitanta, una de les previsions que es feia era que els ordinadors podrien arribar a substituir el mestre en certes activitats com ara facilitant la comprensió de determinats conceptes que l’ordinador podria explicar d’una manera prou clara i entenedora adaptant-se al ritme de cadascun dels alumnes, facilitant la realització i la correcció automàtica d’exercicis. Se’n parlava utilitzant l’expressió Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Uns anys després, s’ha comprovat que aquesta és només una de les possibilitats de la utilització de l’ordinador a l’escola, que té els seus avantatges i les seves limitacions.

La interacció que es produeix a l'aula seguint la seqüència: intervenció del docent - resposta o participació de l'alumne - avaluació per part del docent, també es pot portar a terme amb diferents eines informàtiques desenvolupades amb finalitats educatives.
En aquest sentit l'ordinador exposa o planteja una qüestió, l'alumne dona resposta i l'ordinador l'avalua. És en aquest punt on podem trobar diferències significatives que posen de manifest la necessitat d'un expert que guiï el procés d'aprenentatge de l'alumne. Quins aspectes caldria trobar en una aplicació o eina informàtica per poder considerar l'ordinador com un bon mestre?

Arribar a una avaluació que sigui capaç de mesurar les necessitats específiques de cada alumne és una tasca difícil que requereix d'un complex sistema de paràmetres que puguin orientar a l'alumne en el procés immediat que hauria de fer depenent de les dificultats i errors que hagi tingut per resoldre l'activitat proposada.

En l'actualitat les aplicacions més esteses en àmbit educatiu poden avaluar el procés i resultat de manera més global i deixant en mans de l'alumne les competències de seleccionar el camí a seguir. Per tant, podem resumir que un ordinador serà un bon mestre sempre i quan sigui capaç d'instruir, plantejar qüestions sobre els temes treballats i analitzar i avaluar les respostes dels nens en aquestes preguntes.

El JClic és un exemple d'entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia que s’utilitza força a les escoles. Va ser desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a finals dels anys noranta i des d’aleshores s’han creat activitats que permeten treballar continguts curriculars des d’educació infantil fins a l’ESO.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

  • Cerqueu informació sobre programes d'ús educatiu que: "expliquin coses als alumnes", "plantegin preguntes sobre continguts treballats" i "analitzin les respostes dels nens"
  • Elaboreu una relació de punts favorables i limitacions de l'ús de l'ordinador com a substitut del mestre.
  • Aprofundiu en el coneixement de les possibilitats de creació d’activitats i de seguiment del treball de l’alumne de l’entorn JClic.
  • Busqueu experiències d’ús del JClic a l'escola i altres programes corresponents a aquest model d’ús de l’ordinador a l’escola (metàfora tutorial o paradigma instructiu) i feu-ne una valoració crítica.
  • Informeu-vos sobre els plantejaments psicopedagògics de l’aprenentatge sobre els que se sustenta la utilització de l’ordinador per a ensenyar.
  • Basant-vos en el currículum d'educació infantil, reflexioneu sobre quins tipus de competències són susceptibles de ser treballades amb aquest programa.
  • Proposeu tipus de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula amb aquest recurs didàctic.
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop preparats aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles
  • BARTOLOMÉ, A. (2000): Nuevas tecnologías en el aula, Barcelona, Graó, 115-143
  • SALINAS, J. (2007): Bases para el diseño, la producción y la evaluación de procesos de Enseñanza-Aprendizaje mediante nuevas tecnologías, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 41-61
  • La Qualitat en l'Ensenyament Assistit per Ordinador
Publicat per a
Categories: , , ,

dimarts, 25 de novembre del 2008

Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker

Els vídeos que es troben a Youtube es poden enllaçar o embedir des del nostre bloc o des d'una pàgina web però en algunes ocasions, segons quines siguin les nostres necessitats, això no serà suficient.
Si el que volem fer és emprar un fragment del vídeo que hem trobat a Youtube en el vídeo que estem elaborant, haurem de resoldre dos problemes:
  1. Haurem de descarregar el vídeo al nostre ordinador
  2. Ens caldrà canviar el format de Youtube per un altre que es pugui emprar al Windows Movie Maker
Descarregar el vídeo

Existeixen diverses estratègies per resoldre cadascun d'aquests problemes. Una d'aquestes, en aquest cas per resoldre el primer problema, seria instal·lar una extensió del navegador que permeti, afegint una nova funcionalitat, descarregar el vídeo. Si utilitzem Firefox, podrem instal·lar l'extensió DownloadHelper


Un cop instal·lada ja podrem accedir a Youtube i escollir el vídeo que vulguem descarregar. Quan el tinguem visualitzat emprarem l'opció Eines - DownloadHelper per descarregar-lo al nostre ordinador i ja haurem resolt el primer problema. Observarem que el vídeo es descarregarà en el format emprat per Youtube: Flash Video (flv).

Si el que volem fer és conservar el vídeo per reproduir-lo sense haver d'accedir a la Xarxa (per exemple si des de l'aula no disposem de connexió a Internet), aquest format ja ens anirà bé però si el que volem fer és incloure el vídeo o un fragment d'ell en el vídeo que estem construint llavors ens caldrà resoldre el segon problema: haurem de canviar el format (ja que el Movie Maker no ens permetrà importar fitxers flv).

Canviar el format

Novament serà el DownloadHelper el que ens ajudarà, en aquest cas a canviar el format. Per poder fer la conversió haurem de seguir una seqüència que es detalla en aquest Manual.

És molt important entendre que en un dels passos ens demanarà que instal·lem una extensió (ConvertHelper) específica per a la conversió del vídeo:



Des de Youtube, i fent novament: Eines - DownloadHelper veurem que podem optar per descarregar el vídeo en el seu format original o bé escollir l'opció de conversió escollida (o escollides) a les preferències.

Editar el vídeo amb Movie Maker

Escollirem l'opció de descàrrega wmv per tal de convertir el vídeo al format Windows Media Video. Un cop descarregat el podrem importar des de Movie Maker; el podrem editar i/o barrejar amb el nostre vídeo.

Citar l'autoria

Evidentment, haurem de citar que el vídeo prové de Youtube i, si disposem de la informació, qui és l'autor.
Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , , , , , , , ,

dimarts, 11 de novembre del 2008

Gestió de la informació: blocs de notes de Google

Com anotem les adreces d'interès trobades a la Xarxa?

Les adreces que anotem als Preferits del nostre navegador (Internet Explorer, Firefox, Safari, Opera...) ens ajudaran a tornar als llocs web anotats quan ens calgui. Emprar aquest sistema ens pot ser de molta utilitat però té alguns inconvenients:
  • Els Preferits estan associats al navegador i a l'ordinador en el que treballem (tot i que, de fet, es poden exportar a altres navegadors i/o ordinadors).
  • Quan afegim un nou Preferit a la llista només prenem nota d'una adreça, no podem afegir comentaris o copiar fragments de text de la pàgina que registrem.
  • A mesura que el nombre de Preferits augment, es fa cada cop més difícil localitzar aquell que ens interessa.


Una alternativa de Google als Preferits

Hi ha diverses aplicacions o llocs web que ens permeten resoldre els inconvenients citats més amunt. Una de les més potents són els Blocs de notes de Google, un sistema similar als ja coneguts Preferits però amb moltes més prestacions.



Començarem accedint a la pàgina Bloc de notes de Google i si ja som usuaris registrats de Google o d'altres serveis com ara el correu de GMail o Blogger, ens identificarem. En cas contrari ens haurem de registrar creant un compte de Google o de qualsevol altre servei d'aquesta empresa.

Un cop situats a la pàgina del Bloc de notes, si el navegador no té l'extensió* que permet capturar adreces instal·lada ens oferirà portar-nos a la pàgina de descàrrega des d'on la podrem instal·lar (tant si fem servir Firefox com si naveguem amb Internet Explorer). Després de reiniciar el navegador aquesta extensió ja estarà a punt per ser emprada. Aquesta operació només s'haurà de realitzar una sola vegada.
Quan el navegador s'obri de nou, veurem que apareix una icona (a la part inferior dreta de la finestra si emprem Firefox) i si fem clic sobre aquesta icona s'obrirà la finestra del "capturador":



Fent clic sobre el botó Afegeix, capturarem de forma automàtica l'adreça de la pàgina activa en aquell moment i el fragment de text que tinguem seleccionat. També podrem afegir Comentaris i Etiquetes (per classificar la informació) així com arrossegar imatges.

La visualització a Pàgina completa serà la més idònia per visualitzar les anotacions, ordenar-les, cercar algunes (el servei disposa del seu propi cercador)...

Altres possibilitats dels blocs de notes

L'aplicació permet crear més d'un bloc de notes i cadascun d'ells pot tenir diverses seccions que ens ajudaran a classificar millor les anotacions realitzades.
Finalment, si ens cal, podrem convidar a altres persones a registrar adreces. Així doncs podrem tenir Blocs de notes individuals i de grup.



Pots trobar més informació a la pàgina de Google Preguntes més freqüents.
* Extensions: en general, les extensions amplien la funcionalitat dels navegadors possibilitant la realització d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer. Una extensió de Firefox permet, per exemple, revisar l'ortografia del text que escrivim en un correu, en una intervenció en un fòrum...
Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , , , , , , ,

divendres, 24 d’octubre del 2008

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Diversos autors han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Entre aquests autor podríem citar a Charles Crook que planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:
CROOK, Ch. Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata, 1998.


Imatge: Treballem amb l'ordinador. Roser Agustí
Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , , , ,

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , , ,

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.
Papert, com Piaget, resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.

Investigacions posteriors sobre la possibilitat de transferir les habilitats per resoldre problemes Logo a altres àrees han posat en qüestió alguns aspectes de les idees propugnades per Paper. En concret, s'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Més informació i recursos:
Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , ,

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com es mostra a continuació:


L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar des del web.

Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
Publicat per a
Categories: , , , , , , , , ,

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Noves possibilitats expressives

L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius. Podeu llegir la seva argumentació al bloc De les TIC a les TAC
Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , ,

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Google docs. Els Documents en línia de google

Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia. Per això ha creat una sèrie d'aplicacions: documents (textos), presentacions, fulls de càlcul i formularis i les ha agrupat al servei Documents de Google.

Amb aquesta aplicació Google fa un pas més cap a la cloud computing, en la que els programes no estan instal·lats en l'ordinador de l'usuari sinó que es troben en servidors. El mateix succeïx amb les dades. Altres aplicacions molt utilitzades de cloud computing són els correus web com per exemple Hotmail o Yahoo.

Per si voleu conèixer com funciona tot plegat, podeu visualitzar aquesta presentació. Creada i publicada a través de les presentacions de Documents de Google.

Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , , , , , , ,

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Blocosfera educativa

Des de l'assignatura es demana que cada estudiant crei un bloc i que l'actualitzi de forma continuada i, possiblement, saber més coses sobre el blocs ens ajudarà a respondre millor a aquesta demanda.

Els blocs al món

A tot el món la creació de blocs ha crescut en els darrers anys de forma exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs.

Vegeu el següent vídeo per aprendre més coses sobre els blocs.



Blocs i educació

La senzillesa d'ús dels blocs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i la facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències... Així van néixer els EduBlocs.
Per a moltes escoles el bloc ha esdevingut un important recurs educatiu i s'han creat, blocs d'escola, blocs d'aula, blocs pel treball en petit grup i blocs de l'alumne.
Podeu ampliar força els vostres coneixement sobre l'ús educatiu dels blocs llegint l'article EduBlogs publicat a l'espai ZonaTIC-n

Interaccions entre blocaires: la blocosfera educativa

Un blocaire és aquell crea i manté actualitzat el seu bloc. Per norma general el bloc no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrit. Sovint es cerca la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent comentaris o nous articles).

Els lectors d'un bloc sovint tenen el seu propi bloc i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blocaires amb articles que es complementen i enriqueixen mútuament.

També és freqüent (i aconsellable) trobar en un bloc educatiu una llista d'enllaços a altres blocs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un bloc ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament.

En ocasions, quan l'autor d'un bloc està interessat en encetar una reflexió conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer una reflexió inicial i convidar a altres blocaires a pensar-hi sobre el tema (aquesta estratègia rep el nom de mem). Podeu aprendre més coses sobre els mems en aquesta Introducción general sobre la teoria de los memes de Jordi Cortés o veure un exemple de mem a l'article Competencias digitales, glosa al meme de Ayerbe
del bloc La mirada pedagógica.

El concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires.
Publicat per a
Categories: , , , , , , ,

divendres, 3 d’octubre del 2008

Tractament d'imatges digitals

Tal com es va comentar a l'entrada "Concepte de digitalització", fer una fotografia amb una càmera digital vol dir convertir la imatge que capta l'objectiu de la càmera en un arxiu que es guarda de forma electromagnètica a la targeta de memòria digital.
Podríem dir que això es fa fragmentant la imatge en quadradets molt petits (píxels) i assignant a cadascun el codi numèric que correspon al seu color.
Per entendre la relació entre la imatge de la realitat i la qualitat de la fotografia que obtenim amb la càmera o que traiem per la impressora pots consultar l'article: "Conceptos básicos de imagen digital", publicat a la revista electrònica fotonatura.org.
Per a saber-ne més dels principis bàsics que regeixen les imatges digitals, també podeu consultar una entrada d'aquest propi bloc.
http://ntaefpcee.blogspot.com/2008/10/principis-bsics-dimatge-digital.html

TRACTAMENT DE LA IMATGE AMB EL GIMP
Per a fer l'exercici que es proposa utilitzarem el programa de retoc fotogràfic de lliure distribució anomenat GIMP (acrònim de GNU Image Manipulation Program).
Te'l pots descarregar des d'aquí (i també des de Softcatalà.org) i el pots començar a conèixer amb aquestes orientacions però si vols treure'n el màxim profit aquí en tens un manual força complet.
L'exercici consistirà en:
1) Fer-se una fotografia amb una càmera digital
2) Copiar l'arxiu de la targeta de la càmera a l'ordinador
3) Obrir l'arxiu de la fotografia amb el programa de tractament d'imatge
4) Comprovar la mida de la fotografia i interpretar les dades (mida en memòria:1,67 Mb, per exemple, i mida en píxels 2048x1536, per exemple)
5) Retallar la imatge mantenint una proporció determinada (cal fixar la relació d'aspecte). Això ens servirà, per exemple per ajustar una fotografia retallada a les mides d'un marc de fotos. En el nostre cas la relació serà de 175x220
6) Escalar la imatge, és a dir, reduir el nombre de píxels d'alçada i amplada. Això és important per reduir la mida en memòria de la imatge a la mida útil en pantalla (si hem de veure la foto al nostre bloc, per exemple, no té sentit pujar-hi una imatge que tingui molts més píxels dels que mai podrà mostrar la pantalla de l'ordinador). En el nostre cas ho reduirem a la mateixa mida que hem indicat en la proporció de retallar: 175x220.
7) Finalment, desarem aquest arxiu retocat ("recalculat", com dèiem en parlar de digitalització) en format jpg i ajustant la qualitat per tal que no ocupi més de 7 Kb.
-----------------
Observació: les fotografies fetes amb una càmera digital a més de la informació de la imatge (els colors de cada píxel) també guarden informació complementària com ara la data i l'hora en què s'ha fet la foto, les característiques de la càmera amb què s'ha fet, si s'ha fet servir flash o no, etc. Aquesta informació s'anomena informació EXIF i,m és clar, també ocupa espai... De manera que pot ser que en la nostra fotografia una part dels 7 Kb s'ocupin amb aquestes dades que no ens calen. Pots treure aquesta informació des de la pantalla d'opcions avançades en desar la imatge en format jpg i veuràs com la imatge guanyarà en qualitat perquè les 7 Kb s'utilitzaran només per a la informació gràfica.
Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , , , , ,

dijous, 2 d’octubre del 2008

Creació d'un índex (taula de contingut) amb Word 2007

El procés de creació de l'índex d'un document Word es pot automatitzar i ens podem estalviar molt temps si emprem l'opció Tabla de contenido.
Els passos a seguir seran:
  • Marcarem amb l'estil Título 1 els títols de tots els apartats que volem que apareguin a l'índex

  • Posarem el cursor a la pàgina on ha d'aparèixer l'índex i farem: Referencia - Tabla de contenido - Insetar tabla de contenido

  • Acceptarem i ens apareixerà l'índex del document. Si els títols dels subapartats estan marcats amb l'estil Título 2, apareixeran també a l'índex (sagnat a la dreta)


  • Si fem canvis al document caldrà actualitzar l'índex: botó dret - actualizar campos



Publicat per a
Categories: , , , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)