Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital del mestre

En el cas dels estudis de Magisteri, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Documents de referència

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:

1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)
   

1. Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:

• Nocions bàsiques de tecnologia.
  
  Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
  Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
  Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
  

• Aprofundiment de coneixements.
  
  Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
  Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
  Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
  Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.

• Creació de coneixements
  Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
  Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
  Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.

2. Normes de la ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:

Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants

Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis

Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital

Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat

Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants

Creativitat i innovació

Comunicació i col·laboració

Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació

Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions

Ciutadania digital

Funcionament de la tecnologia i conceptes

Recursos

• Normes UNESCO (a Eduteka)
  
• Normes ISTE (a Eduteka)
• Currículum d'educació infantil. Parvulari
  
• Currículum educació primària. Annex 1. Competències bàsiques
• Currículum educació secundària obligatòria. Competències bàsiques
  
• Currículum batxillerat. Competències generals
  

Crear mapes conceptuals

Els mapes conceptuals es poden crear amb diversos programes. Un d'ells és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

• Cal descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
  
• Aprenentatge del programa. Tot i que el programa és mol senzill i es pot aprendre de forma autodidacta, es pot consultar l'ajuda en línia
• Configuració de l'idioma. Es pot configurar l'idioma de la interfície des de Editar - Preferencias - General - Idioma
• Els mapes es poden desar a l'ordinador en el que treballem o es poden compartir desant-los a IHMC Public Cmaps.
• Exportació del CMap. El CMap es pot exportar en forma d'imatge, document PDF, pàgina web... des de Archivo - Exportar CMap
  

Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker

Els vídeos que es troben a Youtube es poden enllaçar o embedir des del nostre bloc o des d'una pàgina web però en algunes ocasions, segons quines siguin les nostres necessitats, això no serà suficient.
Si el que volem fer és emprar un fragment del vídeo que hem trobat a Youtube en el vídeo que estem elaborant, haurem de resoldre dos problemes:

1. Haurem de descarregar el vídeo al nostre ordinador
2. Ens caldrà canviar el format de Youtube per un altre que es pugui emprar al Windows Movie Maker

Descarregar el vídeo

Existeixen diverses estratègies per resoldre cadascun d'aquests problemes. Una d'aquestes, en aquest cas per resoldre el primer problema, seria instal·lar una extensió del navegador que permeti, afegint una nova funcionalitat, descarregar el vídeo. Si utilitzem Firefox, podrem instal·lar l'extensió DownloadHelper

Un cop instal·lada ja podrem accedir a Youtube i escollir el vídeo que vulguem descarregar. Quan el tinguem visualitzat emprarem l'opció Eines - DownloadHelper per descarregar-lo al nostre ordinador i ja haurem resolt el primer problema. Observarem que el vídeo es descarregarà en el format emprat per Youtube: Flash Video (flv).

Si el que volem fer és conservar el vídeo per reproduir-lo sense haver d'accedir a la Xarxa (per exemple si des de l'aula no disposem de connexió a Internet), aquest format ja ens anirà bé però si el que volem fer és incloure el vídeo o un fragment d'ell en el vídeo que estem construint llavors ens caldrà resoldre el segon problema: haurem de canviar el format (ja que el Movie Maker no ens permetrà importar fitxers flv).

Canviar el format

Novament serà el DownloadHelper el que ens ajudarà, en aquest cas a canviar el format. Per poder fer la conversió haurem de seguir una seqüència que es detalla en aquest Manual.

És molt important entendre que en un dels passos ens demanarà que instal·lem una extensió (ConvertHelper) específica per a la conversió del vídeo:

Des de Youtube, i fent novament: Eines - DownloadHelper veurem que podem optar per descarregar el vídeo en el seu format original o bé escollir l'opció de conversió escollida (o escollides) a les preferències.

Editar el vídeo amb Movie Maker

Escollirem l'opció de descàrrega wmv per tal de convertir el vídeo al format Windows Media Video. Un cop descarregat el podrem importar des de Movie Maker; el podrem editar i/o barrejar amb el nostre vídeo.

Citar l'autoria

Evidentment, haurem de citar que el vídeo prové de Youtube i, si disposem de la informació, qui és l'autor.

Cultura Lliure i Programari Lliure. Una mica de lectura

- Per comprendre el tema de les llicències creative commons podeu lllegir un còmic a: http://cat.creativecommons.org/projecte/comic1.php.

Sobre CopyLeft i Creative Commons, també a nivell introductori la podeu trobar en un article del diari El país.

- Per fer una introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema que hi ha a l'edu365,

- Per aprofundir una mica més cal fe la lectura del capítol 1 del llibre MAS,J. El software libre. Barcelona: Zero Factory. 2005. publicat, com és lògic, sota llicencia Ceative Commons

- Visita comprensiva a la web http://creativecommons.org/%20

- Per trobar programes lliures. Un bon repositori de soft lliure el trobeu a http://www.softcatala.org/. També podeu cercar els programes i MANUALS d'ús a http://www.xtec.cat/formaciotic/suport és una mica complicat navegar-hi però hi ha molta informació.

- El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de rubí, és una eina molt senzilla i pràctica.

Gestió de la informació: blocs de notes de Google

Com anotem les adreces d'interès trobades a la Xarxa?

Les adreces que anotem als Preferits del nostre navegador (Internet Explorer, Firefox, Safari, Opera...) ens ajudaran a tornar als llocs web anotats quan ens calgui. Emprar aquest sistema ens pot ser de molta utilitat però té alguns inconvenients:

• Els Preferits estan associats al navegador i a l'ordinador en el que treballem (tot i que, de fet, es poden exportar a altres navegadors i/o ordinadors).
• Quan afegim un nou Preferit a la llista només prenem nota d'una adreça, no podem afegir comentaris o copiar fragments de text de la pàgina que registrem.
  
• A mesura que el nombre de Preferits augment, es fa cada cop més difícil localitzar aquell que ens interessa.
  

Una alternativa de Google als Preferits

Hi ha diverses aplicacions o llocs web que ens permeten resoldre els inconvenients citats més amunt. Una de les més potents són els Blocs de notes de Google, un sistema similar als ja coneguts Preferits però amb moltes més prestacions.

Començarem accedint a la pàgina Bloc de notes de Google i si ja som usuaris registrats de Google o d'altres serveis com ara el correu de GMail o Blogger, ens identificarem. En cas contrari ens haurem de registrar creant un compte de Google o de qualsevol altre servei d'aquesta empresa.

Un cop situats a la pàgina del Bloc de notes, si el navegador no té l'extensió* que permet capturar adreces instal·lada ens oferirà portar-nos a la pàgina de descàrrega des d'on la podrem instal·lar (tant si fem servir Firefox com si naveguem amb Internet Explorer). Després de reiniciar el navegador aquesta extensió ja estarà a punt per ser emprada. Aquesta operació només s'haurà de realitzar una sola vegada.
Quan el navegador s'obri de nou, veurem que apareix una icona (a la part inferior dreta de la finestra si emprem Firefox) i si fem clic sobre aquesta icona s'obrirà la finestra del "capturador":

Fent clic sobre el botó Afegeix, capturarem de forma automàtica l'adreça de la pàgina activa en aquell moment i el fragment de text que tinguem seleccionat. També podrem afegir Comentaris i Etiquetes (per classificar la informació) així com arrossegar imatges.

La visualització a Pàgina completa serà la més idònia per visualitzar les anotacions, ordenar-les, cercar algunes (el servei disposa del seu propi cercador)...

Altres possibilitats dels blocs de notes

L'aplicació permet crear més d'un bloc de notes i cadascun d'ells pot tenir diverses seccions que ens ajudaran a classificar millor les anotacions realitzades.
Finalment, si ens cal, podrem convidar a altres persones a registrar adreces. Així doncs podrem tenir Blocs de notes individuals i de grup.

Pots trobar més informació a la pàgina de Google Preguntes més freqüents.

* Extensions: en general, les extensions amplien la funcionalitat dels navegadors possibilitant la realització d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer. Una extensió de Firefox permet, per exemple, revisar l'ortografia del text que escrivim en un correu, en una intervenció en un fòrum...

El llenguatge audiovisual

Un dels principals objectius educatius de l'escola és ensenyar a llegir i a escriure. I a aquesta finalitat s'hi dediquen una gran quantitat d'hores. Fixeu-vos, per exemple, en la quantitat d'hores que es dediquen en els darrers cursos de l'educació infantil i els primers de primària a la identificació de les lletres i a l'educació del traç, i més endavant a la lectura, a l'ortografia, al comentari de textos, a les redaccions, etc. Això és clau per poder viure en una societat com la nostra, per comunicar-nos i també per a expressar-nos.

De tota manera, totes aquestes activitats només es refereixen a la lectura i escriptura utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge de les paraules, escrites o parlades.

Hi ha, però, un altre llenguatge que utilitzem tant o més que aquest i al que a l'escola no se li solen dedicar gaire hores de treball, de vegades amb l'argument que ja s'aprèn sol, que no cal ensenyar-lo... Es tracta del llenguatge audiovisual, el llenguatge que utilitza la imatge i el so...

Val a dir que en relació amb aquest llenguatge tots solem ser força bons "lectors" perquè mirem bastant la televisió, anem al cinema, interpretem els anuncis, llegim còmics... però segurament no hem treballat gaire aquest llenguatge com a "escriptors"; és a dir, utilitzar el llenguatge audiovisual per a expressar-nos.

A continuació es presenten alguns materials que poden ser útils per a compensar aquesta situació tant a nivell personal com perquè com a futurs i futures mestres en una societat cada cop més "audiovisual" tingueu en compte el llenguatge de les imatges no només com una gran possibilitat educativa sinó també com a una necessitat formativa.

• Els principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual s'expliquen d'una manera força entenedora en aquesta vídeo-lliçó
• I també a l'espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll trobem diversos apartats d'entre els que n'hem de destacar un de dedicat al llenguatge cinematogràfic
• També ens pot ser d'utilitat conèixer com es treballa el cinema a una escola d'Educació Primària consultant el document El cinema a primària que es troba al web edu3.cat

A més a més també et poden resultar d'interès els enllaços següents:

• Per a aprofundir en les diferències i en la necessària complementarietat del llenguatge audiovisual i el llenguatge verbal és interessant el primer capítol del llibre Vídeo y educación, del professor Joan Ferrés (FERRÉS, J. (1992) Vídeo y educación. Barcelona: Paidós)
• Per a una didàctica dels mitjans audiovisuals. Llibre de Joan Ferrés on trobem una descripció dels elements que conformen el llenguatge audiovisual i també la seva aplicació educativa. Baixeu-vos una versió per visualitzar en pantalla (4MB) o una versió per imprimir (20MB)
• Sobre el treball del llenguatge audiovisual a l'escola és molt interessant aquest material en format vídeo: http://www.xtec.es/videoteca/series/avalaula/index.htm
• A la web http://recursos.cnice.mec.es/media/ del Ministerio de Educación y Ciencia hi ha un apartat que tracta diferents aspectes del món del cinema http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/ i concretament hi ha un apartat molt recomanable que fa referència al llenguatge audiovisual http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque8/index.html

Google docs. Els Documents en línia de google

Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia. Per això ha creat una sèrie d'aplicacions: documents (textos), presentacions, fulls de càlcul i formularis i les ha agrupat al servei Documents de Google.

Amb aquesta aplicació Google fa un pas més cap a la cloud computing, en la que els programes no estan instal·lats en l'ordinador de l'usuari sinó que es troben en servidors. El mateix succeïx amb les dades. Altres aplicacions molt utilitzades de cloud computing són els correus web com per exemple Hotmail o Yahoo.

Per si voleu conèixer com funciona tot plegat, podeu visualitzar aquesta presentació. Creada i publicada a través de les presentacions de Documents de Google.

Principis bàsics d’imatge digital.

Les característiques a les que ens referirem, fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, que és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts. Aquestes últimes les podem crear amb el programa Inkscape, que és lliure o amb l’illustrator de l’empresa Adobe, entre d’altres.

També cal dir que molts programes, com el Word de Microsoft, incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d’imatges.

Les imatges de mapa de bits són les generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe. Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Per a finalitzar, caldrà tenir present que les imatges digitals les acabem emmagatzemant i que per fer-ho hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...) i un suport, un disc dur, uns DVD, un espais web, una carpeta on-line,...

Totes aquestes trets aquí apuntats, s’hauran d’entendre i saber utilitzar per a poder treure’n el màxim partit de les imatges digitals.

Per saber-ne una mica més http://www.fotonatura.org/revista/articulos/32/

Per saber-ne més de com tractar la imatge digital podeu consultar l'entrada d'aquest bloc:

http://ntaefpcee.blogspot.com/2008/10/tractament-dimatges-digitals.html

Tractament de so digital

En tractar del concepte de digitalització ja es va apuntar que digitalitzar el so consisteix a convertir la informació sonora en un arxiu, i un arxiu ho podem entendre com una seqüència de codi binari susceptible de ser tractada amb un ordinador.
Per captar aquesta informació sonora i convertir-la en informació digital necessitarem un dispositiu capaç de fer-ho; podria ser un reproductor de MP3 o un telèfon mòbil que captéssin el so pel micròfon i l'enregistressin en la targeta de memòria. Aquesta situació seria anàloga a l'ús de la càmera de fotos digital a la que ens vam referir en tractar la imatge digital. I també podem treballar directament amb un micròfon connectat a l'ordinador. En aquest punt convé tenir present que hi ha micròfons omnidireccionals, que capten el so de totes les direccions, com el de les webcams i d'altres que són unidireccionals i només capten el so que s'hi dirigeix directament.

Això serà important tenir-ho en compte quan treballem en un ambient sorollós com pot ser una aula d'escola o la mateixa aula d'informàtica on fem les nostres classes.

TRACTAMENT DEL SO AMB AUDACITY
Farem un exercici de tractament de so utilitzant el programa lliure i de codi obert Audacity que et pots descarregar des d'aquí.

En primer lloc cal comprovar que funciona correctament l'entrada de so pel micròfon. Només caldria engegar l'enregistrador (botó REC) i comprovar que en parlar davant del micròfon apareix una representació de l'ona de so en pantalla. En el cas que l'ona resti plana, caldrà comprovar que el micròfon està connectat a l'entrada adient (es sol indicar de color rosa) i que el programa està configurat per a rebre el senyal pel dispositiu adequat (menú: Edita/Preferències/ E/S de so /Enregistrament/Dispositiu)

L'exercici consistirà en:
1) Enregistrar una frase i desar l'arxiu en una carpeta compartida amb el nom del nostre identificador i en format wav.
---------
Observació: Aquest programa treballa amb el que anomena "projecte", que no és pròpiament l'arxiu de so definitiu. Per això quan anem a enregistrar el document sobre el que estem treballant ens surt un avís indicant que allò que gravarem només es podrà utilitzar des d'aquest mateix programa. Per poder utilitzar el document sonor caldrà exportar-lo a un format de so estàndard.
----------
2) Escoltar algunes de les frases enregistrades pels companys i triar-ne algunes per muntar una nova frase amb fragments de les frases originals.
3) Obrir dues o tres de les frases originals amb el programa Audacity i unir-ne els fragments adequats per formar una nova frase.
4) Aplicar-hi, si s'escau, alguns efectes sonors
5) Enregistrar la nova frase en format mp3 i desar l'arxiu a la carpeta personal per poder-lo pujar més endavant al nostre bloc de treball personal.

Exercici opcional.

1- En una carpeta personal gravar una cançò en format MP3
2- Obrir-la a l'audacity
3- Baixar el volum de la música en una part de la cançó. Cal fer-ho utilitzant un fader d'entrada i un de sortida.
4- En una pista nova gravar un missatge referent a la cançó i que coincideixi en el temps amb el lloc en que s'ha baixat la música.
5- Exportar a mp3
6- Penjar l'arxiu mp3 a un servidor web que ens permeti penjar audio i generar un codi embed com: http://www.esnips.com o http://www.goear.com
7- Penjar el codi embed en el nostre bloc de manera que és pugui escolatr directament la música en un reproductor.

Tractament d'imatges digitals

Tal com es va comentar a l'entrada "Concepte de digitalització", fer una fotografia amb una càmera digital vol dir convertir la imatge que capta l'objectiu de la càmera en un arxiu que es guarda de forma electromagnètica a la targeta de memòria digital.
Podríem dir que això es fa fragmentant la imatge en quadradets molt petits (píxels) i assignant a cadascun el codi numèric que correspon al seu color.
Per entendre la relació entre la imatge de la realitat i la qualitat de la fotografia que obtenim amb la càmera o que traiem per la impressora pots consultar l'article: "Conceptos básicos de imagen digital", publicat a la revista electrònica fotonatura.org.
Per a saber-ne més dels principis bàsics que regeixen les imatges digitals, també podeu consultar una entrada d'aquest propi bloc.
http://ntaefpcee.blogspot.com/2008/10/principis-bsics-dimatge-digital.html

TRACTAMENT DE LA IMATGE AMB EL GIMP
Per a fer l'exercici que es proposa utilitzarem el programa de retoc fotogràfic de lliure distribució anomenat GIMP (acrònim de GNU Image Manipulation Program).
Te'l pots descarregar des d'aquí (i també des de Softcatalà.org) i el pots començar a conèixer amb aquestes orientacions però si vols treure'n el màxim profit aquí en tens un manual força complet.
L'exercici consistirà en:
1) Fer-se una fotografia amb una càmera digital
2) Copiar l'arxiu de la targeta de la càmera a l'ordinador
3) Obrir l'arxiu de la fotografia amb el programa de tractament d'imatge
4) Comprovar la mida de la fotografia i interpretar les dades (mida en memòria:1,67 Mb, per exemple, i mida en píxels 2048x1536, per exemple)
5) Retallar la imatge mantenint una proporció determinada (cal fixar la relació d'aspecte). Això ens servirà, per exemple per ajustar una fotografia retallada a les mides d'un marc de fotos. En el nostre cas la relació serà de 175x220
6) Escalar la imatge, és a dir, reduir el nombre de píxels d'alçada i amplada. Això és important per reduir la mida en memòria de la imatge a la mida útil en pantalla (si hem de veure la foto al nostre bloc, per exemple, no té sentit pujar-hi una imatge que tingui molts més píxels dels que mai podrà mostrar la pantalla de l'ordinador). En el nostre cas ho reduirem a la mateixa mida que hem indicat en la proporció de retallar: 175x220.
7) Finalment, desarem aquest arxiu retocat ("recalculat", com dèiem en parlar de digitalització) en format jpg i ajustant la qualitat per tal que no ocupi més de 7 Kb.
-----------------
Observació: les fotografies fetes amb una càmera digital a més de la informació de la imatge (els colors de cada píxel) també guarden informació complementària com ara la data i l'hora en què s'ha fet la foto, les característiques de la càmera amb què s'ha fet, si s'ha fet servir flash o no, etc. Aquesta informació s'anomena informació EXIF i,m és clar, també ocupa espai... De manera que pot ser que en la nostra fotografia una part dels 7 Kb s'ocupin amb aquestes dades que no ens calen. Pots treure aquesta informació des de la pantalla d'opcions avançades en desar la imatge en format jpg i veuràs com la imatge guanyarà en qualitat perquè les 7 Kb s'utilitzaran només per a la informació gràfica.

Inserir un vídeo en una entrada del bloc

Podrem afegir un fragment de vídeo o d'àudio a qualsevol Entrada del bloc

El fitxer a visualitzar/escoltar haurà d'estar situat a Internet per tal de poder emprar la seva adreça web o bé l'haurem creat nosaltres mateixos.

Ens podem trobar amb tres casos:

• 1r cas: embedir. El fitxer es troba a un espai web (p.e. a Youtube) i el proveïdor ens facilita el codi html que copiarem i posteriorment enganxarem a l'entrada del bloc. Aquest codi s'enganxa a la pestanya Modificar Html.
  
  
• 2n cas: construir l'adreça web. El fitxer ja es troba a Internet. Llavors començarem per esbrinar quina és la seva adreça web i, un cop localitzada, la posarem a l'entrada del bloc.
Exemple: volem visualitzar el vídeo de NEO sobre la pissarra digital que es troba al portal La pissara digital del professor Pere Marqués (UAB). A la següent imatge, i seguint l'exemple, podem observar la pàgina principal d'aquest portal on hi ha l'enllaç al vídeo.

Prendrem nota de l'adreça del vídeo clicant amb el botó dret sobre l'enllaç "vídeoNEO (cat)" i emprant l'opció Copiar acceso directo. En aquest cas, l'adreça que estem copiant és: http://www.pangea.org/dim/neopissarra.wmv

A l'Editor de l'entrada haurem d'escriure el següent codi html:
El vídeo o l'àudio es reproduirà en el moment que l'usuari visualitzi el nostre bloc. Cal tenir present que si volem posar més d'un vídeo i/o àudio aquests es reproduiran simultàniament. Per tal d'evitar-ho caldrà afegir autostart="false" a la seqüència:

• 3r cas: pujar el nostre vídeo. El fitxer no està publicat a Internet però el tenim nosaltres. Llavors l'haurem de pujar a Blogger emprant el botó Afegir un vídeo.
  
  

Concepte de digitalització

A grans trets podríem dir que el procés de digitalització consisteix a convertir la informació en seqüències numèriques que poden ser tractades per un ordinador. (vegeu: "En què consisteix la digitalització?")
Per exemple, quan fem una fotografia amb una càmera digital, la informació, -que en aquest cas és la imatge que entra per l'objectiu de la càmera-, es converteix en un arxiu que queda registrat a la targeta de memòria.
I aquest arxiu ens el podríem imaginar com una seqüència de "0" i "1" (només dos nombres! per això es parla de codi binari) que representa la imatge de tal manera que es pugui reproduir de nou en una pantalla (el mateix visor de la càmera o el monitor de l'ordinador) o bé es pugui imprimir. (podeu ampliar a: "La digitalización y las redes")
La importància del fet que determinats aspectes de la realitat (la imatge, el so, ...) i també el propi llenguatge escrit es pugui digitalitzar i, per tant, es puguin convertir en "arxius" que podem utilitzar amb els ordinadors està en el fet que d'aquesta manera la informació es pot transmetre a través de xarxes de comunicació (Internet, per exemple), es pot reproduir sense pèrdua de qualitat, es pot magatzemar ocupant un espai mínim (targetes de memòria, discos durs, pendrives...) i com que els arxius hem dit que són seqüències numèriques i els nombres es poden "recalcular" aquesta informació també es pot manipular molt fàcilment, per exemple convertir una fotografia en color a una fotografia en blanc i negre només voldrà dir anar canviant els nombres de cada píxel que forma la imatge perquè el color es converteixi en un gris determinat i això és el que fa l'ordinador quan nosaltres cliquem un simple botó en un programa de tractament d'imatge, racalcular tots els "0" i "1" que formen aquella imatge!

I, encara més, el fet que aquests diversos tipus d'informació (text, imatge, so, vídeo...) els puguem utilitzar amb una mateixa eina (l'ordinador!) és el que ens permet parlar de multimèdia, d'interactivitat i d'hipertextualitat, conceptes que desenvoluparem amb detall més endavant.

Per comprovar si has comprès bé aquests continguts, reflexiona sobre les diferències que hi ha entre un diari en paper i la versió digital d'aquest mateix diari. Si vols, això podria ser una bona intervenció a desenvolupar en el teu bloc de treball personal.

Blocs de NTAE

Treball individual

Creació i actualització continuada al llarg del quadrimestre d'un bloc amb continguts acadèmics on quedaran recollits una part dels aprenentatges fets al llarg del quadrimestre. Caldrà fer com a mínim un escrit (entrada) cada setmana de forma continuada des de l'inici fins al final del quadrimestre; la data límit per realitzar entrades avaluables serà el darrer dia de classe.

Les entrades han de referir-se, entre d'altres, als aspectes següents:

• Exercicis de tipus pràctic realitzats a l'aula
• Resums, comentaris o ampliació dels continguts del temari
• Resenyes i comentaris sobre espais i recursos web
• Presentació de notícies d'actualitat referides a les TIC
• Reflexions sobre el propi procés d'aprenentatge

També a nivell individual cal que l'estudiant participi en el bloc de l'assignatura fent dos comentaris al llarg del curs. El professor de cada grup-classe indicarà les dates en les que caldrà fer aquests comentaris, que hauran de ser breus i de forma obligatòria hauran d'incloure un enllaç cap al propi bloc on hi hagi el desenvolupament més detallat.