diumenge, 28 de desembre del 2008

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital del mestre

En el cas dels estudis de Magisteri, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Documents de referència

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:
  1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
  2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)
1. Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:
  • Nocions bàsiques de tecnologia.
    Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
    Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
    Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
  • Aprofundiment de coneixements.
    Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
    Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
    Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
    Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.
  • Creació de coneixements
    Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
    Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
    Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
2. Normes de la ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
  • Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
  • Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
  • Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
  • Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
  • Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
  • Creativitat i innovació
  • Comunicació i col·laboració
  • Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
  • Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
  • Ciutadania digital
  • Funcionament de la tecnologia i conceptes
Recursos

dilluns, 1 de desembre del 2008

Crear mapes conceptuals



Els mapes conceptuals es poden crear amb diversos programes. Un d'ells és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

  • Cal descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
  • Aprenentatge del programa. Tot i que el programa és mol senzill i es pot aprendre de forma autodidacta, es pot consultar l'ajuda en línia
  • Configuració de l'idioma. Es pot configurar l'idioma de la interfície des de Editar - Preferencias - General - Idioma
  • Els mapes es poden desar a l'ordinador en el que treballem o es poden compartir desant-los a IHMC Public Cmaps.
  • Exportació del CMap. El CMap es pot exportar en forma d'imatge, document PDF, pàgina web... des de Archivo - Exportar CMap

dimarts, 25 de novembre del 2008

Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker

Els vídeos que es troben a Youtube es poden enllaçar o embedir des del nostre bloc o des d'una pàgina web però en algunes ocasions, segons quines siguin les nostres necessitats, això no serà suficient.
Si el que volem fer és emprar un fragment del vídeo que hem trobat a Youtube en el vídeo que estem elaborant, haurem de resoldre dos problemes:
  1. Haurem de descarregar el vídeo al nostre ordinador
  2. Ens caldrà canviar el format de Youtube per un altre que es pugui emprar al Windows Movie Maker
Descarregar el vídeo

Existeixen diverses estratègies per resoldre cadascun d'aquests problemes. Una d'aquestes, en aquest cas per resoldre el primer problema, seria instal·lar una extensió del navegador que permeti, afegint una nova funcionalitat, descarregar el vídeo. Si utilitzem Firefox, podrem instal·lar l'extensió DownloadHelper


Un cop instal·lada ja podrem accedir a Youtube i escollir el vídeo que vulguem descarregar. Quan el tinguem visualitzat emprarem l'opció Eines - DownloadHelper per descarregar-lo al nostre ordinador i ja haurem resolt el primer problema. Observarem que el vídeo es descarregarà en el format emprat per Youtube: Flash Video (flv).

Si el que volem fer és conservar el vídeo per reproduir-lo sense haver d'accedir a la Xarxa (per exemple si des de l'aula no disposem de connexió a Internet), aquest format ja ens anirà bé però si el que volem fer és incloure el vídeo o un fragment d'ell en el vídeo que estem construint llavors ens caldrà resoldre el segon problema: haurem de canviar el format (ja que el Movie Maker no ens permetrà importar fitxers flv).

Canviar el format


Novament serà el DownloadHelper el que ens ajudarà, en aquest cas a canviar el format. Per poder fer la conversió haurem de seguir una seqüència que es detalla en aquest Manual.

És molt important entendre que en un dels passos ens demanarà que instal·lem una extensió (ConvertHelper) específica per a la conversió del vídeo:



Des de Youtube, i fent novament: Eines - DownloadHelper veurem que podem optar per descarregar el vídeo en el seu format original o bé escollir l'opció de conversió escollida (o escollides) a les preferències.

Editar el vídeo amb Movie Maker


Escollirem l'opció de descàrrega wmv per tal de convertir el vídeo al format Windows Media Video. Un cop descarregat el podrem importar des de Movie Maker; el podrem editar i/o barrejar amb el nostre vídeo.

Citar l'autoria

Evidentment, haurem de citar que el vídeo prové de Youtube i, si disposem de la informació, qui és l'autor.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Cultura Lliure i Programari Lliure. Una mica de lectura

- Per comprendre el tema de les llicències creative commons podeu lllegir un còmic a: http://cat.creativecommons.org/projecte/comic1.php.

Sobre CopyLeft i Creative Commons, també a nivell introductori la podeu trobar en un article del diari El país.

- Per fer una introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema que hi ha a l'edu365,

- Per aprofundir una mica més cal fe la lectura del capítol 1 del llibre MAS,J. El software libre. Barcelona: Zero Factory. 2005. publicat, com és lògic, sota llicencia Ceative Commons

- Visita comprensiva a la web http://creativecommons.org/%20

- Per trobar programes lliures. Un bon repositori de soft lliure el trobeu a http://www.softcatala.org/. També podeu cercar els programes i MANUALS d'ús a http://www.xtec.cat/formaciotic/suport és una mica complicat navegar-hi però hi ha molta informació.

- El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de rubí, és una eina molt senzilla i pràctica.

Cultura Lliure i Programari Lliure. 4 situacions per al debat.

A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Cal esbrinar quines d'aquestes 4 situacions són correctes o incorrectes i en quin grau. Per exemple: En la situació x, segur que acabariem amb la companyia dels mossos d'esquadra. En la situació X hi hauria un grup de pares de l'escola que esciuria cartes de queixa al professor. La situació X és fantàstica i segur que la podem presentar a un congrès d'educació com exemple de bona pràctica educativa. Cal argumentar les respostes.

Per cert solament hi ha una resposta vàlida.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Les Unitats d'Aprenentatge Autònom

Un exemple del que s'explica a: La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor el podem tenir en les Unitats d'aprenentatge autònom o UAA.

L'objectiu de les UAA es proporcionar al mestre un recurs d’autocreació per a poder atendre la singularitat educativa presencialment o a distància. Al final del procés no es pretén tenir tot un sistema d’aprenentatge autònom sinó del que és tracta és de tenir suports per a poder reforçar una matèria d’un alumne en un moment donat o de poder ampliar uns continguts d’un grup o avaluar...

Una estructura típica d’una UAA seria:

  1. Portada amb títol, breu introducció al tema, instruccions d'utilització referència a l'autor, llicència d'ús,...
  2. Pàgina/es amb orientacions didàctiques per a l'ús del material i orientades a professionals.
  3. Pàgines amb el cos teòric i o desenvolupament de l'activitat.
  4. Enllaços a les activitats jclic (poden formar part del cos teòric si es tracta d'exercicis o avaluacions)
  5. Pàgina amb activitats, o enllaços d'aprofundiment. Part fonamental al tractar-se d'eines que faciliten l'aprenentatge autònom.
  6. Guia de documentació i referències.
  7. Pàgina de l'autor.

En el cas de l’assignatura d’NTAE:

  • Els exercicis clic els crearem amb el jclic author. http://clic.xtec.cat
  • Per a poder-los tenir en un espai web, crearem una carpeta web compartida per tot el grup classe dins els servidors de Blanquerna. (S’indicarà en cada grup)
  • Les pàgines web les crearem al google sites. http://sites.google.com

Podeu tenir més informació accedint a la web d’un curs impartit a l’Escola d’Estiu Blanquerna 2009 i consultar exemples i fer exercicis.

http://sites.google.com/site/cursclic


dimarts, 11 de novembre del 2008

Gestió de la informació: blocs de notes de Google

Com anotem les adreces d'interès trobades a la Xarxa?

Les adreces que anotem als Preferits del nostre navegador (Internet Explorer, Firefox, Safari, Opera...) ens ajudaran a tornar als llocs web anotats quan ens calgui. Emprar aquest sistema ens pot ser de molta utilitat però té alguns inconvenients:
  • Els Preferits estan associats al navegador i a l'ordinador en el que treballem (tot i que, de fet, es poden exportar a altres navegadors i/o ordinadors).
  • Quan afegim un nou Preferit a la llista només prenem nota d'una adreça, no podem afegir comentaris o copiar fragments de text de la pàgina que registrem.
  • A mesura que el nombre de Preferits augment, es fa cada cop més difícil localitzar aquell que ens interessa.


Una alternativa de Google als Preferits

Hi ha diverses aplicacions o llocs web que ens permeten resoldre els inconvenients citats més amunt. Una de les més potents són els Blocs de notes de Google, un sistema similar als ja coneguts Preferits però amb moltes més prestacions.



Començarem accedint a la pàgina Bloc de notes de Google i si ja som usuaris registrats de Google o d'altres serveis com ara el correu de GMail o Blogger, ens identificarem. En cas contrari ens haurem de registrar creant un compte de Google o de qualsevol altre servei d'aquesta empresa.

Un cop situats a la pàgina del Bloc de notes, si el navegador no té l'extensió* que permet capturar adreces instal·lada ens oferirà portar-nos a la pàgina de descàrrega des d'on la podrem instal·lar (tant si fem servir Firefox com si naveguem amb Internet Explorer). Després de reiniciar el navegador aquesta extensió ja estarà a punt per ser emprada. Aquesta operació només s'haurà de realitzar una sola vegada.
Quan el navegador s'obri de nou, veurem que apareix una icona (a la part inferior dreta de la finestra si emprem Firefox) i si fem clic sobre aquesta icona s'obrirà la finestra del "capturador":



Fent clic sobre el botó Afegeix, capturarem de forma automàtica l'adreça de la pàgina activa en aquell moment i el fragment de text que tinguem seleccionat. També podrem afegir Comentaris i Etiquetes (per classificar la informació) així com arrossegar imatges.

La visualització a Pàgina completa serà la més idònia per visualitzar les anotacions, ordenar-les, cercar algunes (el servei disposa del seu propi cercador)...

Altres possibilitats dels blocs de notes

L'aplicació permet crear més d'un bloc de notes i cadascun d'ells pot tenir diverses seccions que ens ajudaran a classificar millor les anotacions realitzades.
Finalment, si ens cal, podrem convidar a altres persones a registrar adreces. Així doncs podrem tenir Blocs de notes individuals i de grup.



Pots trobar més informació a la pàgina de Google Preguntes més freqüents.
* Extensions: en general, les extensions amplien la funcionalitat dels navegadors possibilitant la realització d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer. Una extensió de Firefox permet, per exemple, revisar l'ortografia del text que escrivim en un correu, en una intervenció en un fòrum...

dilluns, 27 d’octubre del 2008

El llenguatge audiovisual

Un dels principals objectius educatius de l'escola és ensenyar a llegir i a escriure. I a aquesta finalitat s'hi dediquen una gran quantitat d'hores. Fixeu-vos, per exemple, en la quantitat d'hores que es dediquen en els darrers cursos de l'educació infantil i els primers de primària a la identificació de les lletres i a l'educació del traç, i més endavant a la lectura, a l'ortografia, al comentari de textos, a les redaccions, etc. Això és clau per poder viure en una societat com la nostra, per comunicar-nos i també per a expressar-nos.

De tota manera, totes aquestes activitats només es refereixen a la lectura i escriptura utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge de les paraules, escrites o parlades.

Hi ha, però, un altre llenguatge que utilitzem tant o més que aquest i al que a l'escola no se li solen dedicar gaire hores de treball, de vegades amb l'argument que ja s'aprèn sol, que no cal ensenyar-lo... Es tracta del llenguatge audiovisual, el llenguatge que utilitza la imatge i el so...

Val a dir que en relació amb aquest llenguatge tots solem ser força bons "lectors" perquè mirem bastant la televisió, anem al cinema, interpretem els anuncis, llegim còmics... però segurament no hem treballat gaire aquest llenguatge com a "escriptors"; és a dir, utilitzar el llenguatge audiovisual per a expressar-nos.

A continuació es presenten alguns materials que poden ser útils per a compensar aquesta situació tant a nivell personal com perquè com a futurs i futures mestres en una societat cada cop més "audiovisual" tingueu en compte el llenguatge de les imatges no només com una gran possibilitat educativa sinó també com a una necessitat formativa.
  • Els principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual s'expliquen d'una manera força entenedora en aquesta vídeo-lliçó
  • I també a l'espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll trobem diversos apartats d'entre els que n'hem de destacar un de dedicat al llenguatge cinematogràfic
  • També ens pot ser d'utilitat conèixer com es treballa el cinema a una escola d'Educació Primària consultant el document El cinema a primària que es troba al web edu3.cat

A més a més també et poden resultar d'interès els enllaços següents:

divendres, 24 d’octubre del 2008

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Diversos autors han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Entre aquests autor podríem citar a Charles Crook que planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:
CROOK, Ch. Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata, 1998.


Imatge: Treballem amb l'ordinador. Roser Agustí

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.
Papert, com Piaget, resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.

Investigacions posteriors sobre la possibilitat de transferir les habilitats per resoldre problemes Logo a altres àrees han posat en qüestió alguns aspectes de les idees propugnades per Paper. En concret, s'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Més informació i recursos:

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com es mostra a continuació:


L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar des del web.

Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Noves possibilitats expressives

L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius. Podeu llegir la seva argumentació al bloc De les TIC a les TAC

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Exercici de vídeo. Funcionament, especificacions i alguns consells.

Com a conseqüència de tot el que s’ha treballat a classe a partir de les lectures de Joan Ferrés i Cabero, cal crear un petit vídeo de tres minuts màxim de durada que expressi una emoció.

La temàtica és lliure.

Aquesta pràctica té tres parts clarament diferenciades:
1-Guió i filmació.
  • A partir d’una idea que s’ha de concretar en una sinopsis escrita, cal elaborar un guió senzill que consisteix en una estructura de tres columnes. En la primera cal especificar que veiem, en la segona que escoltem i en la tercera la durada. Aquest pas és imprescindible per a passar a la gravació.
  • Cal gravar les escenes especificades en el guió. Recordar:
    • Utilitzar sempre el trípode.
    • Gravar en format DV. Normalment les càmeres domèstiques graven en cinta miniDV
    • La durada màxima de la gravació ha d’èsser de 15 minuts
    • Assajar i desprès gravar un parell de vegades les escenes.
    • Evitar moviments de càmera brucs i no utilitzar el zoom.
    • Per gravar veu, per exemple en entrevistes, cal utilitzar un micròfon extern
    • Gravar sempre en mode normal, no fer tons sèpia, ni foses en negre, ni qualsevol altre efecte ja que això es fa desprès a l'ordinador.
  • Gravació de la música triada en un mp3 (no Ipod) o pendrive
2-Edició.
Cal que cada grup de treball, porti la sinopsi, el guió, la música (mp3-pendrive) i les imatges (Dv en cinta) el primer dia de treball d’edició a l’aula d’edició d’audiovisuals. Aquests dies, farem les operacions següents:

  1. Seleccionar i retallar el material gravat
  2. Ordenar les imatges
  3. Inserir la música i altres sons que calguin
  4. Inserir transicions entre les diferents escenes
  5. Aplicar efectes de vídeo i d’àudio
  6. Crear capçaleres , títols de crèdits i subtítols
  7. Inserció d’imatges fixes.
  8. Si s’escau, doblatge
  9. Creació de l’arxiu de vídeo final en diferents formats.

3-Penjar al youtube i al bloc.
Cal penjar, en grup, el vídeo al youtube i un cop fet, cal individualment fer una entrada al nostre bloc on mostrem el vídeo i expliquem tot el procés.
Visiteu: Inserir un vídeo al youtube


Si algun grup no disposa de material propi, es pot utilitzar el de Blanquerna i cal demanar-lo amb antelació al servei d’audiovisuals.

Les etapes 1 i 3 es realitzaran autònomament per grups i la 2 es realitzarà amb el professor a les aules d’audiovisuals.

Important. Cal mirar el calendari.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Google docs. Els Documents en línia de google

Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia. Per això ha creat una sèrie d'aplicacions: documents (textos), presentacions, fulls de càlcul i formularis i les ha agrupat al servei Documents de Google.

Amb aquesta aplicació Google fa un pas més cap a la cloud computing, en la que els programes no estan instal·lats en l'ordinador de l'usuari sinó que es troben en servidors. El mateix succeïx amb les dades. Altres aplicacions molt utilitzades de cloud computing són els correus web com per exemple Hotmail o Yahoo.

Per si voleu conèixer com funciona tot plegat, podeu visualitzar aquesta presentació. Creada i publicada a través de les presentacions de Documents de Google.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Edu3.cat. Una televisió? Una web? Com la utilitzem a l'educació?

Guia de treball en grup

Introducció

Edu3.cat sorgeix de la col·laboració entre TV3 i el departament d'educació i ens ofereix una potent plataforma de difusió de vídeos educatius.

Aquest treball consistirà en aprofundir en l'estructura i les possibilitats d'aquest espai i també en quin tipus de vídeos hi trobem.

Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Coneixement de l'edu3.cat i relació amb les tipologies de vídeo educatiu.

1.A) Exploració de la web edu3cat
. Desprès de mirar vídeos d'aquest espai, podríem intentar contestar preguntes com?
  • Tots els vídeos que hi ha són educatius?
  • Quants vídeos hi ha penjats a 3du3.cat?
  • Qui els pot visionar?
  • Com estan classificats?
  • Solament hi ha vídeos?
  • Que pot fer un usuari, a part de veure'ls?
  • Hi ha diferents nivells d'usuaris?
  • Avantatges i desavantatges del suport web vers altres suports com el dvd?
  • ....
1.B) Lectura del capítol 8 del llibre: Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid etc.: McGraw/Interamericana de España.

A partir d'aquesta lectura cal cercar a edu3.cat exemples de vídeos que ens permetin les diferents utilitzacions educatives a les que fa referència l'autor.

Amb tot aquest material, caldrà elaborar un primer document i concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe

  • Aquesta sessió didàctica pot caure amb facilitat amb un esquema molt clàssic, com seria: 1- Explicar la web edu3.cat 2- Veure a classe vídeos i relacionar-los amb el document. Sense caure en aquest esquema, cal que dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs
Llibres
Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid etc.: McGraw/Interamericana de España

Els wikis. Fonaments i relació amb l'educació i el treball cooperatiu

1- Què són els Wiki i com funcionen?

Una de les grans tasques col·lectives, voluntàries, que està fent l'home avui en dia, és la vikipedia i aquesta és possible, entre molts d'altres factors, per una generositat de l'home i per la mediació d'un software capaç de canalitzar-la correctament. Ens estem referint als wikis. Per a saber com funcionen els wikis, visioneu aquest vídeo



2- Pedagogia i Wikis

Si voleu veure la vessant educativa dels wikis, podeu llegir el final de l'entrada de Jordi Vivancos al seu bloc TIC o TAC.

http://ticotac.blogspot.com/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html

Una sèrie concreta i precisa de virtuts dels wikis

3- Què triem un Bloc o un Wiki?

D'aquest tema n'ha parlat la Lourdes Domenech al seu Bloc. Vegeu la sèrie de diapositives




Treball Comunicar amb presentacions.

Guia de treball en grup

Introducció

Tots nosaltres estem molt acostumats a impartir i rebre classes on s'utilitzen diapositives creades amb un programa de presentacions. Ningú no ha tingut mai la sensació que totes les classes s'assemblen i que això és una mica pesat?

Per a saber-ne més coses de com poden funcionar correctament les presentacions a classe podeu llegir la comunicació:

Prepara’t un “powerpoint” per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes. 12 propostes d’ús creatiu i multimedial del programa powerpoint.


Dels tres programes que avui en dia s'utilitzen per a fer presentacions, el rei indiscutible és el Microsoft PowerPoint, ja que té motes i moltes opcions per incorporar tot tipus de recursos a les diapositives, com animacions, transicions, interativitats (accions) materials multimèdia,... Però, sense que la supremacia estigui amenaçada, cal mencionar a dos competidors: en primer lloc el programa impress de la suite informàtica lliure openoffice que aporta unes capacitats molt similars al powerpoint i entre moltes altres coses el fet que està en català, en segon lloc tenim presentations de google docs que incorpora una genial capacitat per a compartir i publicar les presentacions, malgrat que és l'opció que menys opcions dona.

Les tasques derivades d'aquesta guia és poden realitzar en qualsevol de les tres.

Cal destacar que el Microsoft PowerPoint és un programa propietari i l'has de comprar per poder-lo utilitzar, Presentations de google docs és gratuït i funciona on-line i l'Impres d'openoffice és un programa lliure i el pots descarregar en qualsevol moment. Coneixes totes les diferències entre aquestes tres tipologies de programes?

Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:
  • Un cop llegit el document, cal cercar o construir exemples que mostrin alguna de les situacions clàssiques (tant bones com dolentes) i sobretot alguna de les situacions creatives.
  • La comunicació, al ser de l'any 2005, no contempla el fet de compartir presentacions. Caldrà doncs cercar o construir un exemple de presentació compartida i/o publicada en xarxa.
  • També cal, en el document, treballar els tres tipus de programa esmentats en la introducció, fent èmfasis en els seus avantatges i inconvenients
Un cop preparat aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.


Webs

JClic. L'ordinador pot ser un bon mestre?

Guia de treball en grup

Introducció

El JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia que s’utilitza força a les escoles. Va ser desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a finals dels anys noranta i des d’aleshores s’han creat activitats que permeten treballar continguts curriculars des d’educació infantil fins a l’ESO.
Quan van començar a introduir-se els ordinadors a les escoles, cap a finals dels anys vuitanta, una de les previsions que es feia era que els ordinadors podrien arribar a substituir el mestre en certes activitats com ara facilitant la comprensió de determinats conceptes que l’ordinador podria explicar d’una manera prou clara i entenedora adaptant-se al ritme de cadascun dels alumnes, facilitant la realització i la correcció automàtica d’exercicis. Se’n parlava utilitzant l’expressió Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Uns anys després, s’ha comprovat que aquesta és només una de les possibilitats de la utilització de l’ordinador a l’escola, que té els seus avantatges i les seves limitacions.

Fases del treball

A partir d'aquí, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita
  • Aprofundiu en el coneixement de les possibilitats de creació d’activitats i de seguiment del treball de l’alumne de l’entorn JClic.
  • Busqueu experiències d’ús del JClic a l'escola i altres programes corresponents a aquest model d’ús de l’ordinador a l’escola (metàfora tutorial o paradigma instructiu) i feu-ne una valoració crítica.
  • Informeu-vos sobre els plantejaments psicopedagògics de l’aprenentatge sobre els que se sustenta la utilització de l’ordinador per a ensenyar.
  • Basant-vos en el currículum d'educació primària, reflexioneu sobre quins tipus de competències són susceptibles de ser treballades amb aquest programa.
  • Proposeu tipus de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula amb aquest recurs didàctic.
Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos
Articles
  • BARTOLOMÉ, A. (2000): Nuevas tecnologías en el aula, Barcelona, Graó, 115-143
  • SALINAS, J. (2007): Bases para el diseño, la producción y la evaluación de procesos de Enseñanza-Aprendizaje mediante nuevas tecnologías, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 41-61
  • La Qualitat en l'Ensenyament Assistit per Ordinador

XTEC. Un espai web pensat per a l'educació

Guia de treball en grup
Introducció

La XTEC és el que anomenem un portal educatiu, i amb aquesta definició, un xic en desús avui en dia, volem dir que és una web on trobem una gran quantitat de recursos que seran útils als professionals de l'educació.

Com a futurs professors de primària, cal que "vengueu" aquest portal als vostres companys, cal que aquesta "venda" sigui prou atractiva i engrescadora per fer que els vostres companys visitin cada dia aquesta web.

Per què una venda? En 1,5h no podem pretendre explicar fil per randa totes les possibilitats que ens ofereix l'XTEC, així doncs, optem per a motivar i engrescar al seu ús. Deixem pel material escrit que elaborarem i que els companys poden llegir amb tranquil·litat l'estudi dels diferents apartats.

En aquest document descriptiu, és valorarà el fet de com expliquem/descrivim una realitat a la que tothom hi té accés i que en és molt estructurada i clara sense ser obvis i repetitius.

Fases del treball

1ª fase. Descoberta i descripció

A l'informe, que s'ha de redactar amb el suport de google docs, (cal compartir-lo, també, amb el professor) cal tendir a l'exahustivitat a l'hora de conèixer les possibilitats de la XTEC i descriure-les. L'elaboració d'aquest document ens ha de portar a un bon coneixement del web i dels recursos que hi podem trobar.

Pot ser que al llarg d'aquest procés us calgui un Nom d'usuari i un password. Cal esbrinar com podem tenir-ne un i si s'escau aconseguir-lo.

No podem oblidar aspectes més institucionals i pràctics com ara:
  • Qui la fa?
  • De qui depèn?
  • Qui hi té accés?
  • Que costa donar-se d'alta?
  • Per què els professors de les escoles privades no hi poden entrar?
  • ....
2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe. Cal triar el més atractiu i motivador
  • Desprès de fer una tasca exhaustiva, cal seleccionar el que li volem ensenyar als nostres companys i triar una dinàmica de treball a classe d'allò més motivadora, utilitzant, si s'escau, tota mena de recursos.
  • Cal no oblidar un petit espai al final on racionalitzarem l'explicació i mostrarem el material creat.
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).

  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs* En aquest punt cal trobar el llorigó que hi ha en aquesta guia de treball. Si, encara no el saps, l'hauràs de tornar a llegir. Pot ser el problema rau en el propi terme llorigó.

El Youtube, només un espai d'entreteniment?

Guia de treball en grup

Introducció

L'ús de Youtube, o d'altres serveis web semblants, ja és una pràctica habitual per a milions de persones.
Podríem enumerar diverses causes que podrien explicar aquest fenomen:
  • L'augment de l'amplada de banda de les xarxes que ha possibilitat que els vídeos, que tenen un pes molt superior al de les imatges o el text, puguin ser transmesos amb facilitat.

  • L'aparició de senzills programes d'edició de vídeo digital que permeten que qualsevol persona amb coneixements bàsics sobre l'ús de l'ordinador pugui crear i/o editar de vídeos.
  • L'aparició de serveis en línia (Youtube n'és un d'ells) que permeten pujar els nostres vídeos o veure milions de vídeos pujats per altres persones.

  • El canvi d'hàbits de molts usuaris de la xarxa que han passat de ser exclusivament consumidors d'informació a ser productors de continguts. Aquest fet es pot observar també en altres serveis com els blocs o els fotologs...
El vídeo següent mostra el canvi d'habits que s'està produint i la possibilitat de subscriure's a un canal de vídeo o àudio a través de la xarxa:



Diverses escoles i institucions educatives publiquen documents audiovisuals a través de Youtube o bé utilitzen els vídeos per tal de donar suport a les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

En aquesta guia de treball es proposa que exploreu les potencialitats educatives dels vídeos, dels espais per publicar-los i de les estratègies de subscripció a aquests canals d'informació.

Fases del treball

Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:
  • Exploreu les possibilitats de Youtube. S'aconsella entre d'altres aspectes explorar els següents aspectes: Com podem pujar els nostres vídeos? Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen al vídeo? Es pot cercar un vídeo a partir d'una paraula o frase que es diu en ell? Com es fa per recollir els nostres vídeos preferits? Què són els Canals?

  • Cerqueu alguns vídeos que puguin ser emprats en un entorn escolar. Quines estratègies i quins criteris de selecció heu fet servir per cercar aquests vídeos? Hi hauria d'altres possibilitats?

  • Redacteu una proposta sobre com es podrien emprar els vídeos; quina seria la metodologia o metodologies per treure el màxim profit a aquests documents.

  • Cerqueu vídeos publicats per escoles i experiències d'ús de Youtube a l'aula
Un cop preparat aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).

  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs
Articles

La Viquipèdia, la informació a la xarxa i el copiar/enganxar

Guia de treball en grup

Introducció

Imaginem-nos una escola, i en aquesta un grup de mestres que parlen a la sala de professors prenent un cafè a l'hora d'esmorzar. La conversa gira al voltant dels treballs que fan els nois i noies de 6è. El contingut dels treballs és, en general, molt bo: no hi ha incorreccions, els textos són molt precisos i fins i tot el lèxic és molt ric...tant que els treballs semblen fets per alumnes molt més grans.
Com que aquests mestres ja fa temps que varen deixar enrere la ingenuïtat, sospiten que passa alguna cosa rara. A més, s'han trobat treballs amb fragments de text gairebé idèntics.
Ràpidament arriben a la conclusió de que els treballs poden haver estat copiats. Tots estan d'acord en que aquesta pot ser l'explicació de l'espectacular millora.
Malgrat això, tenen discrepàncies sobre les causes i les solucions que es poden donar al problema.


Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:
  • Feu una pluja d'idees que doni com a resultat una llista de les possibles causes que han portat a aquest situació. Feu una reflexió a fons sobre aquestes les causes principals, no només una enumeració de les mateixes.
  • Descriviu el procés de realització dels treballs que, segons la vostra opinió, han seguit alguns dels nois i noies de 6è: les fonts d'informació que han emprat, si han contrastat o no la informació trobada o com ho han fet, si s'ha produït una reelaboració de les dades i en què ha consistit, les competències adquirides per l'alumne...
  • Proposeu de forma detallada algunes estratègies per reconduir la situació .
  • Feu la llista dels conceptes clau que, segons el vostre criteri, configuren el tema. A tall d'exemple, i sense voler ser exhaustius, alguns conceptes podrien: les fonts d'informació, les estratègies de treball individual, les habilitats cognitives posades en pràctica, el tipus de treball que es demana, les orientacions donades pel mestre...
  • Analitzeu una de les fonts d'informació més emprades: la Viquipèdia. Qui la va crear, com s'actualitza, quin és el grau de fiabilitat dels seus articles, quina és la tecnologia que li dóna suport, altres projectes wiki...
Un cop preparat aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Enciclopèdies/fonts d'informació
Articles

Fotografia publicada al diari El País

La ràdio i l'ús de documents sonors a l'escola

Guia de treball en grup

Introducció

Actualment, amb l’extensió de l’ús de l’ordinador i la disponibilitat d’aparells com els reproductors mp3 i els telèfons mòbils, els documents sonors estan a l’abast de gairebé tothom. I no sols per a escoltar música o programes de ràdio sinó que ara, amb els ordinadors, l’edició de documents d’àudio és molt senzilla i no requereix ni costosos recursos tecnològics, ni instal·lacions especials, ni una formació tècnica específica.
No és pas nou que a l’escola es consideri el valor educatiu de la creació radiofònica i hi ha experiències de ràdio escolar de fa molts anys, però la senzillesa amb que actualment es poden editar documents sonors està fent que cada cop n’hi hagi més.
Amb tot, aquesta mena d’experiències a les escoles gairebé sempre han anat en paral·lel a l’activitat curricular ordinària.
De la mateixa manera que a l’escola es treballa la lectura i l’escriptura sobre paper, ara seria possible treballar la comprensió i l’expressió amb recursos sonors... això podria comportar alguna mena d'avantatges a l’aprenentatge?

Fases del treball

A partir d'aquí, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita
  1. Informeu-vos i experimenteu sobre les possibilitats de tractament d’àudio que té l'ordinador.
  2. Elaboreu un recull de materials didàctics i documents sonors per treballar amb documents sonors a l’escola.
  3. Informeu-vos i descriviu el funcionament d’una ràdio escolar i exposeu-ne les seves possibilitats didàctiques.
  4. Cerqueu experiències de ràdio escolar i també d’altres experiències d’utilització de documents sonors a l’escola i feu-ne una valoració crítica.
  5. Reflexioneu sobre la conveniència o no de potenciar la comprensió i l'expressió del llenguatge oral a l’escola com a complementari del llenguatge escrit.

Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos
Articles
  • LLORENTE, M.C. (2007): La utilización educativa del sonido, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 91-111