Competències bàsiques en TIC per a la formació de Persones adultes

A totes les èpoques, els homes han necessitat dominar una sèrie d'habilitats específiques per poder sobreviure en els temps que els ha tocat viure i al segle XXI, entre d'altres, hem de dominar algunes habilitats relacionades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) independentment de la seva professió actual o futura.

El problema el tenim en mesurar el que ens fa falta saber i fins a quin grau, un cop esbrinat això el que cal és que cada persona es situï dins aquesta escala i, si s'escau, planifiqui com ho farà per arribar al nivell desitjat. Anem per parts:

1- Què hem de saber?

La Generalitat de Catalunya ha publicat una llista de competències bàsiques que ens marquen totes aquelles habilitats, destreses i coneixements que ha de tenir una persona adulta avui en dia en relació a les TIC. Des de l'assignatura considerem que aquesta llista ens marca el nivell d'entrada partir del qual començarem a treballar. La podeu trobar a:

http://www.xtec.cat/fadults/competic/materials/central.htm

El que cal fer és llegir detingudament aquest document i fer-vos una llista molt concreta de TOT ALLÒ QUE NO SÉ.

És molt important fer la llista de manera concreta, punt per punt.

2- On em situo jo en relació a l'escala i a la resta de companys de classe.

Si aneu al Blink, veureu que, en el grup de l'assignatura hi ha un fòrum anomenat:

Què no sé?

Aquí heu de penjar, mitjançant "crear intervenció", la llista feta en el punt 1, un cop fet això, mireu i compareu la vostra llista amb la dels vostres companys.

3- Què puc fer per a millorar?

D'entrada fixeu-vos que la pròpia pàgina ja ens pot solucionar part del problema, però aquest punt el tractarem a classe un cop analitzem el conjunt de la classe i els plans de millora seran personalitzats per a cadascú.

Així doncs el que cal fer ara és llegir amb molta cura la llista de competències bàsiques, fer una llista d'"allò que no sé", penjar aquesta llista al fòrum de l'assignatura i comparar-me amb els companys.

Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker

Els vídeos que es troben a Youtube es poden enllaçar o embedir des del nostre bloc o des d'una pàgina web però en algunes ocasions, segons quines siguin les nostres necessitats, això no serà suficient.
Si el que volem fer és emprar un fragment del vídeo que hem trobat a Youtube en el vídeo que estem elaborant, haurem de resoldre dos problemes:

1. Haurem de descarregar el vídeo al nostre ordinador
2. Ens caldrà canviar el format de Youtube per un altre que es pugui emprar al Windows Movie Maker

Descarregar el vídeo

Existeixen diverses estratègies per resoldre cadascun d'aquests problemes. Una d'aquestes, en aquest cas per resoldre el primer problema, seria instal·lar una extensió del navegador que permeti, afegint una nova funcionalitat, descarregar el vídeo. Si utilitzem Firefox, podrem instal·lar l'extensió DownloadHelper

Un cop instal·lada ja podrem accedir a Youtube i escollir el vídeo que vulguem descarregar. Quan el tinguem visualitzat emprarem l'opció Eines - DownloadHelper per descarregar-lo al nostre ordinador i ja haurem resolt el primer problema. Observarem que el vídeo es descarregarà en el format emprat per Youtube: Flash Video (flv).

Si el que volem fer és conservar el vídeo per reproduir-lo sense haver d'accedir a la Xarxa (per exemple si des de l'aula no disposem de connexió a Internet), aquest format ja ens anirà bé però si el que volem fer és incloure el vídeo o un fragment d'ell en el vídeo que estem construint llavors ens caldrà resoldre el segon problema: haurem de canviar el format (ja que el Movie Maker no ens permetrà importar fitxers flv).

Canviar el format

Novament serà el DownloadHelper el que ens ajudarà, en aquest cas a canviar el format. Per poder fer la conversió haurem de seguir una seqüència que es detalla en aquest Manual.

És molt important entendre que en un dels passos ens demanarà que instal·lem una extensió (ConvertHelper) específica per a la conversió del vídeo:

Des de Youtube, i fent novament: Eines - DownloadHelper veurem que podem optar per descarregar el vídeo en el seu format original o bé escollir l'opció de conversió escollida (o escollides) a les preferències.

Editar el vídeo amb Movie Maker

Escollirem l'opció de descàrrega wmv per tal de convertir el vídeo al format Windows Media Video. Un cop descarregat el podrem importar des de Movie Maker; el podrem editar i/o barrejar amb el nostre vídeo.

Citar l'autoria

Evidentment, haurem de citar que el vídeo prové de Youtube i, si disposem de la informació, qui és l'autor.

Gestió de la informació: blocs de notes de Google

Com anotem les adreces d'interès trobades a la Xarxa?

Les adreces que anotem als Preferits del nostre navegador (Internet Explorer, Firefox, Safari, Opera...) ens ajudaran a tornar als llocs web anotats quan ens calgui. Emprar aquest sistema ens pot ser de molta utilitat però té alguns inconvenients:

• Els Preferits estan associats al navegador i a l'ordinador en el que treballem (tot i que, de fet, es poden exportar a altres navegadors i/o ordinadors).
• Quan afegim un nou Preferit a la llista només prenem nota d'una adreça, no podem afegir comentaris o copiar fragments de text de la pàgina que registrem.
  
• A mesura que el nombre de Preferits augment, es fa cada cop més difícil localitzar aquell que ens interessa.
  

Una alternativa de Google als Preferits

Hi ha diverses aplicacions o llocs web que ens permeten resoldre els inconvenients citats més amunt. Una de les més potents són els Blocs de notes de Google, un sistema similar als ja coneguts Preferits però amb moltes més prestacions.

Començarem accedint a la pàgina Bloc de notes de Google i si ja som usuaris registrats de Google o d'altres serveis com ara el correu de GMail o Blogger, ens identificarem. En cas contrari ens haurem de registrar creant un compte de Google o de qualsevol altre servei d'aquesta empresa.

Un cop situats a la pàgina del Bloc de notes, si el navegador no té l'extensió* que permet capturar adreces instal·lada ens oferirà portar-nos a la pàgina de descàrrega des d'on la podrem instal·lar (tant si fem servir Firefox com si naveguem amb Internet Explorer). Després de reiniciar el navegador aquesta extensió ja estarà a punt per ser emprada. Aquesta operació només s'haurà de realitzar una sola vegada.
Quan el navegador s'obri de nou, veurem que apareix una icona (a la part inferior dreta de la finestra si emprem Firefox) i si fem clic sobre aquesta icona s'obrirà la finestra del "capturador":

Fent clic sobre el botó Afegeix, capturarem de forma automàtica l'adreça de la pàgina activa en aquell moment i el fragment de text que tinguem seleccionat. També podrem afegir Comentaris i Etiquetes (per classificar la informació) així com arrossegar imatges.

La visualització a Pàgina completa serà la més idònia per visualitzar les anotacions, ordenar-les, cercar algunes (el servei disposa del seu propi cercador)...

Altres possibilitats dels blocs de notes

L'aplicació permet crear més d'un bloc de notes i cadascun d'ells pot tenir diverses seccions que ens ajudaran a classificar millor les anotacions realitzades.
Finalment, si ens cal, podrem convidar a altres persones a registrar adreces. Així doncs podrem tenir Blocs de notes individuals i de grup.

Pots trobar més informació a la pàgina de Google Preguntes més freqüents.

* Extensions: en general, les extensions amplien la funcionalitat dels navegadors possibilitant la realització d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer. Una extensió de Firefox permet, per exemple, revisar l'ortografia del text que escrivim en un correu, en una intervenció en un fòrum...

El llenguatge audiovisual

Un dels principals objectius educatius de l'escola és ensenyar a llegir i a escriure. I a aquesta finalitat s'hi dediquen una gran quantitat d'hores. Fixeu-vos, per exemple, en la quantitat d'hores que es dediquen en els darrers cursos de l'educació infantil i els primers de primària a la identificació de les lletres i a l'educació del traç, i més endavant a la lectura, a l'ortografia, al comentari de textos, a les redaccions, etc. Això és clau per poder viure en una societat com la nostra, per comunicar-nos i també per a expressar-nos.

De tota manera, totes aquestes activitats només es refereixen a la lectura i escriptura utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge de les paraules, escrites o parlades.

Hi ha, però, un altre llenguatge que utilitzem tant o més que aquest i al que a l'escola no se li solen dedicar gaire hores de treball, de vegades amb l'argument que ja s'aprèn sol, que no cal ensenyar-lo... Es tracta del llenguatge audiovisual, el llenguatge que utilitza la imatge i el so...

Val a dir que en relació amb aquest llenguatge tots solem ser força bons "lectors" perquè mirem bastant la televisió, anem al cinema, interpretem els anuncis, llegim còmics... però segurament no hem treballat gaire aquest llenguatge com a "escriptors"; és a dir, utilitzar el llenguatge audiovisual per a expressar-nos.

A continuació es presenten alguns materials que poden ser útils per a compensar aquesta situació tant a nivell personal com perquè com a futurs i futures mestres en una societat cada cop més "audiovisual" tingueu en compte el llenguatge de les imatges no només com una gran possibilitat educativa sinó també com a una necessitat formativa.

• Els principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual s'expliquen d'una manera força entenedora en aquesta vídeo-lliçó
• I també a l'espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll trobem diversos apartats d'entre els que n'hem de destacar un de dedicat al llenguatge cinematogràfic
• També ens pot ser d'utilitat conèixer com es treballa el cinema a una escola d'Educació Primària consultant el document El cinema a primària que es troba al web edu3.cat

A més a més també et poden resultar d'interès els enllaços següents:

• Per a aprofundir en les diferències i en la necessària complementarietat del llenguatge audiovisual i el llenguatge verbal és interessant el primer capítol del llibre Vídeo y educación, del professor Joan Ferrés (FERRÉS, J. (1992) Vídeo y educación. Barcelona: Paidós)
• Per a una didàctica dels mitjans audiovisuals. Llibre de Joan Ferrés on trobem una descripció dels elements que conformen el llenguatge audiovisual i també la seva aplicació educativa. Baixeu-vos una versió per visualitzar en pantalla (4MB) o una versió per imprimir (20MB)
• Sobre el treball del llenguatge audiovisual a l'escola és molt interessant aquest material en format vídeo: http://www.xtec.es/videoteca/series/avalaula/index.htm
• A la web http://recursos.cnice.mec.es/media/ del Ministerio de Educación y Ciencia hi ha un apartat que tracta diferents aspectes del món del cinema http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/ i concretament hi ha un apartat molt recomanable que fa referència al llenguatge audiovisual http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque8/index.html

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Diversos autors han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Entre aquests autor podríem citar a Charles Crook que planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

• La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
• La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

CROOK, Ch. Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata, 1998.


Imatge: Treballem amb l'ordinador. Roser Agustí

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

Exercici de vídeo. Funcionament, especificacions i alguns consells.

Com a conseqüència de tot el que s’ha treballat a classe a partir de les lectures de Joan Ferrés i Cabero, cal crear un petit vídeo de tres minuts màxim de durada que expressi una emoció.

La temàtica és lliure.

Aquesta pràctica té tres parts clarament diferenciades:
1-Guió i filmació.

• A partir d’una idea que s’ha de concretar en una sinopsis escrita, cal elaborar un guió senzill que consisteix en una estructura de tres columnes. En la primera cal especificar que veiem, en la segona que escoltem i en la tercera la durada. Aquest pas és imprescindible per a passar a la gravació.
• Cal gravar les escenes especificades en el guió. Recordar:
• Utilitzar sempre el trípode.
• Gravar en format DV. Normalment les càmeres domèstiques graven en cinta miniDV
• La durada màxima de la gravació ha d’èsser de 15 minuts
• Assajar i desprès gravar un parell de vegades les escenes.
• Evitar moviments de càmera brucs i no utilitzar el zoom.
• Per gravar veu, per exemple en entrevistes, cal utilitzar un micròfon extern
• Gravar sempre en mode normal, no fer tons sèpia, ni foses en negre, ni qualsevol altre efecte ja que això es fa desprès a l'ordinador.
• Gravació de la música triada en un mp3 (no Ipod) o pendrive

2-Edició.
Cal que cada grup de treball, porti la sinopsi, el guió, la música (mp3-pendrive) i les imatges (Dv en cinta) el primer dia de treball d’edició a l’aula d’edició d’audiovisuals. Aquests dies, farem les operacions següents:

1. Seleccionar i retallar el material gravat
2. Ordenar les imatges
3. Inserir la música i altres sons que calguin
4. Inserir transicions entre les diferents escenes
5. Aplicar efectes de vídeo i d’àudio
6. Crear capçaleres , títols de crèdits i subtítols
7. Inserció d’imatges fixes.
8. Si s’escau, doblatge
9. Creació de l’arxiu de vídeo final en diferents formats.

3-Penjar al youtube i al bloc.
Cal penjar, en grup, el vídeo al youtube i un cop fet, cal individualment fer una entrada al nostre bloc on mostrem el vídeo i expliquem tot el procés.
Visiteu: Inserir un vídeo al youtube


Si algun grup no disposa de material propi, es pot utilitzar el de Blanquerna i cal demanar-lo amb antelació al servei d’audiovisuals.

Les etapes 1 i 3 es realitzaran autònomament per grups i la 2 es realitzarà amb el professor a les aules d’audiovisuals.

Important. Cal mirar el calendari.

Tractament d'imatges digitals

Tal com es va comentar a l'entrada "Concepte de digitalització", fer una fotografia amb una càmera digital vol dir convertir la imatge que capta l'objectiu de la càmera en un arxiu que es guarda de forma electromagnètica a la targeta de memòria digital.
Podríem dir que això es fa fragmentant la imatge en quadradets molt petits (píxels) i assignant a cadascun el codi numèric que correspon al seu color.
Per entendre la relació entre la imatge de la realitat i la qualitat de la fotografia que obtenim amb la càmera o que traiem per la impressora pots consultar l'article: "Conceptos básicos de imagen digital", publicat a la revista electrònica fotonatura.org.
Per a saber-ne més dels principis bàsics que regeixen les imatges digitals, també podeu consultar una entrada d'aquest propi bloc.
http://ntaefpcee.blogspot.com/2008/10/principis-bsics-dimatge-digital.html

TRACTAMENT DE LA IMATGE AMB EL GIMP
Per a fer l'exercici que es proposa utilitzarem el programa de retoc fotogràfic de lliure distribució anomenat GIMP (acrònim de GNU Image Manipulation Program).
Te'l pots descarregar des d'aquí (i també des de Softcatalà.org) i el pots començar a conèixer amb aquestes orientacions però si vols treure'n el màxim profit aquí en tens un manual força complet.
L'exercici consistirà en:
1) Fer-se una fotografia amb una càmera digital
2) Copiar l'arxiu de la targeta de la càmera a l'ordinador
3) Obrir l'arxiu de la fotografia amb el programa de tractament d'imatge
4) Comprovar la mida de la fotografia i interpretar les dades (mida en memòria:1,67 Mb, per exemple, i mida en píxels 2048x1536, per exemple)
5) Retallar la imatge mantenint una proporció determinada (cal fixar la relació d'aspecte). Això ens servirà, per exemple per ajustar una fotografia retallada a les mides d'un marc de fotos. En el nostre cas la relació serà de 175x220
6) Escalar la imatge, és a dir, reduir el nombre de píxels d'alçada i amplada. Això és important per reduir la mida en memòria de la imatge a la mida útil en pantalla (si hem de veure la foto al nostre bloc, per exemple, no té sentit pujar-hi una imatge que tingui molts més píxels dels que mai podrà mostrar la pantalla de l'ordinador). En el nostre cas ho reduirem a la mateixa mida que hem indicat en la proporció de retallar: 175x220.
7) Finalment, desarem aquest arxiu retocat ("recalculat", com dèiem en parlar de digitalització) en format jpg i ajustant la qualitat per tal que no ocupi més de 7 Kb.
-----------------
Observació: les fotografies fetes amb una càmera digital a més de la informació de la imatge (els colors de cada píxel) també guarden informació complementària com ara la data i l'hora en què s'ha fet la foto, les característiques de la càmera amb què s'ha fet, si s'ha fet servir flash o no, etc. Aquesta informació s'anomena informació EXIF i,m és clar, també ocupa espai... De manera que pot ser que en la nostra fotografia una part dels 7 Kb s'ocupin amb aquestes dades que no ens calen. Pots treure aquesta informació des de la pantalla d'opcions avançades en desar la imatge en format jpg i veuràs com la imatge guanyarà en qualitat perquè les 7 Kb s'utilitzaran només per a la informació gràfica.

Creació d'un índex (taula de contingut) amb Word 2007

El procés de creació de l'índex d'un document Word es pot automatitzar i ens podem estalviar molt temps si emprem l'opció Tabla de contenido.
Els passos a seguir seran:

• Marcarem amb l'estil Título 1 els títols de tots els apartats que volem que apareguin a l'índex
  
  
• Posarem el cursor a la pàgina on ha d'aparèixer l'índex i farem: Referencia - Tabla de contenido - Insetar tabla de contenido
  
  
• Acceptarem i ens apareixerà l'índex del document. Si els títols dels subapartats estan marcats amb l'estil Título 2, apareixeran també a l'índex (sagnat a la dreta)
  
  
  
• Si fem canvis al document caldrà actualitzar l'índex: botó dret - actualizar campos
  
  
  
  

Concepte de digitalització

A grans trets podríem dir que el procés de digitalització consisteix a convertir la informació en seqüències numèriques que poden ser tractades per un ordinador. (vegeu: "En què consisteix la digitalització?")
Per exemple, quan fem una fotografia amb una càmera digital, la informació, -que en aquest cas és la imatge que entra per l'objectiu de la càmera-, es converteix en un arxiu que queda registrat a la targeta de memòria.
I aquest arxiu ens el podríem imaginar com una seqüència de "0" i "1" (només dos nombres! per això es parla de codi binari) que representa la imatge de tal manera que es pugui reproduir de nou en una pantalla (el mateix visor de la càmera o el monitor de l'ordinador) o bé es pugui imprimir. (podeu ampliar a: "La digitalización y las redes")
La importància del fet que determinats aspectes de la realitat (la imatge, el so, ...) i també el propi llenguatge escrit es pugui digitalitzar i, per tant, es puguin convertir en "arxius" que podem utilitzar amb els ordinadors està en el fet que d'aquesta manera la informació es pot transmetre a través de xarxes de comunicació (Internet, per exemple), es pot reproduir sense pèrdua de qualitat, es pot magatzemar ocupant un espai mínim (targetes de memòria, discos durs, pendrives...) i com que els arxius hem dit que són seqüències numèriques i els nombres es poden "recalcular" aquesta informació també es pot manipular molt fàcilment, per exemple convertir una fotografia en color a una fotografia en blanc i negre només voldrà dir anar canviant els nombres de cada píxel que forma la imatge perquè el color es converteixi en un gris determinat i això és el que fa l'ordinador quan nosaltres cliquem un simple botó en un programa de tractament d'imatge, racalcular tots els "0" i "1" que formen aquella imatge!

I, encara més, el fet que aquests diversos tipus d'informació (text, imatge, so, vídeo...) els puguem utilitzar amb una mateixa eina (l'ordinador!) és el que ens permet parlar de multimèdia, d'interactivitat i d'hipertextualitat, conceptes que desenvoluparem amb detall més endavant.

Per comprovar si has comprès bé aquests continguts, reflexiona sobre les diferències que hi ha entre un diari en paper i la versió digital d'aquest mateix diari. Si vols, això podria ser una bona intervenció a desenvolupar en el teu bloc de treball personal.

Blocs de NTAE

Treball individual

Creació i actualització continuada al llarg del quadrimestre d'un bloc amb continguts acadèmics on quedaran recollits una part dels aprenentatges fets al llarg del quadrimestre. Caldrà fer com a mínim un escrit (entrada) cada setmana de forma continuada des de l'inici fins al final del quadrimestre; la data límit per realitzar entrades avaluables serà el darrer dia de classe.

Les entrades han de referir-se, entre d'altres, als aspectes següents:

• Exercicis de tipus pràctic realitzats a l'aula
• Resums, comentaris o ampliació dels continguts del temari
• Resenyes i comentaris sobre espais i recursos web
• Presentació de notícies d'actualitat referides a les TIC
• Reflexions sobre el propi procés d'aprenentatge

També a nivell individual cal que l'estudiant participi en el bloc de l'assignatura fent dos comentaris al llarg del curs. El professor de cada grup-classe indicarà les dates en les que caldrà fer aquests comentaris, que hauran de ser breus i de forma obligatòria hauran d'incloure un enllaç cap al propi bloc on hi hagi el desenvolupament més detallat.