dimarts, 17 de febrer de 2009

8. L'ordinador pot ser un bon mestre?

Guia de treball en grup

Introducció
Quan van començar a introduir-se els ordinadors a les escoles, cap a finals dels anys vuitanta, una de les previsions que es feia era que els ordinadors podrien arribar a substituir el mestre en certes activitats com ara facilitant la comprensió de determinats conceptes que l’ordinador podria explicar d’una manera prou clara i entenedora adaptant-se al ritme de cadascun dels alumnes, facilitant la realització i la correcció automàtica d’exercicis. Se’n parlava utilitzant l’expressió Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Uns anys després, s’ha comprovat que aquesta és només una de les possibilitats de la utilització de l’ordinador a l’escola, que té els seus avantatges i les seves limitacions.

La interacció que es produeix a l'aula seguint la seqüència: intervenció del docent - resposta o participació de l'alumne - avaluació per part del docent, també es pot portar a terme amb diferents eines informàtiques desenvolupades amb finalitats educatives.
En aquest sentit l'ordinador exposa o planteja una qüestió, l'alumne dona resposta i l'ordinador l'avalua. És en aquest punt on podem trobar diferències significatives que posen de manifest la necessitat d'un expert que guiï el procés d'aprenentatge de l'alumne. Quins aspectes caldria trobar en una aplicació o eina informàtica per poder considerar l'ordinador com un bon mestre?

Arribar a una avaluació que sigui capaç de mesurar les necessitats específiques de cada alumne és una tasca difícil que requereix d'un complex sistema de paràmetres que puguin orientar a l'alumne en el procés immediat que hauria de fer depenent de les dificultats i errors que hagi tingut per resoldre l'activitat proposada.

En l'actualitat les aplicacions més esteses en àmbit educatiu poden avaluar el procés i resultat de manera més global i deixant en mans de l'alumne les competències de seleccionar el camí a seguir. Per tant, podem resumir que un ordinador serà un bon mestre sempre i quan sigui capaç d'instruir, plantejar qüestions sobre els temes treballats i analitzar i avaluar les respostes dels nens en aquestes preguntes.

El JClic és un exemple d'entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia que s’utilitza força a les escoles. Va ser desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a finals dels anys noranta i des d’aleshores s’han creat activitats que permeten treballar continguts curriculars des d’educació infantil fins a l’ESO.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

  • Cerqueu informació sobre programes d'ús educatiu que: "expliquin coses als alumnes", "plantegin preguntes sobre continguts treballats" i "analitzin les respostes dels nens"
  • Elaboreu una relació de punts favorables i limitacions de l'ús de l'ordinador com a substitut del mestre.
  • Aprofundiu en el coneixement de les possibilitats de creació d’activitats i de seguiment del treball de l’alumne de l’entorn JClic.
  • Busqueu experiències d’ús del JClic a l'escola i altres programes corresponents a aquest model d’ús de l’ordinador a l’escola (metàfora tutorial o paradigma instructiu) i feu-ne una valoració crítica.
  • Informeu-vos sobre els plantejaments psicopedagògics de l’aprenentatge sobre els que se sustenta la utilització de l’ordinador per a ensenyar.
  • Basant-vos en el currículum d'educació infantil, reflexioneu sobre quins tipus de competències són susceptibles de ser treballades amb aquest programa.
  • Proposeu tipus de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula amb aquest recurs didàctic.
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop preparats aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles
  • BARTOLOMÉ, A. (2000): Nuevas tecnologías en el aula, Barcelona, Graó, 115-143
  • SALINAS, J. (2007): Bases para el diseño, la producción y la evaluación de procesos de Enseñanza-Aprendizaje mediante nuevas tecnologías, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 41-61
  • La Qualitat en l'Ensenyament Assistit per Ordinador