dimarts, 17 de febrer de 2009

1. Jocs digitals, programari i educació infantil

Guia de treball en grup

Introducció

Des de fa dècades, algunes escoles inclouen l'ús dels jocs d'ordinador a la seva llista de recursos per a la docència i l'aprenentatge. És evident que a tots els infants els agrada jugar, que el joc els motiva, els diverteix i que, en molts casos, els fa pensar, els fa cercar estratègies per resoldre les situacions que el joc planteja. Aquestes estratègies, aquests "trucs", els comparteixen amb els companys. Ser un bon jugador dóna un cert prestigi social en el grup.

Però, quan es fan servir jocs d'ordinador a l'aula, no només es busca l'entreteniment, darrera de cada activitat en la que s'utilitza un joc d'ordinador, hi ha uns objectius que fan necessari i justifiquen l'ús d'aquest tipus de recurs. Així doncs, quan emprem videojocs a l'aula ens haurem de preguntar què volem que els nens aprenguin i quina és la millor forma de realitzar aquell aprenentatge.

D'una altra banda, des del punt de vista metodològic, l'ús dels videojocs es pot portar a terme de forma individual o en grup i caldrà tenir present què guanyem i què perdem en cada cas.

Les anteriors són algunes de les qüestions que ens podem plantejar al voltant de l'ús dels videojocs a l'escola però no són les úniques:
  • On es poden trobar els jocs educatius informàtics?
  • Amb quins criteris podem jutjar la qualitat d'un joc d'ordinador?
  • Tots els videojocs proporcionen el mateix tipus d'aprenentatge?
  • Quin tipus de jocs són els que afavoreixen l'aprenentatge dels nens i nenes?
  • L'escola és un bon lloc per jugar?
  • Quanta estona s'hauria de jugar a l'escola?
  • Com s'integra l'ús de l'ordinador i, en concret dels videojocs a la dinàmica de l'aula?
En aquest treball es vol aprofundir en la relació entre els jocs d'ordinador (videojocs) i l'educació, es demanen respostes clares, coherents i argumentades a totes aquestes qüestions.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles
Jocs en línia
Programari:

2. La informació a la xarxa, el copiar/enganxar i el guiatge dels treballs

Guia de treball en grup

Introducció

Sovint tenim la sensació que a Internet podem trobar la resposta a qualsevol pregunta que ens puguem arribar a formular. Pensem que els recursos com ara els cercadors, posem per cas Google, o les enciclopèdies en línia com ara la Viquipèdia o Encarta són un bon inici pel nostre procés d'aprenentatge. Així doncs, si des de l'escola, l'institut o la facultat ens proposen la realització d'un treball aquestes seran les nostres principals eines de treball. Però aquests, evidentment, no són els únics recursos i caldria plantejar-se si són els millors.

Els resultats que obtindrem de Google després de fer una cerca sovint superen la nostra capacitat de lectura (Educació TIC retorna 985.000 resultats en 0,22 segons!) i, d'una altra banda, com sabrem quin dels resultats és el que s'adequa millor a les nostres necessitats? quins criteris de selecció emprarem per decidir que una adreça és millor que una altra?

Si emprem la Viquipèdia ens podem preguntar sobre el grau de fiabilitat de la informació que ens ofereix. Ens podem preguntar quins són els autors, quins mecanismes permeten la revisió i el perfeccionament dels articles... Podem també comparar aquesta enciclopèdia amb unes altres com ara Encarta. Què ofereix Encarta que no trobem a la Viquipèdia (o a l'inrevés)? Com s'expliquen determinats temes a les dues enciclopèdies?

Aquestes són algunes de les qüestions que ens podem plantejar però no són les úniques:

  • El fet de trobar una bona font d'informació garanteix que aprendrem allò que ens cal saber? i què és allò que ens cal saber?
  • Què farem amb la informació trobada: la copiarem i enganxarem al nostre treball? la citarem? i si és així, com es citen les fonts? què més podem fer amb aquesta informació?
  • Com farem el pas informació-coneixement?
Des del punt de vista del docent també hi ha diversos interrogants a resoldre:

  • És bo fer demandes molt obertes als alumnes (posem per cas, proposar un treball sota el títol Educació i TIC)? Com es poden acotar les demandes?
  • Cal que hi hagi un guiatge per part del mestre o és millor prioritzar la llibertat de l'alumne per cercar allò que l'interessa?
  • Si cal guiar el treball, com serien les propostes i quins recursos podem emprar?
En aquest treball cal donar respostes clares, coherents i argumentades a totes aquestes qüestions.




Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, cal realitzar les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Enciclopèdies/fonts d'informació
Articles

Fotografia publicada al diari El País

3. Portals educatius orientats a alumnes

Guia de treball en grup

Introducció
Entenem per portals educatius orientats a alumnes les webs (d'accés gratuït o de pagament), on s'ofereixen als alumnes una sèrie de recursos per a poder desenvolupar les tasques d'aprenentatge d'una manera més flexible i eficient. Així doncs, des dels portals, és normal que s'ofereixin propostes d'activitats didàctiques, continguts relacionats amb les matèries, entorns de comunicació, com per exemple, correu electrònic o fòrums entre d'altres, entorns per a poder programar activitats didàctiques, espais d'interacció amb professors, grups classe...
El concepte portal, a més, ens reporta una dimensió gran i globalitzadora. Per exemple tots els alumnes de primària.
Al voltant d'aquests espais poden sorgir les anomenades comunitats virtuals d'aprenentatge.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

  • Exploreu les possibilitats i recursos que hi ha en els tres portals que s'han de treballar i que es citen a l'apartat Recursos.
  • Elaboreu una llista amb les eines i recursos que hi ha en els tres portals.
  • Compareu-los en base a aquestes llistes.
  • Valoreu els punts forts i els punts febles de cadascun. Podeu cercar criteris de valoració a: Fitxa d'avaluació de portals
  • Proposeu exemples de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula o en l'entorn escola/família amb aquest recurs didàctic, centrant-vos en l'educació infantil
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop preparats aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

En aquesta feina dels portals educatius orientats a alumnes, cal tenir present, que durant l'estona de la sessió didàctica és impossible mostrar tots tres entorns, així doncs que caldrà cercar estratègies alternatives, orientades a destacar allò què és més rellevant, més motivador de cara a que els companys recordin els entorns,... o plantejar tasques prèvies als companys o formalitzar estructures o,...
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica. Aquí cal tornar a tenir present que els companys no és necessari que s'aprenguin totes i cadascuna de les apartats del portal, però si que han d'aprendre...
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles

Fitxa d'avaluació de portals

4. Noves tecnologies amb velles pedagogies?

Guia de treball en grup

Introducció

La introducció de noves tecnologies a l’escola molt sovint ha anat acompanyada d’expectatives de canvi i d’innovació educativa que al cap del temps mai no s’han acabat de produir.

Cap als anys 70 es van popularitzar els mitjans audiovisuals i a les escoles es van introduir alguns projectors de diapositives que s’utilitzaven per il·lustrar alguns continguts relacionats amb la Història de l’Art o la Plàstica, però l’activitat escolar no va canviar pràcticament gens. Després, cap als 90 es van començar a introduir els ordinadors, generalment en aules d’informàtica, però això en molts casos només ha comportat afegir una assignatura d’informàtica per aprendre a utilitzar-los, les altres assignatures de moment han canviat ben poc.

Actualment a les escoles comencen a instal·lar-s’hi pissarres digitals. Aquesta tecnologia permet disposar dels recursos d’un ordinador projectat a la pissarra de les aules ordinàries, es pot consultar Internet, visionar pel·lícules, escriure textos, executar aplicacions i jocs didàctics... Sembla que totes aquestes possibilitats, junt amb tots els canvis que s’estan duent a terme en la societat en general, haurien de fer canviar l’activitat escolar i s’hauria de produir una autèntica revolució educativa... però es corre el risc de seguir fent el mateix de sempre (vella pedagogia) però amb recursos tecnològics del segle XXI (noves tecnologies).



Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzeu les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Descriviu i compareu les possibilitats i limitacions de les tecnologies que s'estan introduint a les aules: pissarra digital (PD), pissarra digital interactiva (PDI), tablet PC...
  • Cerqueu referències d'escoles que tinguin PDIs, informeu-vos d'experiències concretes sobre el seu ús. Feu-ne una valoració crítica d'avantatges i inconvenients.
  • Reflexioneu sobre quins aspectes de la pràctica educativa (paper del mestre i de l’alumne, continguts d'aprenentatge, tipus d’activitats...) podrien experimentar canvis gràcies a l'ús de la PDI.
  • Proposeu alguns canvis pedagògics i/o metodològics que s’haurien de produir perquè l’ús de la tecnologia a l’aula comportés realment innovació educativa.
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Portal de la Pissarra Digital (P.Marquès)

Articles

Viejas pedagogías. Nuevas tecnologías (ADELL, J.; MARTÍNEZ, J.)
Nuevas tecnologías con viejas pedagogías (Bloc M. Área)

5. L'ús de documents sonors a l'escola

Guia de treball en grup

Introducció

Actualment, amb l’extensió de l’ús de l’ordinador i la disponibilitat d’aparells com els reproductors mp3 i els telèfons mòbils, els documents sonors estan a l’abast de gairebé tothom. I no sols per a escoltar música o programes de ràdio sinó que ara, amb els ordinadors, l’edició de documents d’àudio és molt senzilla i no requereix ni costosos recursos tecnològics, ni instal·lacions especials, ni una formació tècnica específica.
No és pas nou que a l’escola es consideri el valor educatiu de la creació radiofònica i hi ha experiències de ràdio escolar de fa molts anys, però la senzillesa amb que actualment es poden editar documents sonors està fent que cada cop n’hi hagi més. Amb tot, aquesta mena d’experiències a les escoles gairebé sempre han anat en paral·lel a l’activitat curricular ordinària. De la mateixa manera que a l’escola es treballa la lectura i l’escriptura sobre paper, ara seria possible treballar la comprensió i l’expressió amb recursos sonors... això podria comportar alguna mena d'avantatges a l’aprenentatge?

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  1. Llegiu i comenteu entre vosaltres el capítol del llibre que s'indica a l'apartat Articles.
  2. Informeu-vos i experimenteu sobre les possibilitats de tractament d’àudio que té l'ordinador.
  3. Elaboreu un recull de materials didàctics i documents sonors per treballar amb documents sonors a l’escola.
  4. Informeu-vos i descriviu el funcionament d’una ràdio escolar i exposeu-ne les seves possibilitats didàctiques.
  5. Cerqueu experiències de ràdio escolar i també d’altres experiències d’utilització de documents sonors a l’escola i feu-ne una valoració crítica.
  6. Reflexioneu sobre la conveniència o no de potenciar la comprensió i l'expressió del llenguatge oral a l’escola com a complementari del llenguatge escrit.
Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Articles

  • LLORENTE, M.C.; ROMÁN, P. (2007): La utilización educativa del sonido, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 91-111

6. El vídeo, només per a entretenir?

Guia de treball en grup

Introducció

Quan es demana que hom faci memòria i recordi quin ús va fer del vídeo a l'escola encara és molt freqüent la resposta que només es passaven pel·lícules quan no es podia sortir al pati perquè plovia. Això molt possiblement es pot explicar perquè alguns mestres consideraven, -i potser encara n'hi ha que consideren-, que el vídeo només serveix per a entretenir. Amb tot, cal dir que aquesta no és l'única raó, també cal considerar els problemes d'organització dels espais i del temps que comportava, -i en molts casos encara comporta-, veure vídeos a l'escola.
Però actualment la situació està canviant ja que per una banda des de la pedagogia cada cop es reconeixen més els avantatges de l'ús dels recursos audiovisuals per a l'aprenentatge i per altra banda, l'accés a la tecnologia i el desenvolupament de les TIC cada cop fan més fàcil poder veure vídeos a la mateixa aula ja que ara n'hi ha prou amb un ordinador i un projector i els vídeos es poden veure des d'un DVD o directament des d'Internet utilitzant serveis com YouTube o Edu3.cat. (vegeu La televisió a l'escola, Menció Especial d'educació en mitjans del concurs Educlip 2007)

A més a més ara ja no sols és possible veure els vídeos sinó que també es poden crear i publicar amb molta facilitat . L'ús de Youtube, o d'altres serveis web semblants, ja és una pràctica habitual per a milions de persones. Podríem enumerar diverses causes que podrien explicar aquest fenomen:
L'augment de l'amplada de banda de les xarxes que ha possibilitat que els vídeos, que tenen un pes molt superior al de les imatges o el text, puguin ser transmesos amb facilitat.
L'aparició de senzills programes d'edició de vídeo digital que permeten que qualsevol persona amb coneixements bàsics sobre l'ús de l'ordinador pugui crear i/o editar de vídeos.
L'aparició de serveis en línia (Youtube n'és un d'ells) que permeten pujar els nostres vídeos o veure milions de vídeos pujats per altres persones.
El canvi d'hàbits de molts usuaris de la xarxa que han passat de ser exclusivament consumidors d'informació a ser productors de continguts. Aquest fet es pot observar també en altres serveis com els blocs o els fotologs...
El vídeo següent mostra el canvi d'habits que s'està produint i la possibilitat de subscriure's a un canal de vídeo o àudio a través de la xarxa:




Diverses escoles i institucions educatives publiquen documents audiovisuals a través de Youtube o bé utilitzen els vídeos per tal de donar suport a les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

També a casa nostra, a partir de la col·laboració entre TV3 i el Departament d'Educació s'ha creat una potent plataforma de difusió de vídeos educatius: Edu3.cat

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Comenceu llegint amb deteniment el capítol 8 del llibre: Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid: McGraw/Interamericana de España. Poseu-lo en comú entre vosaltres i organitzeu-ne la informació en forma d'esquema o mapa conceptual.
  • Investigueu el servei Edu3.cat. Mireu-hi vídeos i intenteu contestar preguntes com ara: Tots els vídeos que hi ha són educatius? Quants vídeos hi ha penjats a 3du3.cat? Qui els pot visionar? Com estan classificats? Solament hi ha vídeos? Que pot fer un usuari, a part de veure'ls? Hi ha diferents nivells d'usuaris? Quins avantatges i desavantatges té el suport web en relació amb altres suports com el dvd?
  • Seleccioneu vídeos que permetin exemplificar els diferents usos educatius del vídeo a què fan referència els autors del capítol de llibre al que s'ha fet referència anteriorment.
  • Exploreu les possibilitats de Youtube. S'aconsella entre d'altres aspectes explorar els següents aspectes: Com podem pujar els nostres vídeos? Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen al vídeo? Es pot cercar un vídeo a partir d'una paraula o frase que es diu en ell? Com es fa per recollir els nostres vídeos preferits? Què són els Canals?
  • Cerqueu alguns vídeos que puguin ser emprats en un entorn escolar. Quines estratègies i quins criteris de selecció heu fet servir per cercar aquests vídeos? Hi hauria d'altres possibilitats?
  • Redacteu una proposta sobre com es podrien emprar els vídeos; quina seria la metodologia o metodologies per treure el màxim profit a aquests documents.
  • Cerqueu vídeos publicats per escoles i experiències d'ús de Youtube a l'aula
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny

  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Web

Llibres
  • CABERO, J. (2007): El vídeo en la enseñanza y formación, en CABERO, J. (coord.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, McGraw/Interamericana de España, 129-149
Articles

7. Els recursos del mestre

Guia de treball en grup

Introducció

Quan, en aquest mateix bloc, es parla de la competència digital del mestre es diu que aquest conjunt de "...competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques."

Seguint amb la línia encetada en aquella entrada, cercarem recursos que puguin ser d'utilitat a un mestre per formar-se, més enllà de la seva formació inicial a la Universitat. D'una banda revisarem les competències que hauria de tenir el mestre en relació a les TIC (Normes UNESCO i Normes ISTE) i d'una altra explorarem i valorarem els recursos (XTEC, iEARN Pangea, Eduteka...) que ens poden ser d'utilitat per a l'adquisició d'aquestes competències.

Els tres nivells de competència que es citen a les Normes UNESCO: 1) Nocions bàsiques, 2) Aprofundiment i 3) Creació de coneixement, es treballen a la formació inicial i s'han de seguir treballant quan el mestre ja està en actiu.

Per començar, farem un repàs d'aquestes competències (referides als tres nivells) i cercarem recursos a la Xarxa per poder treballar-les.
A tall d'exemple ens podem preguntar sobre el coneixement que el mestre ha de tenir de les noves aplicacions i sobre la utilització d'aquestes en situacions basades en problemes i projectes.
També caldrà veure com es fomenta i s'ensenya a treballar de forma col·laborativa i com es participa en comunitats del coneixement basades en les TIC.
El mestre, segons aquest document de la UNESCO haurà d'aprendre i posteriorment desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues i haurà de tenir la capacitat d'experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals de coneixement. Com ho farà per adquirir i perfeccionar de forma continuada totes aquestes competències?

D'una altra banda, i en relació a les competències del docent que es proposen a les Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents dels EUA, hauríem de veure que cal fer per adquirir i millorar de forma continuada les competències que es proposen. En concret:
  • Com es pot aprendre a inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels nens i nenes emprant les TIC?
  • Quins instruments contemporanis i de quina manera s'han d'incorporar en la planificació i el disseny d'experiències d'aprenentatge i avaluació?
  • Quins coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital haurà de tenir el mestre?
Finalment, ens preguntarem sobre què vol dir promoure la ciutadania digital i la responsabilitat en la societat de la informació o com es pot millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge en relació a les TIC.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia. Aquesta lectura inclou els enllaços: Normes UNESCO i Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

8. L'ordinador pot ser un bon mestre?

Guia de treball en grup

Introducció
Quan van començar a introduir-se els ordinadors a les escoles, cap a finals dels anys vuitanta, una de les previsions que es feia era que els ordinadors podrien arribar a substituir el mestre en certes activitats com ara facilitant la comprensió de determinats conceptes que l’ordinador podria explicar d’una manera prou clara i entenedora adaptant-se al ritme de cadascun dels alumnes, facilitant la realització i la correcció automàtica d’exercicis. Se’n parlava utilitzant l’expressió Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Uns anys després, s’ha comprovat que aquesta és només una de les possibilitats de la utilització de l’ordinador a l’escola, que té els seus avantatges i les seves limitacions.

La interacció que es produeix a l'aula seguint la seqüència: intervenció del docent - resposta o participació de l'alumne - avaluació per part del docent, també es pot portar a terme amb diferents eines informàtiques desenvolupades amb finalitats educatives.
En aquest sentit l'ordinador exposa o planteja una qüestió, l'alumne dona resposta i l'ordinador l'avalua. És en aquest punt on podem trobar diferències significatives que posen de manifest la necessitat d'un expert que guiï el procés d'aprenentatge de l'alumne. Quins aspectes caldria trobar en una aplicació o eina informàtica per poder considerar l'ordinador com un bon mestre?

Arribar a una avaluació que sigui capaç de mesurar les necessitats específiques de cada alumne és una tasca difícil que requereix d'un complex sistema de paràmetres que puguin orientar a l'alumne en el procés immediat que hauria de fer depenent de les dificultats i errors que hagi tingut per resoldre l'activitat proposada.

En l'actualitat les aplicacions més esteses en àmbit educatiu poden avaluar el procés i resultat de manera més global i deixant en mans de l'alumne les competències de seleccionar el camí a seguir. Per tant, podem resumir que un ordinador serà un bon mestre sempre i quan sigui capaç d'instruir, plantejar qüestions sobre els temes treballats i analitzar i avaluar les respostes dels nens en aquestes preguntes.

El JClic és un exemple d'entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia que s’utilitza força a les escoles. Va ser desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a finals dels anys noranta i des d’aleshores s’han creat activitats que permeten treballar continguts curriculars des d’educació infantil fins a l’ESO.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

  • Cerqueu informació sobre programes d'ús educatiu que: "expliquin coses als alumnes", "plantegin preguntes sobre continguts treballats" i "analitzin les respostes dels nens"
  • Elaboreu una relació de punts favorables i limitacions de l'ús de l'ordinador com a substitut del mestre.
  • Aprofundiu en el coneixement de les possibilitats de creació d’activitats i de seguiment del treball de l’alumne de l’entorn JClic.
  • Busqueu experiències d’ús del JClic a l'escola i altres programes corresponents a aquest model d’ús de l’ordinador a l’escola (metàfora tutorial o paradigma instructiu) i feu-ne una valoració crítica.
  • Informeu-vos sobre els plantejaments psicopedagògics de l’aprenentatge sobre els que se sustenta la utilització de l’ordinador per a ensenyar.
  • Basant-vos en el currículum d'educació infantil, reflexioneu sobre quins tipus de competències són susceptibles de ser treballades amb aquest programa.
  • Proposeu tipus de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula amb aquest recurs didàctic.
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop preparats aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles
  • BARTOLOMÉ, A. (2000): Nuevas tecnologías en el aula, Barcelona, Graó, 115-143
  • SALINAS, J. (2007): Bases para el diseño, la producción y la evaluación de procesos de Enseñanza-Aprendizaje mediante nuevas tecnologías, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 41-61
  • La Qualitat en l'Ensenyament Assistit per Ordinador

dilluns, 16 de febrer de 2009

Comunicar amb presentacions

Estem molt acostumats a impartir i rebre classes on s'utilitzen diapositives creades amb un programa de presentacions. Ningú no ha tingut mai la sensació que totes les classes s'assemblen i que això és una mica pesat?

Per a saber-ne més coses de com poden funcionar correctament les presentacions a classe podeu llegir la comunicació:

Prepara’t un “powerpoint” per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes. 12 propostes d’ús creatiu i multimedial del programa powerpoint.


Dels tres programes que avui en dia s'utilitzen per a fer presentacions, el rei indiscutible és el Microsoft PowerPoint, ja que té motes i moltes opcions per incorporar tot tipus de recursos a les diapositives, com animacions, transicions, interativitats (accions) materials multimèdia,... Això fa que pocs docents es qüestionin utilitzar un altre programa

Sense que la supremacia estigui amenaçada, cal mencionar a dos competidors: en primer lloc el programa impress de la suite informàtica lliure openoffice que aporta unes capacitats molt similars al powerpoint, juga al seu favor que està en català. En segon lloc tenim presentations de google docs que incorpora una genial capacitat per a compartir i publicar les presentacions, malgrat que és l'opció que menys opcions dóna.

Cal destacar que el Microsoft PowerPoint és un programa propietari i S'ha de comprar per poder-lo utilitzar, Presentations de google docs és gratuït i funciona on-line i l'Impres d'openoffice és un programa lliure i el pots descarregar en qualsevol moment.

Així doncs aquests aspectes, també, s'han de tenir presents en el moment de triar un programa o un altre ja que pot tenir repercussions en els nostres alumnes.

Competències bàsiques en TIC per a la formació de Persones adultes

A totes les èpoques, els homes han necessitat dominar una sèrie d'habilitats específiques per poder sobreviure en els temps que els ha tocat viure i al segle XXI, entre d'altres, hem de dominar algunes habilitats relacionades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) independentment de la seva professió actual o futura.

El problema el tenim en mesurar el que ens fa falta saber i fins a quin grau, un cop esbrinat això el que cal és que cada persona es situï dins aquesta escala i, si s'escau, planifiqui com ho farà per arribar al nivell desitjat. Anem per parts:

1- Què hem de saber?

La Generalitat de Catalunya ha publicat una llista de
competències bàsiques que ens marquen totes aquelles habilitats, destreses i coneixements que ha de tenir una persona adulta avui en dia en relació a les TIC. Des de l'assignatura considerem que aquesta llista ens marca el nivell d'entrada partir del qual començarem a treballar. La podeu trobar a:

http://www.xtec.cat/fadults/competic/materials/central.htm

El que cal fer és llegir detingudament aquest document i fer-vos una llista molt concreta de TOT ALLÒ QUE NO SÉ.

És molt important fer la llista de manera concreta, punt per punt.

2- On em situo jo en relació a l'escala i a la resta de companys de classe.


Si aneu al Blink, veureu que, en el grup de l'assignatura hi ha un fòrum anomenat:

Què no sé?

Aquí heu de penjar, mitjançant "crear intervenció", la llista feta en el punt 1, un cop fet això, mireu i compareu la vostra llista amb la dels vostres companys.

3- Què puc fer per a millorar?


D'entrada fixeu-vos que la pròpia pàgina ja ens pot solucionar part del problema, però aquest punt el tractarem a classe un cop analitzem el conjunt de la classe i els plans de millora seran personalitzats per a cadascú.

Així doncs el que cal fer ara és llegir amb molta cura la llista de competències bàsiques, fer una llista d'"allò que no sé", penjar aquesta llista al fòrum de l'assignatura i comparar-me amb els companys.