dijous, 13 d’octubre de 2011

Bloc tancat

Aquest bloc no està actualitzat

Visiteu:


dimarts, 17 de febrer de 2009

1. Jocs digitals, programari i educació infantil

Guia de treball en grup

Introducció

Des de fa dècades, algunes escoles inclouen l'ús dels jocs d'ordinador a la seva llista de recursos per a la docència i l'aprenentatge. És evident que a tots els infants els agrada jugar, que el joc els motiva, els diverteix i que, en molts casos, els fa pensar, els fa cercar estratègies per resoldre les situacions que el joc planteja. Aquestes estratègies, aquests "trucs", els comparteixen amb els companys. Ser un bon jugador dóna un cert prestigi social en el grup.

Però, quan es fan servir jocs d'ordinador a l'aula, no només es busca l'entreteniment, darrera de cada activitat en la que s'utilitza un joc d'ordinador, hi ha uns objectius que fan necessari i justifiquen l'ús d'aquest tipus de recurs. Així doncs, quan emprem videojocs a l'aula ens haurem de preguntar què volem que els nens aprenguin i quina és la millor forma de realitzar aquell aprenentatge.

D'una altra banda, des del punt de vista metodològic, l'ús dels videojocs es pot portar a terme de forma individual o en grup i caldrà tenir present què guanyem i què perdem en cada cas.

Les anteriors són algunes de les qüestions que ens podem plantejar al voltant de l'ús dels videojocs a l'escola però no són les úniques:
  • On es poden trobar els jocs educatius informàtics?
  • Amb quins criteris podem jutjar la qualitat d'un joc d'ordinador?
  • Tots els videojocs proporcionen el mateix tipus d'aprenentatge?
  • Quin tipus de jocs són els que afavoreixen l'aprenentatge dels nens i nenes?
  • L'escola és un bon lloc per jugar?
  • Quanta estona s'hauria de jugar a l'escola?
  • Com s'integra l'ús de l'ordinador i, en concret dels videojocs a la dinàmica de l'aula?
En aquest treball es vol aprofundir en la relació entre els jocs d'ordinador (videojocs) i l'educació, es demanen respostes clares, coherents i argumentades a totes aquestes qüestions.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles
Jocs en línia
Programari:

2. La informació a la xarxa, el copiar/enganxar i el guiatge dels treballs

Guia de treball en grup

Introducció

Sovint tenim la sensació que a Internet podem trobar la resposta a qualsevol pregunta que ens puguem arribar a formular. Pensem que els recursos com ara els cercadors, posem per cas Google, o les enciclopèdies en línia com ara la Viquipèdia o Encarta són un bon inici pel nostre procés d'aprenentatge. Així doncs, si des de l'escola, l'institut o la facultat ens proposen la realització d'un treball aquestes seran les nostres principals eines de treball. Però aquests, evidentment, no són els únics recursos i caldria plantejar-se si són els millors.

Els resultats que obtindrem de Google després de fer una cerca sovint superen la nostra capacitat de lectura (Educació TIC retorna 985.000 resultats en 0,22 segons!) i, d'una altra banda, com sabrem quin dels resultats és el que s'adequa millor a les nostres necessitats? quins criteris de selecció emprarem per decidir que una adreça és millor que una altra?

Si emprem la Viquipèdia ens podem preguntar sobre el grau de fiabilitat de la informació que ens ofereix. Ens podem preguntar quins són els autors, quins mecanismes permeten la revisió i el perfeccionament dels articles... Podem també comparar aquesta enciclopèdia amb unes altres com ara Encarta. Què ofereix Encarta que no trobem a la Viquipèdia (o a l'inrevés)? Com s'expliquen determinats temes a les dues enciclopèdies?

Aquestes són algunes de les qüestions que ens podem plantejar però no són les úniques:

  • El fet de trobar una bona font d'informació garanteix que aprendrem allò que ens cal saber? i què és allò que ens cal saber?
  • Què farem amb la informació trobada: la copiarem i enganxarem al nostre treball? la citarem? i si és així, com es citen les fonts? què més podem fer amb aquesta informació?
  • Com farem el pas informació-coneixement?
Des del punt de vista del docent també hi ha diversos interrogants a resoldre:

  • És bo fer demandes molt obertes als alumnes (posem per cas, proposar un treball sota el títol Educació i TIC)? Com es poden acotar les demandes?
  • Cal que hi hagi un guiatge per part del mestre o és millor prioritzar la llibertat de l'alumne per cercar allò que l'interessa?
  • Si cal guiar el treball, com serien les propostes i quins recursos podem emprar?
En aquest treball cal donar respostes clares, coherents i argumentades a totes aquestes qüestions.




Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, cal realitzar les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Enciclopèdies/fonts d'informació
Articles

Fotografia publicada al diari El País

3. Portals educatius orientats a alumnes

Guia de treball en grup

Introducció
Entenem per portals educatius orientats a alumnes les webs (d'accés gratuït o de pagament), on s'ofereixen als alumnes una sèrie de recursos per a poder desenvolupar les tasques d'aprenentatge d'una manera més flexible i eficient. Així doncs, des dels portals, és normal que s'ofereixin propostes d'activitats didàctiques, continguts relacionats amb les matèries, entorns de comunicació, com per exemple, correu electrònic o fòrums entre d'altres, entorns per a poder programar activitats didàctiques, espais d'interacció amb professors, grups classe...
El concepte portal, a més, ens reporta una dimensió gran i globalitzadora. Per exemple tots els alumnes de primària.
Al voltant d'aquests espais poden sorgir les anomenades comunitats virtuals d'aprenentatge.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

  • Exploreu les possibilitats i recursos que hi ha en els tres portals que s'han de treballar i que es citen a l'apartat Recursos.
  • Elaboreu una llista amb les eines i recursos que hi ha en els tres portals.
  • Compareu-los en base a aquestes llistes.
  • Valoreu els punts forts i els punts febles de cadascun. Podeu cercar criteris de valoració a: Fitxa d'avaluació de portals
  • Proposeu exemples de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula o en l'entorn escola/família amb aquest recurs didàctic, centrant-vos en l'educació infantil
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop preparats aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

En aquesta feina dels portals educatius orientats a alumnes, cal tenir present, que durant l'estona de la sessió didàctica és impossible mostrar tots tres entorns, així doncs que caldrà cercar estratègies alternatives, orientades a destacar allò què és més rellevant, més motivador de cara a que els companys recordin els entorns,... o plantejar tasques prèvies als companys o formalitzar estructures o,...
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica. Aquí cal tornar a tenir present que els companys no és necessari que s'aprenguin totes i cadascuna de les apartats del portal, però si que han d'aprendre...
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles

Fitxa d'avaluació de portals

4. Noves tecnologies amb velles pedagogies?

Guia de treball en grup

Introducció

La introducció de noves tecnologies a l’escola molt sovint ha anat acompanyada d’expectatives de canvi i d’innovació educativa que al cap del temps mai no s’han acabat de produir.

Cap als anys 70 es van popularitzar els mitjans audiovisuals i a les escoles es van introduir alguns projectors de diapositives que s’utilitzaven per il·lustrar alguns continguts relacionats amb la Història de l’Art o la Plàstica, però l’activitat escolar no va canviar pràcticament gens. Després, cap als 90 es van començar a introduir els ordinadors, generalment en aules d’informàtica, però això en molts casos només ha comportat afegir una assignatura d’informàtica per aprendre a utilitzar-los, les altres assignatures de moment han canviat ben poc.

Actualment a les escoles comencen a instal·lar-s’hi pissarres digitals. Aquesta tecnologia permet disposar dels recursos d’un ordinador projectat a la pissarra de les aules ordinàries, es pot consultar Internet, visionar pel·lícules, escriure textos, executar aplicacions i jocs didàctics... Sembla que totes aquestes possibilitats, junt amb tots els canvis que s’estan duent a terme en la societat en general, haurien de fer canviar l’activitat escolar i s’hauria de produir una autèntica revolució educativa... però es corre el risc de seguir fent el mateix de sempre (vella pedagogia) però amb recursos tecnològics del segle XXI (noves tecnologies).



Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzeu les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Descriviu i compareu les possibilitats i limitacions de les tecnologies que s'estan introduint a les aules: pissarra digital (PD), pissarra digital interactiva (PDI), tablet PC...
  • Cerqueu referències d'escoles que tinguin PDIs, informeu-vos d'experiències concretes sobre el seu ús. Feu-ne una valoració crítica d'avantatges i inconvenients.
  • Reflexioneu sobre quins aspectes de la pràctica educativa (paper del mestre i de l’alumne, continguts d'aprenentatge, tipus d’activitats...) podrien experimentar canvis gràcies a l'ús de la PDI.
  • Proposeu alguns canvis pedagògics i/o metodològics que s’haurien de produir perquè l’ús de la tecnologia a l’aula comportés realment innovació educativa.
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Portal de la Pissarra Digital (P.Marquès)

Articles

Viejas pedagogías. Nuevas tecnologías (ADELL, J.; MARTÍNEZ, J.)
Nuevas tecnologías con viejas pedagogías (Bloc M. Área)

5. L'ús de documents sonors a l'escola

Guia de treball en grup

Introducció

Actualment, amb l’extensió de l’ús de l’ordinador i la disponibilitat d’aparells com els reproductors mp3 i els telèfons mòbils, els documents sonors estan a l’abast de gairebé tothom. I no sols per a escoltar música o programes de ràdio sinó que ara, amb els ordinadors, l’edició de documents d’àudio és molt senzilla i no requereix ni costosos recursos tecnològics, ni instal·lacions especials, ni una formació tècnica específica.
No és pas nou que a l’escola es consideri el valor educatiu de la creació radiofònica i hi ha experiències de ràdio escolar de fa molts anys, però la senzillesa amb que actualment es poden editar documents sonors està fent que cada cop n’hi hagi més. Amb tot, aquesta mena d’experiències a les escoles gairebé sempre han anat en paral·lel a l’activitat curricular ordinària. De la mateixa manera que a l’escola es treballa la lectura i l’escriptura sobre paper, ara seria possible treballar la comprensió i l’expressió amb recursos sonors... això podria comportar alguna mena d'avantatges a l’aprenentatge?

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  1. Llegiu i comenteu entre vosaltres el capítol del llibre que s'indica a l'apartat Articles.
  2. Informeu-vos i experimenteu sobre les possibilitats de tractament d’àudio que té l'ordinador.
  3. Elaboreu un recull de materials didàctics i documents sonors per treballar amb documents sonors a l’escola.
  4. Informeu-vos i descriviu el funcionament d’una ràdio escolar i exposeu-ne les seves possibilitats didàctiques.
  5. Cerqueu experiències de ràdio escolar i també d’altres experiències d’utilització de documents sonors a l’escola i feu-ne una valoració crítica.
  6. Reflexioneu sobre la conveniència o no de potenciar la comprensió i l'expressió del llenguatge oral a l’escola com a complementari del llenguatge escrit.
Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Articles

  • LLORENTE, M.C.; ROMÁN, P. (2007): La utilización educativa del sonido, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 91-111

6. El vídeo, només per a entretenir?

Guia de treball en grup

Introducció

Quan es demana que hom faci memòria i recordi quin ús va fer del vídeo a l'escola encara és molt freqüent la resposta que només es passaven pel·lícules quan no es podia sortir al pati perquè plovia. Això molt possiblement es pot explicar perquè alguns mestres consideraven, -i potser encara n'hi ha que consideren-, que el vídeo només serveix per a entretenir. Amb tot, cal dir que aquesta no és l'única raó, també cal considerar els problemes d'organització dels espais i del temps que comportava, -i en molts casos encara comporta-, veure vídeos a l'escola.
Però actualment la situació està canviant ja que per una banda des de la pedagogia cada cop es reconeixen més els avantatges de l'ús dels recursos audiovisuals per a l'aprenentatge i per altra banda, l'accés a la tecnologia i el desenvolupament de les TIC cada cop fan més fàcil poder veure vídeos a la mateixa aula ja que ara n'hi ha prou amb un ordinador i un projector i els vídeos es poden veure des d'un DVD o directament des d'Internet utilitzant serveis com YouTube o Edu3.cat. (vegeu La televisió a l'escola, Menció Especial d'educació en mitjans del concurs Educlip 2007)

A més a més ara ja no sols és possible veure els vídeos sinó que també es poden crear i publicar amb molta facilitat . L'ús de Youtube, o d'altres serveis web semblants, ja és una pràctica habitual per a milions de persones. Podríem enumerar diverses causes que podrien explicar aquest fenomen:
L'augment de l'amplada de banda de les xarxes que ha possibilitat que els vídeos, que tenen un pes molt superior al de les imatges o el text, puguin ser transmesos amb facilitat.
L'aparició de senzills programes d'edició de vídeo digital que permeten que qualsevol persona amb coneixements bàsics sobre l'ús de l'ordinador pugui crear i/o editar de vídeos.
L'aparició de serveis en línia (Youtube n'és un d'ells) que permeten pujar els nostres vídeos o veure milions de vídeos pujats per altres persones.
El canvi d'hàbits de molts usuaris de la xarxa que han passat de ser exclusivament consumidors d'informació a ser productors de continguts. Aquest fet es pot observar també en altres serveis com els blocs o els fotologs...
El vídeo següent mostra el canvi d'habits que s'està produint i la possibilitat de subscriure's a un canal de vídeo o àudio a través de la xarxa:




Diverses escoles i institucions educatives publiquen documents audiovisuals a través de Youtube o bé utilitzen els vídeos per tal de donar suport a les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

També a casa nostra, a partir de la col·laboració entre TV3 i el Departament d'Educació s'ha creat una potent plataforma de difusió de vídeos educatius: Edu3.cat

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Comenceu llegint amb deteniment el capítol 8 del llibre: Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid: McGraw/Interamericana de España. Poseu-lo en comú entre vosaltres i organitzeu-ne la informació en forma d'esquema o mapa conceptual.
  • Investigueu el servei Edu3.cat. Mireu-hi vídeos i intenteu contestar preguntes com ara: Tots els vídeos que hi ha són educatius? Quants vídeos hi ha penjats a 3du3.cat? Qui els pot visionar? Com estan classificats? Solament hi ha vídeos? Que pot fer un usuari, a part de veure'ls? Hi ha diferents nivells d'usuaris? Quins avantatges i desavantatges té el suport web en relació amb altres suports com el dvd?
  • Seleccioneu vídeos que permetin exemplificar els diferents usos educatius del vídeo a què fan referència els autors del capítol de llibre al que s'ha fet referència anteriorment.
  • Exploreu les possibilitats de Youtube. S'aconsella entre d'altres aspectes explorar els següents aspectes: Com podem pujar els nostres vídeos? Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen al vídeo? Es pot cercar un vídeo a partir d'una paraula o frase que es diu en ell? Com es fa per recollir els nostres vídeos preferits? Què són els Canals?
  • Cerqueu alguns vídeos que puguin ser emprats en un entorn escolar. Quines estratègies i quins criteris de selecció heu fet servir per cercar aquests vídeos? Hi hauria d'altres possibilitats?
  • Redacteu una proposta sobre com es podrien emprar els vídeos; quina seria la metodologia o metodologies per treure el màxim profit a aquests documents.
  • Cerqueu vídeos publicats per escoles i experiències d'ús de Youtube a l'aula
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny

  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Web

Llibres
  • CABERO, J. (2007): El vídeo en la enseñanza y formación, en CABERO, J. (coord.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, McGraw/Interamericana de España, 129-149
Articles

7. Els recursos del mestre

Guia de treball en grup

Introducció

Quan, en aquest mateix bloc, es parla de la competència digital del mestre es diu que aquest conjunt de "...competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques."

Seguint amb la línia encetada en aquella entrada, cercarem recursos que puguin ser d'utilitat a un mestre per formar-se, més enllà de la seva formació inicial a la Universitat. D'una banda revisarem les competències que hauria de tenir el mestre en relació a les TIC (Normes UNESCO i Normes ISTE) i d'una altra explorarem i valorarem els recursos (XTEC, iEARN Pangea, Eduteka...) que ens poden ser d'utilitat per a l'adquisició d'aquestes competències.

Els tres nivells de competència que es citen a les Normes UNESCO: 1) Nocions bàsiques, 2) Aprofundiment i 3) Creació de coneixement, es treballen a la formació inicial i s'han de seguir treballant quan el mestre ja està en actiu.

Per començar, farem un repàs d'aquestes competències (referides als tres nivells) i cercarem recursos a la Xarxa per poder treballar-les.
A tall d'exemple ens podem preguntar sobre el coneixement que el mestre ha de tenir de les noves aplicacions i sobre la utilització d'aquestes en situacions basades en problemes i projectes.
També caldrà veure com es fomenta i s'ensenya a treballar de forma col·laborativa i com es participa en comunitats del coneixement basades en les TIC.
El mestre, segons aquest document de la UNESCO haurà d'aprendre i posteriorment desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues i haurà de tenir la capacitat d'experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals de coneixement. Com ho farà per adquirir i perfeccionar de forma continuada totes aquestes competències?

D'una altra banda, i en relació a les competències del docent que es proposen a les Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents dels EUA, hauríem de veure que cal fer per adquirir i millorar de forma continuada les competències que es proposen. En concret:
  • Com es pot aprendre a inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels nens i nenes emprant les TIC?
  • Quins instruments contemporanis i de quina manera s'han d'incorporar en la planificació i el disseny d'experiències d'aprenentatge i avaluació?
  • Quins coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital haurà de tenir el mestre?
Finalment, ens preguntarem sobre què vol dir promoure la ciutadania digital i la responsabilitat en la societat de la informació o com es pot millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge en relació a les TIC.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment
  • Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia. Aquesta lectura inclou els enllaços: Normes UNESCO i Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents
  • Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
  • Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
  • Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
  • Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
  • Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
  • Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials
  • Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

8. L'ordinador pot ser un bon mestre?

Guia de treball en grup

Introducció
Quan van començar a introduir-se els ordinadors a les escoles, cap a finals dels anys vuitanta, una de les previsions que es feia era que els ordinadors podrien arribar a substituir el mestre en certes activitats com ara facilitant la comprensió de determinats conceptes que l’ordinador podria explicar d’una manera prou clara i entenedora adaptant-se al ritme de cadascun dels alumnes, facilitant la realització i la correcció automàtica d’exercicis. Se’n parlava utilitzant l’expressió Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Uns anys després, s’ha comprovat que aquesta és només una de les possibilitats de la utilització de l’ordinador a l’escola, que té els seus avantatges i les seves limitacions.

La interacció que es produeix a l'aula seguint la seqüència: intervenció del docent - resposta o participació de l'alumne - avaluació per part del docent, també es pot portar a terme amb diferents eines informàtiques desenvolupades amb finalitats educatives.
En aquest sentit l'ordinador exposa o planteja una qüestió, l'alumne dona resposta i l'ordinador l'avalua. És en aquest punt on podem trobar diferències significatives que posen de manifest la necessitat d'un expert que guiï el procés d'aprenentatge de l'alumne. Quins aspectes caldria trobar en una aplicació o eina informàtica per poder considerar l'ordinador com un bon mestre?

Arribar a una avaluació que sigui capaç de mesurar les necessitats específiques de cada alumne és una tasca difícil que requereix d'un complex sistema de paràmetres que puguin orientar a l'alumne en el procés immediat que hauria de fer depenent de les dificultats i errors que hagi tingut per resoldre l'activitat proposada.

En l'actualitat les aplicacions més esteses en àmbit educatiu poden avaluar el procés i resultat de manera més global i deixant en mans de l'alumne les competències de seleccionar el camí a seguir. Per tant, podem resumir que un ordinador serà un bon mestre sempre i quan sigui capaç d'instruir, plantejar qüestions sobre els temes treballats i analitzar i avaluar les respostes dels nens en aquestes preguntes.

El JClic és un exemple d'entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia que s’utilitza força a les escoles. Va ser desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a finals dels anys noranta i des d’aleshores s’han creat activitats que permeten treballar continguts curriculars des d’educació infantil fins a l’ESO.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

  • Cerqueu informació sobre programes d'ús educatiu que: "expliquin coses als alumnes", "plantegin preguntes sobre continguts treballats" i "analitzin les respostes dels nens"
  • Elaboreu una relació de punts favorables i limitacions de l'ús de l'ordinador com a substitut del mestre.
  • Aprofundiu en el coneixement de les possibilitats de creació d’activitats i de seguiment del treball de l’alumne de l’entorn JClic.
  • Busqueu experiències d’ús del JClic a l'escola i altres programes corresponents a aquest model d’ús de l’ordinador a l’escola (metàfora tutorial o paradigma instructiu) i feu-ne una valoració crítica.
  • Informeu-vos sobre els plantejaments psicopedagògics de l’aprenentatge sobre els que se sustenta la utilització de l’ordinador per a ensenyar.
  • Basant-vos en el currículum d'educació infantil, reflexioneu sobre quins tipus de competències són susceptibles de ser treballades amb aquest programa.
  • Proposeu tipus de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula amb aquest recurs didàctic.
El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop preparats aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
  • Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.
Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny
  • Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos
Articles
  • BARTOLOMÉ, A. (2000): Nuevas tecnologías en el aula, Barcelona, Graó, 115-143
  • SALINAS, J. (2007): Bases para el diseño, la producción y la evaluación de procesos de Enseñanza-Aprendizaje mediante nuevas tecnologías, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 41-61
  • La Qualitat en l'Ensenyament Assistit per Ordinador

dilluns, 16 de febrer de 2009

Comunicar amb presentacions

Estem molt acostumats a impartir i rebre classes on s'utilitzen diapositives creades amb un programa de presentacions. Ningú no ha tingut mai la sensació que totes les classes s'assemblen i que això és una mica pesat?

Per a saber-ne més coses de com poden funcionar correctament les presentacions a classe podeu llegir la comunicació:

Prepara’t un “powerpoint” per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes. 12 propostes d’ús creatiu i multimedial del programa powerpoint.


Dels tres programes que avui en dia s'utilitzen per a fer presentacions, el rei indiscutible és el Microsoft PowerPoint, ja que té motes i moltes opcions per incorporar tot tipus de recursos a les diapositives, com animacions, transicions, interativitats (accions) materials multimèdia,... Això fa que pocs docents es qüestionin utilitzar un altre programa

Sense que la supremacia estigui amenaçada, cal mencionar a dos competidors: en primer lloc el programa impress de la suite informàtica lliure openoffice que aporta unes capacitats molt similars al powerpoint, juga al seu favor que està en català. En segon lloc tenim presentations de google docs que incorpora una genial capacitat per a compartir i publicar les presentacions, malgrat que és l'opció que menys opcions dóna.

Cal destacar que el Microsoft PowerPoint és un programa propietari i S'ha de comprar per poder-lo utilitzar, Presentations de google docs és gratuït i funciona on-line i l'Impres d'openoffice és un programa lliure i el pots descarregar en qualsevol moment.

Així doncs aquests aspectes, també, s'han de tenir presents en el moment de triar un programa o un altre ja que pot tenir repercussions en els nostres alumnes.

Competències bàsiques en TIC per a la formació de Persones adultes

A totes les èpoques, els homes han necessitat dominar una sèrie d'habilitats específiques per poder sobreviure en els temps que els ha tocat viure i al segle XXI, entre d'altres, hem de dominar algunes habilitats relacionades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) independentment de la seva professió actual o futura.

El problema el tenim en mesurar el que ens fa falta saber i fins a quin grau, un cop esbrinat això el que cal és que cada persona es situï dins aquesta escala i, si s'escau, planifiqui com ho farà per arribar al nivell desitjat. Anem per parts:

1- Què hem de saber?

La Generalitat de Catalunya ha publicat una llista de
competències bàsiques que ens marquen totes aquelles habilitats, destreses i coneixements que ha de tenir una persona adulta avui en dia en relació a les TIC. Des de l'assignatura considerem que aquesta llista ens marca el nivell d'entrada partir del qual començarem a treballar. La podeu trobar a:

http://www.xtec.cat/fadults/competic/materials/central.htm

El que cal fer és llegir detingudament aquest document i fer-vos una llista molt concreta de TOT ALLÒ QUE NO SÉ.

És molt important fer la llista de manera concreta, punt per punt.

2- On em situo jo en relació a l'escala i a la resta de companys de classe.


Si aneu al Blink, veureu que, en el grup de l'assignatura hi ha un fòrum anomenat:

Què no sé?

Aquí heu de penjar, mitjançant "crear intervenció", la llista feta en el punt 1, un cop fet això, mireu i compareu la vostra llista amb la dels vostres companys.

3- Què puc fer per a millorar?


D'entrada fixeu-vos que la pròpia pàgina ja ens pot solucionar part del problema, però aquest punt el tractarem a classe un cop analitzem el conjunt de la classe i els plans de millora seran personalitzats per a cadascú.

Així doncs el que cal fer ara és llegir amb molta cura la llista de competències bàsiques, fer una llista d'"allò que no sé", penjar aquesta llista al fòrum de l'assignatura i comparar-me amb els companys.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital del mestre

En el cas dels estudis de Magisteri, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Documents de referència

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:
  1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
  2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)
1. Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:
  • Nocions bàsiques de tecnologia.
    Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
    Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
    Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
  • Aprofundiment de coneixements.
    Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
    Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
    Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
    Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.
  • Creació de coneixements
    Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
    Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
    Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
2. Normes de la ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
  • Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
  • Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
  • Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
  • Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
  • Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
  • Creativitat i innovació
  • Comunicació i col·laboració
  • Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
  • Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
  • Ciutadania digital
  • Funcionament de la tecnologia i conceptes
Recursos

dilluns, 1 de desembre de 2008

Crear mapes conceptuals



Els mapes conceptuals es poden crear amb diversos programes. Un d'ells és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

  • Cal descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
  • Aprenentatge del programa. Tot i que el programa és mol senzill i es pot aprendre de forma autodidacta, es pot consultar l'ajuda en línia
  • Configuració de l'idioma. Es pot configurar l'idioma de la interfície des de Editar - Preferencias - General - Idioma
  • Els mapes es poden desar a l'ordinador en el que treballem o es poden compartir desant-los a IHMC Public Cmaps.
  • Exportació del CMap. El CMap es pot exportar en forma d'imatge, document PDF, pàgina web... des de Archivo - Exportar CMap

dimarts, 25 de novembre de 2008

Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker

Els vídeos que es troben a Youtube es poden enllaçar o embedir des del nostre bloc o des d'una pàgina web però en algunes ocasions, segons quines siguin les nostres necessitats, això no serà suficient.
Si el que volem fer és emprar un fragment del vídeo que hem trobat a Youtube en el vídeo que estem elaborant, haurem de resoldre dos problemes:
  1. Haurem de descarregar el vídeo al nostre ordinador
  2. Ens caldrà canviar el format de Youtube per un altre que es pugui emprar al Windows Movie Maker
Descarregar el vídeo

Existeixen diverses estratègies per resoldre cadascun d'aquests problemes. Una d'aquestes, en aquest cas per resoldre el primer problema, seria instal·lar una extensió del navegador que permeti, afegint una nova funcionalitat, descarregar el vídeo. Si utilitzem Firefox, podrem instal·lar l'extensió DownloadHelper


Un cop instal·lada ja podrem accedir a Youtube i escollir el vídeo que vulguem descarregar. Quan el tinguem visualitzat emprarem l'opció Eines - DownloadHelper per descarregar-lo al nostre ordinador i ja haurem resolt el primer problema. Observarem que el vídeo es descarregarà en el format emprat per Youtube: Flash Video (flv).

Si el que volem fer és conservar el vídeo per reproduir-lo sense haver d'accedir a la Xarxa (per exemple si des de l'aula no disposem de connexió a Internet), aquest format ja ens anirà bé però si el que volem fer és incloure el vídeo o un fragment d'ell en el vídeo que estem construint llavors ens caldrà resoldre el segon problema: haurem de canviar el format (ja que el Movie Maker no ens permetrà importar fitxers flv).

Canviar el format


Novament serà el DownloadHelper el que ens ajudarà, en aquest cas a canviar el format. Per poder fer la conversió haurem de seguir una seqüència que es detalla en aquest Manual.

És molt important entendre que en un dels passos ens demanarà que instal·lem una extensió (ConvertHelper) específica per a la conversió del vídeo:



Des de Youtube, i fent novament: Eines - DownloadHelper veurem que podem optar per descarregar el vídeo en el seu format original o bé escollir l'opció de conversió escollida (o escollides) a les preferències.

Editar el vídeo amb Movie Maker


Escollirem l'opció de descàrrega wmv per tal de convertir el vídeo al format Windows Media Video. Un cop descarregat el podrem importar des de Movie Maker; el podrem editar i/o barrejar amb el nostre vídeo.

Citar l'autoria

Evidentment, haurem de citar que el vídeo prové de Youtube i, si disposem de la informació, qui és l'autor.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Cultura Lliure i Programari Lliure. Una mica de lectura

- Per comprendre el tema de les llicències creative commons podeu lllegir un còmic a: http://cat.creativecommons.org/projecte/comic1.php.

Sobre CopyLeft i Creative Commons, també a nivell introductori la podeu trobar en un article del diari El país.

- Per fer una introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema que hi ha a l'edu365,

- Per aprofundir una mica més cal fe la lectura del capítol 1 del llibre MAS,J. El software libre. Barcelona: Zero Factory. 2005. publicat, com és lògic, sota llicencia Ceative Commons

- Visita comprensiva a la web http://creativecommons.org/%20

- Per trobar programes lliures. Un bon repositori de soft lliure el trobeu a http://www.softcatala.org/. També podeu cercar els programes i MANUALS d'ús a http://www.xtec.cat/formaciotic/suport és una mica complicat navegar-hi però hi ha molta informació.

- El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de rubí, és una eina molt senzilla i pràctica.

Cultura Lliure i Programari Lliure. 4 situacions per al debat.

A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Cal esbrinar quines d'aquestes 4 situacions són correctes o incorrectes i en quin grau. Per exemple: En la situació x, segur que acabariem amb la companyia dels mossos d'esquadra. En la situació X hi hauria un grup de pares de l'escola que esciuria cartes de queixa al professor. La situació X és fantàstica i segur que la podem presentar a un congrès d'educació com exemple de bona pràctica educativa. Cal argumentar les respostes.

Per cert solament hi ha una resposta vàlida.

dimarts, 18 de novembre de 2008

Les Unitats d'Aprenentatge Autònom

Un exemple del que s'explica a: La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor el podem tenir en les Unitats d'aprenentatge autònom o UAA.

L'objectiu de les UAA es proporcionar al mestre un recurs d’autocreació per a poder atendre la singularitat educativa presencialment o a distància. Al final del procés no es pretén tenir tot un sistema d’aprenentatge autònom sinó del que és tracta és de tenir suports per a poder reforçar una matèria d’un alumne en un moment donat o de poder ampliar uns continguts d’un grup o avaluar...

Una estructura típica d’una UAA seria:

  1. Portada amb títol, breu introducció al tema, instruccions d'utilització referència a l'autor, llicència d'ús,...
  2. Pàgina/es amb orientacions didàctiques per a l'ús del material i orientades a professionals.
  3. Pàgines amb el cos teòric i o desenvolupament de l'activitat.
  4. Enllaços a les activitats jclic (poden formar part del cos teòric si es tracta d'exercicis o avaluacions)
  5. Pàgina amb activitats, o enllaços d'aprofundiment. Part fonamental al tractar-se d'eines que faciliten l'aprenentatge autònom.
  6. Guia de documentació i referències.
  7. Pàgina de l'autor.

En el cas de l’assignatura d’NTAE:

  • Els exercicis clic els crearem amb el jclic author. http://clic.xtec.cat
  • Per a poder-los tenir en un espai web, crearem una carpeta web compartida per tot el grup classe dins els servidors de Blanquerna. (S’indicarà en cada grup)
  • Les pàgines web les crearem al google sites. http://sites.google.com

Podeu tenir més informació accedint a la web d’un curs impartit a l’Escola d’Estiu Blanquerna 2009 i consultar exemples i fer exercicis.

http://sites.google.com/site/cursclic


dimarts, 11 de novembre de 2008

Gestió de la informació: blocs de notes de Google

Com anotem les adreces d'interès trobades a la Xarxa?

Les adreces que anotem als Preferits del nostre navegador (Internet Explorer, Firefox, Safari, Opera...) ens ajudaran a tornar als llocs web anotats quan ens calgui. Emprar aquest sistema ens pot ser de molta utilitat però té alguns inconvenients:
  • Els Preferits estan associats al navegador i a l'ordinador en el que treballem (tot i que, de fet, es poden exportar a altres navegadors i/o ordinadors).
  • Quan afegim un nou Preferit a la llista només prenem nota d'una adreça, no podem afegir comentaris o copiar fragments de text de la pàgina que registrem.
  • A mesura que el nombre de Preferits augment, es fa cada cop més difícil localitzar aquell que ens interessa.


Una alternativa de Google als Preferits

Hi ha diverses aplicacions o llocs web que ens permeten resoldre els inconvenients citats més amunt. Una de les més potents són els Blocs de notes de Google, un sistema similar als ja coneguts Preferits però amb moltes més prestacions.



Començarem accedint a la pàgina Bloc de notes de Google i si ja som usuaris registrats de Google o d'altres serveis com ara el correu de GMail o Blogger, ens identificarem. En cas contrari ens haurem de registrar creant un compte de Google o de qualsevol altre servei d'aquesta empresa.

Un cop situats a la pàgina del Bloc de notes, si el navegador no té l'extensió* que permet capturar adreces instal·lada ens oferirà portar-nos a la pàgina de descàrrega des d'on la podrem instal·lar (tant si fem servir Firefox com si naveguem amb Internet Explorer). Després de reiniciar el navegador aquesta extensió ja estarà a punt per ser emprada. Aquesta operació només s'haurà de realitzar una sola vegada.
Quan el navegador s'obri de nou, veurem que apareix una icona (a la part inferior dreta de la finestra si emprem Firefox) i si fem clic sobre aquesta icona s'obrirà la finestra del "capturador":



Fent clic sobre el botó Afegeix, capturarem de forma automàtica l'adreça de la pàgina activa en aquell moment i el fragment de text que tinguem seleccionat. També podrem afegir Comentaris i Etiquetes (per classificar la informació) així com arrossegar imatges.

La visualització a Pàgina completa serà la més idònia per visualitzar les anotacions, ordenar-les, cercar algunes (el servei disposa del seu propi cercador)...

Altres possibilitats dels blocs de notes

L'aplicació permet crear més d'un bloc de notes i cadascun d'ells pot tenir diverses seccions que ens ajudaran a classificar millor les anotacions realitzades.
Finalment, si ens cal, podrem convidar a altres persones a registrar adreces. Així doncs podrem tenir Blocs de notes individuals i de grup.



Pots trobar més informació a la pàgina de Google Preguntes més freqüents.
* Extensions: en general, les extensions amplien la funcionalitat dels navegadors possibilitant la realització d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer. Una extensió de Firefox permet, per exemple, revisar l'ortografia del text que escrivim en un correu, en una intervenció en un fòrum...

dilluns, 27 d’octubre de 2008

El llenguatge audiovisual

Un dels principals objectius educatius de l'escola és ensenyar a llegir i a escriure. I a aquesta finalitat s'hi dediquen una gran quantitat d'hores. Fixeu-vos, per exemple, en la quantitat d'hores que es dediquen en els darrers cursos de l'educació infantil i els primers de primària a la identificació de les lletres i a l'educació del traç, i més endavant a la lectura, a l'ortografia, al comentari de textos, a les redaccions, etc. Això és clau per poder viure en una societat com la nostra, per comunicar-nos i també per a expressar-nos.

De tota manera, totes aquestes activitats només es refereixen a la lectura i escriptura utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge de les paraules, escrites o parlades.

Hi ha, però, un altre llenguatge que utilitzem tant o més que aquest i al que a l'escola no se li solen dedicar gaire hores de treball, de vegades amb l'argument que ja s'aprèn sol, que no cal ensenyar-lo... Es tracta del llenguatge audiovisual, el llenguatge que utilitza la imatge i el so...

Val a dir que en relació amb aquest llenguatge tots solem ser força bons "lectors" perquè mirem bastant la televisió, anem al cinema, interpretem els anuncis, llegim còmics... però segurament no hem treballat gaire aquest llenguatge com a "escriptors"; és a dir, utilitzar el llenguatge audiovisual per a expressar-nos.

A continuació es presenten alguns materials que poden ser útils per a compensar aquesta situació tant a nivell personal com perquè com a futurs i futures mestres en una societat cada cop més "audiovisual" tingueu en compte el llenguatge de les imatges no només com una gran possibilitat educativa sinó també com a una necessitat formativa.
  • Els principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual s'expliquen d'una manera força entenedora en aquesta vídeo-lliçó
  • I també a l'espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll trobem diversos apartats d'entre els que n'hem de destacar un de dedicat al llenguatge cinematogràfic
  • També ens pot ser d'utilitat conèixer com es treballa el cinema a una escola d'Educació Primària consultant el document El cinema a primària que es troba al web edu3.cat

A més a més també et poden resultar d'interès els enllaços següents: