dilluns, 27 d’octubre de 2008

El llenguatge audiovisual

Un dels principals objectius educatius de l'escola és ensenyar a llegir i a escriure. I a aquesta finalitat s'hi dediquen una gran quantitat d'hores. Fixeu-vos, per exemple, en la quantitat d'hores que es dediquen en els darrers cursos de l'educació infantil i els primers de primària a la identificació de les lletres i a l'educació del traç, i més endavant a la lectura, a l'ortografia, al comentari de textos, a les redaccions, etc. Això és clau per poder viure en una societat com la nostra, per comunicar-nos i també per a expressar-nos.

De tota manera, totes aquestes activitats només es refereixen a la lectura i escriptura utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge de les paraules, escrites o parlades.

Hi ha, però, un altre llenguatge que utilitzem tant o més que aquest i al que a l'escola no se li solen dedicar gaire hores de treball, de vegades amb l'argument que ja s'aprèn sol, que no cal ensenyar-lo... Es tracta del llenguatge audiovisual, el llenguatge que utilitza la imatge i el so...

Val a dir que en relació amb aquest llenguatge tots solem ser força bons "lectors" perquè mirem bastant la televisió, anem al cinema, interpretem els anuncis, llegim còmics... però segurament no hem treballat gaire aquest llenguatge com a "escriptors"; és a dir, utilitzar el llenguatge audiovisual per a expressar-nos.

A continuació es presenten alguns materials que poden ser útils per a compensar aquesta situació tant a nivell personal com perquè com a futurs i futures mestres en una societat cada cop més "audiovisual" tingueu en compte el llenguatge de les imatges no només com una gran possibilitat educativa sinó també com a una necessitat formativa.
  • Els principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual s'expliquen d'una manera força entenedora en aquesta vídeo-lliçó
  • I també a l'espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll trobem diversos apartats d'entre els que n'hem de destacar un de dedicat al llenguatge cinematogràfic
  • També ens pot ser d'utilitat conèixer com es treballa el cinema a una escola d'Educació Primària consultant el document El cinema a primària que es troba al web edu3.cat

A més a més també et poden resultar d'interès els enllaços següents:

divendres, 24 d’octubre de 2008

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Diversos autors han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Entre aquests autor podríem citar a Charles Crook que planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:
CROOK, Ch. Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata, 1998.


Imatge: Treballem amb l'ordinador. Roser Agustí

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.
Papert, com Piaget, resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.

Investigacions posteriors sobre la possibilitat de transferir les habilitats per resoldre problemes Logo a altres àrees han posat en qüestió alguns aspectes de les idees propugnades per Paper. En concret, s'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Més informació i recursos:

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com es mostra a continuació:


L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar des del web.

Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Noves possibilitats expressives

L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius. Podeu llegir la seva argumentació al bloc De les TIC a les TAC

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Exercici de vídeo. Funcionament, especificacions i alguns consells.

Com a conseqüència de tot el que s’ha treballat a classe a partir de les lectures de Joan Ferrés i Cabero, cal crear un petit vídeo de tres minuts màxim de durada que expressi una emoció.

La temàtica és lliure.

Aquesta pràctica té tres parts clarament diferenciades:
1-Guió i filmació.
  • A partir d’una idea que s’ha de concretar en una sinopsis escrita, cal elaborar un guió senzill que consisteix en una estructura de tres columnes. En la primera cal especificar que veiem, en la segona que escoltem i en la tercera la durada. Aquest pas és imprescindible per a passar a la gravació.
  • Cal gravar les escenes especificades en el guió. Recordar:
    • Utilitzar sempre el trípode.
    • Gravar en format DV. Normalment les càmeres domèstiques graven en cinta miniDV
    • La durada màxima de la gravació ha d’èsser de 15 minuts
    • Assajar i desprès gravar un parell de vegades les escenes.
    • Evitar moviments de càmera brucs i no utilitzar el zoom.
    • Per gravar veu, per exemple en entrevistes, cal utilitzar un micròfon extern
    • Gravar sempre en mode normal, no fer tons sèpia, ni foses en negre, ni qualsevol altre efecte ja que això es fa desprès a l'ordinador.
  • Gravació de la música triada en un mp3 (no Ipod) o pendrive
2-Edició.
Cal que cada grup de treball, porti la sinopsi, el guió, la música (mp3-pendrive) i les imatges (Dv en cinta) el primer dia de treball d’edició a l’aula d’edició d’audiovisuals. Aquests dies, farem les operacions següents:

  1. Seleccionar i retallar el material gravat
  2. Ordenar les imatges
  3. Inserir la música i altres sons que calguin
  4. Inserir transicions entre les diferents escenes
  5. Aplicar efectes de vídeo i d’àudio
  6. Crear capçaleres , títols de crèdits i subtítols
  7. Inserció d’imatges fixes.
  8. Si s’escau, doblatge
  9. Creació de l’arxiu de vídeo final en diferents formats.

3-Penjar al youtube i al bloc.
Cal penjar, en grup, el vídeo al youtube i un cop fet, cal individualment fer una entrada al nostre bloc on mostrem el vídeo i expliquem tot el procés.
Visiteu: Inserir un vídeo al youtube


Si algun grup no disposa de material propi, es pot utilitzar el de Blanquerna i cal demanar-lo amb antelació al servei d’audiovisuals.

Les etapes 1 i 3 es realitzaran autònomament per grups i la 2 es realitzarà amb el professor a les aules d’audiovisuals.

Important. Cal mirar el calendari.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Google docs. Els Documents en línia de google

Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia. Per això ha creat una sèrie d'aplicacions: documents (textos), presentacions, fulls de càlcul i formularis i les ha agrupat al servei Documents de Google.

Amb aquesta aplicació Google fa un pas més cap a la cloud computing, en la que els programes no estan instal·lats en l'ordinador de l'usuari sinó que es troben en servidors. El mateix succeïx amb les dades. Altres aplicacions molt utilitzades de cloud computing són els correus web com per exemple Hotmail o Yahoo.

Per si voleu conèixer com funciona tot plegat, podeu visualitzar aquesta presentació. Creada i publicada a través de les presentacions de Documents de Google.

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Edu3.cat. Una televisió? Una web? Com la utilitzem a l'educació?

Guia de treball en grup

Introducció

Edu3.cat sorgeix de la col·laboració entre TV3 i el departament d'educació i ens ofereix una potent plataforma de difusió de vídeos educatius.

Aquest treball consistirà en aprofundir en l'estructura i les possibilitats d'aquest espai i també en quin tipus de vídeos hi trobem.

Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Coneixement de l'edu3.cat i relació amb les tipologies de vídeo educatiu.

1.A) Exploració de la web edu3cat
. Desprès de mirar vídeos d'aquest espai, podríem intentar contestar preguntes com?
  • Tots els vídeos que hi ha són educatius?
  • Quants vídeos hi ha penjats a 3du3.cat?
  • Qui els pot visionar?
  • Com estan classificats?
  • Solament hi ha vídeos?
  • Que pot fer un usuari, a part de veure'ls?
  • Hi ha diferents nivells d'usuaris?
  • Avantatges i desavantatges del suport web vers altres suports com el dvd?
  • ....
1.B) Lectura del capítol 8 del llibre: Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid etc.: McGraw/Interamericana de España.

A partir d'aquesta lectura cal cercar a edu3.cat exemples de vídeos que ens permetin les diferents utilitzacions educatives a les que fa referència l'autor.

Amb tot aquest material, caldrà elaborar un primer document i concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe

  • Aquesta sessió didàctica pot caure amb facilitat amb un esquema molt clàssic, com seria: 1- Explicar la web edu3.cat 2- Veure a classe vídeos i relacionar-los amb el document. Sense caure en aquest esquema, cal que dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs
Llibres
Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid etc.: McGraw/Interamericana de España

Els wikis. Fonaments i relació amb l'educació i el treball cooperatiu

1- Què són els Wiki i com funcionen?

Una de les grans tasques col·lectives, voluntàries, que està fent l'home avui en dia, és la vikipedia i aquesta és possible, entre molts d'altres factors, per una generositat de l'home i per la mediació d'un software capaç de canalitzar-la correctament. Ens estem referint als wikis. Per a saber com funcionen els wikis, visioneu aquest vídeo



2- Pedagogia i Wikis

Si voleu veure la vessant educativa dels wikis, podeu llegir el final de l'entrada de Jordi Vivancos al seu bloc TIC o TAC.

http://ticotac.blogspot.com/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html

Una sèrie concreta i precisa de virtuts dels wikis

3- Què triem un Bloc o un Wiki?

D'aquest tema n'ha parlat la Lourdes Domenech al seu Bloc. Vegeu la sèrie de diapositives




Treball Comunicar amb presentacions.

Guia de treball en grup

Introducció

Tots nosaltres estem molt acostumats a impartir i rebre classes on s'utilitzen diapositives creades amb un programa de presentacions. Ningú no ha tingut mai la sensació que totes les classes s'assemblen i que això és una mica pesat?

Per a saber-ne més coses de com poden funcionar correctament les presentacions a classe podeu llegir la comunicació:

Prepara’t un “powerpoint” per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes. 12 propostes d’ús creatiu i multimedial del programa powerpoint.


Dels tres programes que avui en dia s'utilitzen per a fer presentacions, el rei indiscutible és el Microsoft PowerPoint, ja que té motes i moltes opcions per incorporar tot tipus de recursos a les diapositives, com animacions, transicions, interativitats (accions) materials multimèdia,... Però, sense que la supremacia estigui amenaçada, cal mencionar a dos competidors: en primer lloc el programa impress de la suite informàtica lliure openoffice que aporta unes capacitats molt similars al powerpoint i entre moltes altres coses el fet que està en català, en segon lloc tenim presentations de google docs que incorpora una genial capacitat per a compartir i publicar les presentacions, malgrat que és l'opció que menys opcions dona.

Les tasques derivades d'aquesta guia és poden realitzar en qualsevol de les tres.

Cal destacar que el Microsoft PowerPoint és un programa propietari i l'has de comprar per poder-lo utilitzar, Presentations de google docs és gratuït i funciona on-line i l'Impres d'openoffice és un programa lliure i el pots descarregar en qualsevol moment. Coneixes totes les diferències entre aquestes tres tipologies de programes?

Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:
  • Un cop llegit el document, cal cercar o construir exemples que mostrin alguna de les situacions clàssiques (tant bones com dolentes) i sobretot alguna de les situacions creatives.
  • La comunicació, al ser de l'any 2005, no contempla el fet de compartir presentacions. Caldrà doncs cercar o construir un exemple de presentació compartida i/o publicada en xarxa.
  • També cal, en el document, treballar els tres tipus de programa esmentats en la introducció, fent èmfasis en els seus avantatges i inconvenients
Un cop preparat aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.


Webs

JClic. L'ordinador pot ser un bon mestre?

Guia de treball en grup

Introducció

El JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia que s’utilitza força a les escoles. Va ser desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a finals dels anys noranta i des d’aleshores s’han creat activitats que permeten treballar continguts curriculars des d’educació infantil fins a l’ESO.
Quan van començar a introduir-se els ordinadors a les escoles, cap a finals dels anys vuitanta, una de les previsions que es feia era que els ordinadors podrien arribar a substituir el mestre en certes activitats com ara facilitant la comprensió de determinats conceptes que l’ordinador podria explicar d’una manera prou clara i entenedora adaptant-se al ritme de cadascun dels alumnes, facilitant la realització i la correcció automàtica d’exercicis. Se’n parlava utilitzant l’expressió Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Uns anys després, s’ha comprovat que aquesta és només una de les possibilitats de la utilització de l’ordinador a l’escola, que té els seus avantatges i les seves limitacions.

Fases del treball

A partir d'aquí, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita
  • Aprofundiu en el coneixement de les possibilitats de creació d’activitats i de seguiment del treball de l’alumne de l’entorn JClic.
  • Busqueu experiències d’ús del JClic a l'escola i altres programes corresponents a aquest model d’ús de l’ordinador a l’escola (metàfora tutorial o paradigma instructiu) i feu-ne una valoració crítica.
  • Informeu-vos sobre els plantejaments psicopedagògics de l’aprenentatge sobre els que se sustenta la utilització de l’ordinador per a ensenyar.
  • Basant-vos en el currículum d'educació primària, reflexioneu sobre quins tipus de competències són susceptibles de ser treballades amb aquest programa.
  • Proposeu tipus de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula amb aquest recurs didàctic.
Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos
Articles
  • BARTOLOMÉ, A. (2000): Nuevas tecnologías en el aula, Barcelona, Graó, 115-143
  • SALINAS, J. (2007): Bases para el diseño, la producción y la evaluación de procesos de Enseñanza-Aprendizaje mediante nuevas tecnologías, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 41-61
  • La Qualitat en l'Ensenyament Assistit per Ordinador

XTEC. Un espai web pensat per a l'educació

Guia de treball en grup
Introducció

La XTEC és el que anomenem un portal educatiu, i amb aquesta definició, un xic en desús avui en dia, volem dir que és una web on trobem una gran quantitat de recursos que seran útils als professionals de l'educació.

Com a futurs professors de primària, cal que "vengueu" aquest portal als vostres companys, cal que aquesta "venda" sigui prou atractiva i engrescadora per fer que els vostres companys visitin cada dia aquesta web.

Per què una venda? En 1,5h no podem pretendre explicar fil per randa totes les possibilitats que ens ofereix l'XTEC, així doncs, optem per a motivar i engrescar al seu ús. Deixem pel material escrit que elaborarem i que els companys poden llegir amb tranquil·litat l'estudi dels diferents apartats.

En aquest document descriptiu, és valorarà el fet de com expliquem/descrivim una realitat a la que tothom hi té accés i que en és molt estructurada i clara sense ser obvis i repetitius.

Fases del treball

1ª fase. Descoberta i descripció

A l'informe, que s'ha de redactar amb el suport de google docs, (cal compartir-lo, també, amb el professor) cal tendir a l'exahustivitat a l'hora de conèixer les possibilitats de la XTEC i descriure-les. L'elaboració d'aquest document ens ha de portar a un bon coneixement del web i dels recursos que hi podem trobar.

Pot ser que al llarg d'aquest procés us calgui un Nom d'usuari i un password. Cal esbrinar com podem tenir-ne un i si s'escau aconseguir-lo.

No podem oblidar aspectes més institucionals i pràctics com ara:
  • Qui la fa?
  • De qui depèn?
  • Qui hi té accés?
  • Que costa donar-se d'alta?
  • Per què els professors de les escoles privades no hi poden entrar?
  • ....
2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe. Cal triar el més atractiu i motivador
  • Desprès de fer una tasca exhaustiva, cal seleccionar el que li volem ensenyar als nostres companys i triar una dinàmica de treball a classe d'allò més motivadora, utilitzant, si s'escau, tota mena de recursos.
  • Cal no oblidar un petit espai al final on racionalitzarem l'explicació i mostrarem el material creat.
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).

  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs* En aquest punt cal trobar el llorigó que hi ha en aquesta guia de treball. Si, encara no el saps, l'hauràs de tornar a llegir. Pot ser el problema rau en el propi terme llorigó.

El Youtube, només un espai d'entreteniment?

Guia de treball en grup

Introducció

L'ús de Youtube, o d'altres serveis web semblants, ja és una pràctica habitual per a milions de persones.
Podríem enumerar diverses causes que podrien explicar aquest fenomen:
  • L'augment de l'amplada de banda de les xarxes que ha possibilitat que els vídeos, que tenen un pes molt superior al de les imatges o el text, puguin ser transmesos amb facilitat.

  • L'aparició de senzills programes d'edició de vídeo digital que permeten que qualsevol persona amb coneixements bàsics sobre l'ús de l'ordinador pugui crear i/o editar de vídeos.
  • L'aparició de serveis en línia (Youtube n'és un d'ells) que permeten pujar els nostres vídeos o veure milions de vídeos pujats per altres persones.

  • El canvi d'hàbits de molts usuaris de la xarxa que han passat de ser exclusivament consumidors d'informació a ser productors de continguts. Aquest fet es pot observar també en altres serveis com els blocs o els fotologs...
El vídeo següent mostra el canvi d'habits que s'està produint i la possibilitat de subscriure's a un canal de vídeo o àudio a través de la xarxa:



Diverses escoles i institucions educatives publiquen documents audiovisuals a través de Youtube o bé utilitzen els vídeos per tal de donar suport a les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

En aquesta guia de treball es proposa que exploreu les potencialitats educatives dels vídeos, dels espais per publicar-los i de les estratègies de subscripció a aquests canals d'informació.

Fases del treball

Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:
  • Exploreu les possibilitats de Youtube. S'aconsella entre d'altres aspectes explorar els següents aspectes: Com podem pujar els nostres vídeos? Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen al vídeo? Es pot cercar un vídeo a partir d'una paraula o frase que es diu en ell? Com es fa per recollir els nostres vídeos preferits? Què són els Canals?

  • Cerqueu alguns vídeos que puguin ser emprats en un entorn escolar. Quines estratègies i quins criteris de selecció heu fet servir per cercar aquests vídeos? Hi hauria d'altres possibilitats?

  • Redacteu una proposta sobre com es podrien emprar els vídeos; quina seria la metodologia o metodologies per treure el màxim profit a aquests documents.

  • Cerqueu vídeos publicats per escoles i experiències d'ús de Youtube a l'aula
Un cop preparat aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).

  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs
Articles

La Viquipèdia, la informació a la xarxa i el copiar/enganxar

Guia de treball en grup

Introducció

Imaginem-nos una escola, i en aquesta un grup de mestres que parlen a la sala de professors prenent un cafè a l'hora d'esmorzar. La conversa gira al voltant dels treballs que fan els nois i noies de 6è. El contingut dels treballs és, en general, molt bo: no hi ha incorreccions, els textos són molt precisos i fins i tot el lèxic és molt ric...tant que els treballs semblen fets per alumnes molt més grans.
Com que aquests mestres ja fa temps que varen deixar enrere la ingenuïtat, sospiten que passa alguna cosa rara. A més, s'han trobat treballs amb fragments de text gairebé idèntics.
Ràpidament arriben a la conclusió de que els treballs poden haver estat copiats. Tots estan d'acord en que aquesta pot ser l'explicació de l'espectacular millora.
Malgrat això, tenen discrepàncies sobre les causes i les solucions que es poden donar al problema.


Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:
  • Feu una pluja d'idees que doni com a resultat una llista de les possibles causes que han portat a aquest situació. Feu una reflexió a fons sobre aquestes les causes principals, no només una enumeració de les mateixes.
  • Descriviu el procés de realització dels treballs que, segons la vostra opinió, han seguit alguns dels nois i noies de 6è: les fonts d'informació que han emprat, si han contrastat o no la informació trobada o com ho han fet, si s'ha produït una reelaboració de les dades i en què ha consistit, les competències adquirides per l'alumne...
  • Proposeu de forma detallada algunes estratègies per reconduir la situació .
  • Feu la llista dels conceptes clau que, segons el vostre criteri, configuren el tema. A tall d'exemple, i sense voler ser exhaustius, alguns conceptes podrien: les fonts d'informació, les estratègies de treball individual, les habilitats cognitives posades en pràctica, el tipus de treball que es demana, les orientacions donades pel mestre...
  • Analitzeu una de les fonts d'informació més emprades: la Viquipèdia. Qui la va crear, com s'actualitza, quin és el grau de fiabilitat dels seus articles, quina és la tecnologia que li dóna suport, altres projectes wiki...
Un cop preparat aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Enciclopèdies/fonts d'informació
Articles

Fotografia publicada al diari El País

La ràdio i l'ús de documents sonors a l'escola

Guia de treball en grup

Introducció

Actualment, amb l’extensió de l’ús de l’ordinador i la disponibilitat d’aparells com els reproductors mp3 i els telèfons mòbils, els documents sonors estan a l’abast de gairebé tothom. I no sols per a escoltar música o programes de ràdio sinó que ara, amb els ordinadors, l’edició de documents d’àudio és molt senzilla i no requereix ni costosos recursos tecnològics, ni instal·lacions especials, ni una formació tècnica específica.
No és pas nou que a l’escola es consideri el valor educatiu de la creació radiofònica i hi ha experiències de ràdio escolar de fa molts anys, però la senzillesa amb que actualment es poden editar documents sonors està fent que cada cop n’hi hagi més.
Amb tot, aquesta mena d’experiències a les escoles gairebé sempre han anat en paral·lel a l’activitat curricular ordinària.
De la mateixa manera que a l’escola es treballa la lectura i l’escriptura sobre paper, ara seria possible treballar la comprensió i l’expressió amb recursos sonors... això podria comportar alguna mena d'avantatges a l’aprenentatge?

Fases del treball

A partir d'aquí, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita
  1. Informeu-vos i experimenteu sobre les possibilitats de tractament d’àudio que té l'ordinador.
  2. Elaboreu un recull de materials didàctics i documents sonors per treballar amb documents sonors a l’escola.
  3. Informeu-vos i descriviu el funcionament d’una ràdio escolar i exposeu-ne les seves possibilitats didàctiques.
  4. Cerqueu experiències de ràdio escolar i també d’altres experiències d’utilització de documents sonors a l’escola i feu-ne una valoració crítica.
  5. Reflexioneu sobre la conveniència o no de potenciar la comprensió i l'expressió del llenguatge oral a l’escola com a complementari del llenguatge escrit.

Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos
Articles
  • LLORENTE, M.C. (2007): La utilización educativa del sonido, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 91-111

La Pissarra Digital. Noves tecnologies amb velles pedagogies?

Guia de treball en grup

Introducció

La introducció de noves tecnologies a l’escola molt sovint ha anat acompanyada d’expectatives de canvi i d’innovació educativa que al cap del temps mai no s’han acabat de produir. Cap als anys 70 es van popularitzar els mitjans audiovisuals i a les escoles es van introduir alguns projectors de diapositives que s’utilitzaven per il•lustrar alguns continguts relacionats amb la Història de l’Art o la Plàstica, però l’activitat escolar no va canviar pràcticament gens. Després, cap als 90 es van començar a introduir els ordinadors, generalment en aules d’informàtica, però això en molts casos només ha comportat afegir una assignatura d’informàtica per aprendre a utilitzar-los, les altres assignatures de moment han canviat ben poc.
Actualment a les escoles comencen a instal·lar-s’hi pissarres digitals. Aquesta tecnologia permet disposar dels recursos d’un ordinador projectat a la pissarra de les aules ordinàries, es pot consultar Internet, visionar pel·lícules, escriure textos, executar aplicacions i jocs didàctics... Sembla que totes aquestes possibilitats, junt amb tots els canvis que s’estan duent a terme en la societat en general, haurien de fer canviar l’activitat escolar i s’hauria de produir una autèntica revolució educativa...

Fases del treball

Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita
  • Descriviu i compareu les possibilitats i limitacions de les tecnologies que s'estan introduint a les aules: pissarra digital (PD), pissarra digital interactiva (PDI) i tablet PC.
  • Cerqueu referències d'escoles que tinguin PDIs, informeu-vos d'experiències concretes sobre el seu ús. Feu-ne una valoració crítica d'avantatges i inconvenients.
  • Reflexioneu sobre quins aspectes de la pràctica educativa (paper del mestre i de l’alumne, continguts d'aprenentatge, tipus d’activitats...) podrien experimentar canvis gràcies a l'ús de la PDI.
  • Proposeu alguns canvis pedagògics i/o metodològics que s’haurien de produir perquè l’ús de la tecnologia a l’aula comportés realment innovació educativa.
Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe
  • Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
  • Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica
  • Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
  • Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:
    • la idoneïtat del disseny realitzat
    • la qualitat dels materials creats
    • el vostre treball com a grup
    • l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe
A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos
Articles

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Blocosfera educativa

Des de l'assignatura es demana que cada estudiant crei un bloc i que l'actualitzi de forma continuada i, possiblement, saber més coses sobre el blocs ens ajudarà a respondre millor a aquesta demanda.

Els blocs al món

A tot el món la creació de blocs ha crescut en els darrers anys de forma exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs.

Vegeu el següent vídeo per aprendre més coses sobre els blocs.



Blocs i educació

La senzillesa d'ús dels blocs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i la facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències... Així van néixer els EduBlocs.
Per a moltes escoles el bloc ha esdevingut un important recurs educatiu i s'han creat, blocs d'escola, blocs d'aula, blocs pel treball en petit grup i blocs de l'alumne.
Podeu ampliar força els vostres coneixement sobre l'ús educatiu dels blocs llegint l'article EduBlogs publicat a l'espai ZonaTIC-n

Interaccions entre blocaires: la blocosfera educativa

Un blocaire és aquell crea i manté actualitzat el seu bloc. Per norma general el bloc no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrit. Sovint es cerca la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent comentaris o nous articles).

Els lectors d'un bloc sovint tenen el seu propi bloc i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blocaires amb articles que es complementen i enriqueixen mútuament.

També és freqüent (i aconsellable) trobar en un bloc educatiu una llista d'enllaços a altres blocs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un bloc ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament.

En ocasions, quan l'autor d'un bloc està interessat en encetar una reflexió conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer una reflexió inicial i convidar a altres blocaires a pensar-hi sobre el tema (aquesta estratègia rep el nom de mem). Podeu aprendre més coses sobre els mems en aquesta Introducción general sobre la teoria de los memes de Jordi Cortés o veure un exemple de mem a l'article Competencias digitales, glosa al meme de Ayerbe
del bloc La mirada pedagógica.

El concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Principis bàsics d’imatge digital.

Les característiques a les que ens referirem, fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, que és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts. Aquestes últimes les podem crear amb el programa Inkscape, que és lliure o amb l’illustrator de l’empresa Adobe, entre d’altres.

També cal dir que molts programes, com el Word de Microsoft, incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d’imatges.

Les imatges de mapa de bits són les generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe. Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)


Per a finalitzar, caldrà tenir present que les imatges digitals les acabem emmagatzemant i que per fer-ho hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...) i un suport, un disc dur, uns DVD, un espais web, una carpeta on-line,...

Totes aquestes trets aquí apuntats, s’hauran d’entendre i saber utilitzar per a poder treure’n el màxim partit de les imatges digitals.

Per saber-ne una mica més http://www.fotonatura.org/revista/articulos/32/

Per saber-ne més de com tractar la imatge digital podeu consultar l'entrada d'aquest bloc:

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Tractament de so digital

En tractar del concepte de digitalització ja es va apuntar que digitalitzar el so consisteix a convertir la informació sonora en un arxiu, i un arxiu ho podem entendre com una seqüència de codi binari susceptible de ser tractada amb un ordinador.
Per captar aquesta informació sonora i convertir-la en informació digital necessitarem un dispositiu capaç de fer-ho; podria ser un reproductor de MP3 o un telèfon mòbil que captéssin el so pel micròfon i l'enregistressin en la targeta de memòria. Aquesta situació seria anàloga a l'ús de la càmera de fotos digital a la que ens vam referir en tractar la imatge digital. I també podem treballar directament amb un micròfon connectat a l'ordinador. En aquest punt convé tenir present que hi ha micròfons omnidireccionals, que capten el so de totes les direccions, com el de les webcams i d'altres que són unidireccionals i només capten el so que s'hi dirigeix directament.
Això serà important tenir-ho en compte quan treballem en un ambient sorollós com pot ser una aula d'escola o la mateixa aula d'informàtica on fem les nostres classes.

TRACTAMENT DEL SO AMB AUDACITY
Farem un exercici de tractament de so utilitzant el programa lliure i de codi obert Audacity que et pots descarregar des d'aquí.

En primer lloc cal comprovar que funciona correctament l'entrada de so pel micròfon. Només caldria engegar l'enregistrador (botó REC) i comprovar que en parlar davant del micròfon apareix una representació de l'ona de so en pantalla. En el cas que l'ona resti plana, caldrà comprovar que el micròfon està connectat a l'entrada adient (es sol indicar de color rosa) i que el programa està configurat per a rebre el senyal pel dispositiu adequat (menú: Edita/Preferències/ E/S de so /Enregistrament/Dispositiu)

L'exercici consistirà en:
1) Enregistrar una frase i desar l'arxiu en una carpeta compartida amb el nom del nostre identificador i en format wav.
---------
Observació: Aquest programa treballa amb el que anomena "projecte", que no és pròpiament l'arxiu de so definitiu. Per això quan anem a enregistrar el document sobre el que estem treballant ens surt un avís indicant que allò que gravarem només es podrà utilitzar des d'aquest mateix programa. Per poder utilitzar el document sonor caldrà exportar-lo a un format de so estàndard.
----------
2) Escoltar algunes de les frases enregistrades pels companys i triar-ne algunes per muntar una nova frase amb fragments de les frases originals.
3) Obrir dues o tres de les frases originals amb el programa Audacity i unir-ne els fragments adequats per formar una nova frase.
4) Aplicar-hi, si s'escau, alguns efectes sonors
5) Enregistrar la nova frase en format mp3 i desar l'arxiu a la carpeta personal per poder-lo pujar més endavant al nostre bloc de treball personal.

Exercici opcional.

1- En una carpeta personal gravar una cançò en format MP3
2- Obrir-la a l'audacity
3- Baixar el volum de la música en una part de la cançó. Cal fer-ho utilitzant un fader d'entrada i un de sortida.
4- En una pista nova gravar un missatge referent a la cançó i que coincideixi en el temps amb el lloc en que s'ha baixat la música.
5- Exportar a mp3
6- Penjar l'arxiu mp3 a un servidor web que ens permeti penjar audio i generar un codi embed com: http://www.esnips.com o http://www.goear.com
7- Penjar el codi embed en el nostre bloc de manera que és pugui escolatr directament la música en un reproductor.

divendres, 3 d’octubre de 2008

Tractament d'imatges digitals

Tal com es va comentar a l'entrada "Concepte de digitalització", fer una fotografia amb una càmera digital vol dir convertir la imatge que capta l'objectiu de la càmera en un arxiu que es guarda de forma electromagnètica a la targeta de memòria digital.
Podríem dir que això es fa fragmentant la imatge en quadradets molt petits (píxels) i assignant a cadascun el codi numèric que correspon al seu color.
Per entendre la relació entre la imatge de la realitat i la qualitat de la fotografia que obtenim amb la càmera o que traiem per la impressora pots consultar l'article: "Conceptos básicos de imagen digital", publicat a la revista electrònica fotonatura.org.
Per a saber-ne més dels principis bàsics que regeixen les imatges digitals, també podeu consultar una entrada d'aquest propi bloc.
http://ntaefpcee.blogspot.com/2008/10/principis-bsics-dimatge-digital.html

TRACTAMENT DE LA IMATGE AMB EL GIMP
Per a fer l'exercici que es proposa utilitzarem el programa de retoc fotogràfic de lliure distribució anomenat GIMP (acrònim de GNU Image Manipulation Program).
Te'l pots descarregar des d'aquí (i també des de Softcatalà.org) i el pots començar a conèixer amb aquestes orientacions però si vols treure'n el màxim profit aquí en tens un manual força complet.
L'exercici consistirà en:
1) Fer-se una fotografia amb una càmera digital
2) Copiar l'arxiu de la targeta de la càmera a l'ordinador
3) Obrir l'arxiu de la fotografia amb el programa de tractament d'imatge
4) Comprovar la mida de la fotografia i interpretar les dades (mida en memòria:1,67 Mb, per exemple, i mida en píxels 2048x1536, per exemple)
5) Retallar la imatge mantenint una proporció determinada (cal fixar la relació d'aspecte). Això ens servirà, per exemple per ajustar una fotografia retallada a les mides d'un marc de fotos. En el nostre cas la relació serà de 175x220
6) Escalar la imatge, és a dir, reduir el nombre de píxels d'alçada i amplada. Això és important per reduir la mida en memòria de la imatge a la mida útil en pantalla (si hem de veure la foto al nostre bloc, per exemple, no té sentit pujar-hi una imatge que tingui molts més píxels dels que mai podrà mostrar la pantalla de l'ordinador). En el nostre cas ho reduirem a la mateixa mida que hem indicat en la proporció de retallar: 175x220.
7) Finalment, desarem aquest arxiu retocat ("recalculat", com dèiem en parlar de digitalització) en format jpg i ajustant la qualitat per tal que no ocupi més de 7 Kb.
-----------------
Observació: les fotografies fetes amb una càmera digital a més de la informació de la imatge (els colors de cada píxel) també guarden informació complementària com ara la data i l'hora en què s'ha fet la foto, les característiques de la càmera amb què s'ha fet, si s'ha fet servir flash o no, etc. Aquesta informació s'anomena informació EXIF i,m és clar, també ocupa espai... De manera que pot ser que en la nostra fotografia una part dels 7 Kb s'ocupin amb aquestes dades que no ens calen. Pots treure aquesta informació des de la pantalla d'opcions avançades en desar la imatge en format jpg i veuràs com la imatge guanyarà en qualitat perquè les 7 Kb s'utilitzaran només per a la informació gràfica.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Creació d'un índex (taula de contingut) amb Word 2007

El procés de creació de l'índex d'un document Word es pot automatitzar i ens podem estalviar molt temps si emprem l'opció Tabla de contenido.
Els passos a seguir seran:
  • Marcarem amb l'estil Título 1 els títols de tots els apartats que volem que apareguin a l'índex

  • Posarem el cursor a la pàgina on ha d'aparèixer l'índex i farem: Referencia - Tabla de contenido - Insetar tabla de contenido

  • Acceptarem i ens apareixerà l'índex del document. Si els títols dels subapartats estan marcats amb l'estil Título 2, apareixeran també a l'índex (sagnat a la dreta)


  • Si fem canvis al document caldrà actualitzar l'índex: botó dret - actualizar campos



Inserir un vídeo en una entrada del bloc

Podrem afegir un fragment de vídeo o d'àudio a qualsevol Entrada del bloc

El fitxer a visualitzar/escoltar haurà d'estar situat a Internet per tal de poder emprar la seva adreça web o bé l'haurem creat nosaltres mateixos.

Ens podem trobar amb tres casos:

  • 1r cas: embedir. El fitxer es troba a un espai web (p.e. a Youtube) i el proveïdor ens facilita el codi html que copiarem i posteriorment enganxarem a l'entrada del bloc. Aquest codi s'enganxa a la pestanya Modificar Html.

  • 2n cas: construir l'adreça web. El fitxer ja es troba a Internet. Llavors començarem per esbrinar quina és la seva adreça web i, un cop localitzada, la posarem a l'entrada del bloc.
      • Exemple: volem visualitzar el vídeo de NEO sobre la pissarra digital que es troba al portal La pissara digital del professor Pere Marqués (UAB). A la següent imatge, i seguint l'exemple, podem observar la pàgina principal d'aquest portal on hi ha l'enllaç al vídeo.

        Prendrem nota de l'adreça del vídeo clicant amb el botó dret sobre l'enllaç "vídeoNEO (cat)" i emprant l'opció Copiar acceso directo. En aquest cas, l'adreça que estem copiant és: http://www.pangea.org/dim/neopissarra.wmv

        A l'Editor de l'entrada haurem d'escriure el següent codi html:
        El vídeo o l'àudio es reproduirà en el moment que l'usuari visualitzi el nostre bloc. Cal tenir present que si volem posar més d'un vídeo i/o àudio aquests es reproduiran simultàniament. Per tal d'evitar-ho caldrà afegir autostart="false" a la seqüència:


    • 3r cas: pujar el nostre vídeo. El fitxer no està publicat a Internet però el tenim nosaltres. Llavors l'haurem de pujar a Blogger emprant el botó Afegir un vídeo.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Las nuevas tecnologias en la sociedad de la información.

El primer capítol del llibre:

Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid etc.: McGraw/Interamericana de España.

Fa referència a diferents aspectes de la nostra societat que ens han de ser especialment útils de cara a orientar l’ús de les TIC a les escoles. El principi de partida seria que cal conèixer una mica més la societat en la que vivim i com les “noves” tecnologies influeixen ella i li donen forma per a poder-les utilitzar millor en els contextos d’ensenyament-aprenentatge.


Aquest capítol el podem dividir en dues parts:

  • Els quatre primers apartats en els que és defineix la pròpia societat i la relació amb les NT
  • Els apartats 5 i 6 en els que apunten línees de relació amb l’educació. Apartats aquest que és desenvoluparan al llarg de la resta del llibre i que en el nostre cas desenvoluparem en l’assignatura