Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació

Bloc tancat

2011-10-13T16:14:00.003+02:00

Aquest bloc no està actualitzat

Visiteu:

http://gestioinformacio.blogspot.com

1. Jocs digitals, programari i educació infantil

2009-02-17T08:00:00.004+01:00

Guia de treball en grup

Introducció

Des de fa dècades, algunes escoles inclouen l'ús dels jocs d'ordinador a la seva llista de recursos per a la docència i l'aprenentatge. És evident que a tots els infants els agrada jugar, que el joc els motiva, els diverteix i que, en molts casos, els fa pensar, els fa cercar estratègies per resoldre les situacions que el joc planteja. Aquestes estratègies, aquests "trucs", els comparteixen amb els companys. Ser un bon jugador dóna un cert prestigi social en el grup.

Però, quan es fan servir jocs d'ordinador a l'aula, no només es busca l'entreteniment, darrera de cada activitat en la que s'utilitza un joc d'ordinador, hi ha uns objectius que fan necessari i justifiquen l'ús d'aquest tipus de recurs. Així doncs, quan emprem videojocs a l'aula ens haurem de preguntar què volem que els nens aprenguin i quina és la millor forma de realitzar aquell aprenentatge.

D'una altra banda, des del punt de vista metodològic, l'ús dels videojocs es pot portar a terme de forma individual o en grup i caldrà tenir present què guanyem i què perdem en cada cas.

Les anteriors són algunes de les qüestions que ens podem plantejar al voltant de l'ús dels videojocs a l'escola però no són les úniques:

On es poden trobar els jocs educatius informàtics?
Amb quins criteris podem jutjar la qualitat d'un joc d'ordinador?
Tots els videojocs proporcionen el mateix tipus d'aprenentatge?
Quin tipus de jocs són els que afavoreixen l'aprenentatge dels nens i nenes?
L'escola és un bon lloc per jugar?
Quanta estona s'hauria de jugar a l'escola?
Com s'integra l'ús de l'ordinador i, en concret dels videojocs a la dinàmica de l'aula?

En aquest treball es vol aprofundir en la relació entre els jocs d'ordinador (videojocs) i l'educació, es demanen respostes clares, coherents i argumentades a totes aquestes qüestions.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia
Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema

El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop acabat el document, el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i concertarà una primera tutoria amb el professor. Aquest orientarà i, si s'escau, donarà el vist-i-plau per passar a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Novament el grup haurà d'omplir una rúbrica d'avaluació i posteriorment es concertarà una segona tutoria per revisar el disseny i els materials de suport i d'estudi. El professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data realització de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

Porteu a terme les accions planificades en el disseny
Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

El videojuego es parte de mi escuela (Reportatge publicat el 20/11/08 al diari El País)
Jugar per aprendre - Aprendre a jugar (Fòrum d'innovació)
Jocs digitals i aprenentatge ( Revista Guix. Monogràfic. núm. 340 )

Jocs en línia

Childtopia: jocs educatius per a l'educació infantil
Proyecto Grimm: la doctora xinxeta
XTEC: Web de jocs
Jocs Web: Orisinal, Jocs per a la quitxalla
BBC: CBeebies i The Little Animals Activity Center

Programari:

2. La informació a la xarxa, el copiar/enganxar i el guiatge dels treballs

2009-02-17T07:00:00.005+01:00

Guia de treball en grup

Introducció

Sovint tenim la sensació que a Internet podem trobar la resposta a qualsevol pregunta que ens puguem arribar a formular. Pensem que els recursos com ara els cercadors, posem per cas Google, o les enciclopèdies en línia com ara la Viquipèdia o Encarta són un bon inici pel nostre procés d'aprenentatge. Així doncs, si des de l'escola, l'institut o la facultat ens proposen la realització d'un treball aquestes seran les nostres principals eines de treball. Però aquests, evidentment, no són els únics recursos i caldria plantejar-se si són els millors.

Els resultats que obtindrem de Google després de fer una cerca sovint superen la nostra capacitat de lectura (Educació TIC retorna 985.000 resultats en 0,22 segons!) i, d'una altra banda, com sabrem quin dels resultats és el que s'adequa millor a les nostres necessitats? quins criteris de selecció emprarem per decidir que una adreça és millor que una altra?

Si emprem la Viquipèdia ens podem preguntar sobre el grau de fiabilitat de la informació que ens ofereix. Ens podem preguntar quins són els autors, quins mecanismes permeten la revisió i el perfeccionament dels articles... Podem també comparar aquesta enciclopèdia amb unes altres com ara Encarta. Què ofereix Encarta que no trobem a la Viquipèdia (o a l'inrevés)? Com s'expliquen determinats temes a les dues enciclopèdies?

Aquestes són algunes de les qüestions que ens podem plantejar però no són les úniques:

El fet de trobar una bona font d'informació garanteix que aprendrem allò que ens cal saber? i què és allò que ens cal saber?
Què farem amb la informació trobada: la copiarem i enganxarem al nostre treball? la citarem? i si és així, com es citen les fonts? què més podem fer amb aquesta informació?
Com farem el pas informació-coneixement?

Des del punt de vista del docent també hi ha diversos interrogants a resoldre:

És bo fer demandes molt obertes als alumnes (posem per cas, proposar un treball sota el títol Educació i TIC)? Com es poden acotar les demandes?
Cal que hi hagi un guiatge per part del mestre o és millor prioritzar la llibertat de l'alumne per cercar allò que l'interessa?
Si cal guiar el treball, com serien les propostes i quins recursos podem emprar?

En aquest treball cal donar respostes clares, coherents i argumentades a totes aquestes qüestions.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, cal realitzar les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia
Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Porteu a terme les accions planificades en el disseny
Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

Articles

Google, ¿me haces los deberes? NOU
¿Qué deberían explicar los profesores sobre la forma correcta de usar Wikipedia?
entrevista a Jimmy Wales NOU
Internet cambia la forma de leer..¿y de pensar? al diari El País
La Viquipèdia supera els 100.000 articles! al bloc De les TIC a les TAC
Online Encyclopaedias a Diari de l'escola - Vilaweb
La fita de la Viquipèdia a Diari de l'escola - Vilaweb

Fotografia publicada al diari El País

3. Portals educatius orientats a alumnes

2009-02-17T06:00:00.027+01:00

Guia de treball en grup

Introducció
Entenem per portals educatius orientats a alumnes les webs (d'accés gratuït o de pagament), on s'ofereixen als alumnes una sèrie de recursos per a poder desenvolupar les tasques d'aprenentatge d'una manera més flexible i eficient. Així doncs, des dels portals, és normal que s'ofereixin propostes d'activitats didàctiques, continguts relacionats amb les matèries, entorns de comunicació, com per exemple, correu electrònic o fòrums entre d'altres, entorns per a poder programar activitats didàctiques, espais d'interacció amb professors, grups classe...
El concepte portal, a més, ens reporta una dimensió gran i globalitzadora. Per exemple tots els alumnes de primària.
Al voltant d'aquests espais poden sorgir les anomenades comunitats virtuals d'aprenentatge.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

Exploreu les possibilitats i recursos que hi ha en els tres portals que s'han de treballar i que es citen a l'apartat Recursos.
Elaboreu una llista amb les eines i recursos que hi ha en els tres portals.
Compareu-los en base a aquestes llistes.
Valoreu els punts forts i els punts febles de cadascun. Podeu cercar criteris de valoració a: Fitxa d'avaluació de portals
Proposeu exemples de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula o en l'entorn escola/família amb aquest recurs didàctic, centrant-vos en l'educació infantil

El treball fet en grup sobre els punts anteriors haurà de quedar recollit en un document de Google compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

Un cop preparats aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

En aquesta feina dels portals educatius orientats a alumnes, cal tenir present, que durant l'estona de la sessió didàctica és impossible mostrar tots tres entorns, així doncs que caldrà cercar estratègies alternatives, orientades a destacar allò què és més rellevant, més motivador de cara a que els companys recordin els entorns,... o plantejar tasques prèvies als companys o formalitzar estructures o,...

Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica. Aquí cal tornar a tenir present que els companys no és necessari que s'aprenguin totes i cadascuna de les apartats del portal, però si que han d'aprendre...

Porteu a terme les accions planificades en el disseny
Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

Articles

Fitxa d'avaluació de portals

4. Noves tecnologies amb velles pedagogies?

2009-02-17T05:00:00.020+01:00

Guia de treball en grup

Introducció

La introducció de noves tecnologies a l’escola molt sovint ha anat acompanyada d’expectatives de canvi i d’innovació educativa que al cap del temps mai no s’han acabat de produir.

Cap als anys 70 es van popularitzar els mitjans audiovisuals i a les escoles es van introduir alguns projectors de diapositives que s’utilitzaven per il·lustrar alguns continguts relacionats amb la Història de l’Art o la Plàstica, però l’activitat escolar no va canviar pràcticament gens. Després, cap als 90 es van començar a introduir els ordinadors, generalment en aules d’informàtica, però això en molts casos només ha comportat afegir una assignatura d’informàtica per aprendre a utilitzar-los, les altres assignatures de moment han canviat ben poc.

Actualment a les escoles comencen a instal·lar-s’hi pissarres digitals. Aquesta tecnologia permet disposar dels recursos d’un ordinador projectat a la pissarra de les aules ordinàries, es pot consultar Internet, visionar pel·lícules, escriure textos, executar aplicacions i jocs didàctics... Sembla que totes aquestes possibilitats, junt amb tots els canvis que s’estan duent a terme en la societat en general, haurien de fer canviar l’activitat escolar i s’hauria de produir una autèntica revolució educativa... però es corre el risc de seguir fent el mateix de sempre (vella pedagogia) però amb recursos tecnològics del segle XXI (noves tecnologies).

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzeu les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

Descriviu i compareu les possibilitats i limitacions de les tecnologies que s'estan introduint a les aules: pissarra digital (PD), pissarra digital interactiva (PDI), tablet PC...
Cerqueu referències d'escoles que tinguin PDIs, informeu-vos d'experiències concretes sobre el seu ús. Feu-ne una valoració crítica d'avantatges i inconvenients.
Reflexioneu sobre quins aspectes de la pràctica educativa (paper del mestre i de l’alumne, continguts d'aprenentatge, tipus d’activitats...) podrien experimentar canvis gràcies a l'ús de la PDI.
Proposeu alguns canvis pedagògics i/o metodològics que s’haurien de produir perquè l’ús de la tecnologia a l’aula comportés realment innovació educativa.

Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Porteu a terme les accions planificades en el disseny
Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Recursos

Portal de la Pissarra Digital (P.Marquès)

Articles

Viejas pedagogías. Nuevas tecnologías (ADELL, J.; MARTÍNEZ, J.)
Nuevas tecnologías con viejas pedagogías (Bloc M. Área)

5. L'ús de documents sonors a l'escola

2009-02-17T04:00:00.000+01:00

Guia de treball en grup

Introducció

Actualment, amb l’extensió de l’ús de l’ordinador i la disponibilitat d’aparells com els reproductors mp3 i els telèfons mòbils, els documents sonors estan a l’abast de gairebé tothom. I no sols per a escoltar música o programes de ràdio sinó que ara, amb els ordinadors, l’edició de documents d’àudio és molt senzilla i no requereix ni costosos recursos tecnològics, ni instal·lacions especials, ni una formació tècnica específica.
No és pas nou que a l’escola es consideri el valor educatiu de la creació radiofònica i hi ha experiències de ràdio escolar de fa molts anys, però la senzillesa amb que actualment es poden editar documents sonors està fent que cada cop n’hi hagi més. Amb tot, aquesta mena d’experiències a les escoles gairebé sempre han anat en paral·lel a l’activitat curricular ordinària. De la mateixa manera que a l’escola es treballa la lectura i l’escriptura sobre paper, ara seria possible treballar la comprensió i l’expressió amb recursos sonors... això podria comportar alguna mena d'avantatges a l’aprenentatge?

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

Llegiu i comenteu entre vosaltres el capítol del llibre que s'indica a l'apartat Articles.
Informeu-vos i experimenteu sobre les possibilitats de tractament d’àudio que té l'ordinador.
Elaboreu un recull de materials didàctics i documents sonors per treballar amb documents sonors a l’escola.
Informeu-vos i descriviu el funcionament d’una ràdio escolar i exposeu-ne les seves possibilitats didàctiques.
Cerqueu experiències de ràdio escolar i també d’altres experiències d’utilització de documents sonors a l’escola i feu-ne una valoració crítica.
Reflexioneu sobre la conveniència o no de potenciar la comprensió i l'expressió del llenguatge oral a l’escola com a complementari del llenguatge escrit.

Un cop preparats aquests documents haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica i creació de materials

Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

Porteu a terme les accions planificades en el disseny
Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

Recursos

Articles

LLORENTE, M.C.; ROMÁN, P. (2007): La utilización educativa del sonido, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 91-111

6. El vídeo, només per a entretenir?

2009-02-17T03:00:00.000+01:00

Guia de treball en grup

Introducció

Quan es demana que hom faci memòria i recordi quin ús va fer del vídeo a l'escola encara és molt freqüent la resposta que només es passaven pel·lícules quan no es podia sortir al pati perquè plovia. Això molt possiblement es pot explicar perquè alguns mestres consideraven, -i potser encara n'hi ha que consideren-, que el vídeo només serveix per a entretenir. Amb tot, cal dir que aquesta no és l'única raó, també cal considerar els problemes d'organització dels espais i del temps que comportava, -i en molts casos encara comporta-, veure vídeos a l'escola.
Però actualment la situació està canviant ja que per una banda des de la pedagogia cada cop es reconeixen més els avantatges de l'ús dels recursos audiovisuals per a l'aprenentatge i per altra banda, l'accés a la tecnologia i el desenvolupament de les TIC cada cop fan més fàcil poder veure vídeos a la mateixa aula ja que ara n'hi ha prou amb un ordinador i un projector i els vídeos es poden veure des d'un DVD o directament des d'Internet utilitzant serveis com YouTube o Edu3.cat. (vegeu La televisió a l'escola, Menció Especial d'educació en mitjans del concurs Educlip 2007)

A més a més ara ja no sols és possible veure els vídeos sinó que també es poden crear i publicar amb molta facilitat . L'ús de Youtube, o d'altres serveis web semblants, ja és una pràctica habitual per a milions de persones. Podríem enumerar diverses causes que podrien explicar aquest fenomen:
L'augment de l'amplada de banda de les xarxes que ha possibilitat que els vídeos, que tenen un pes molt superior al de les imatges o el text, puguin ser transmesos amb facilitat.
L'aparició de senzills programes d'edició de vídeo digital que permeten que qualsevol persona amb coneixements bàsics sobre l'ús de l'ordinador pugui crear i/o editar de vídeos.
L'aparició de serveis en línia (Youtube n'és un d'ells) que permeten pujar els nostres vídeos o veure milions de vídeos pujats per altres persones.
El canvi d'hàbits de molts usuaris de la xarxa que han passat de ser exclusivament consumidors d'informació a ser productors de continguts. Aquest fet es pot observar també en altres serveis com els blocs o els fotologs...
El vídeo següent mostra el canvi d'habits que s'està produint i la possibilitat de subscriure's a un canal de vídeo o àudio a través de la xarxa:

Diverses escoles i institucions educatives publiquen documents audiovisuals a través de Youtube o bé utilitzen els vídeos per tal de donar suport a les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

També a casa nostra, a partir de la col·laboració entre TV3 i el Departament d'Educació s'ha creat una potent plataforma de difusió de vídeos educatius: Edu3.cat

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

Comenceu llegint amb deteniment el capítol 8 del llibre: Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid: McGraw/Interamericana de España. Poseu-lo en comú entre vosaltres i organitzeu-ne la informació en forma d'esquema o mapa conceptual.
Investigueu el servei Edu3.cat. Mireu-hi vídeos i intenteu contestar preguntes com ara: Tots els vídeos que hi ha són educatius? Quants vídeos hi ha penjats a 3du3.cat? Qui els pot visionar? Com estan classificats? Solament hi ha vídeos? Que pot fer un usuari, a part de veure'ls? Hi ha diferents nivells d'usuaris? Quins avantatges i desavantatges té el suport web en relació amb altres suports com el dvd?
Seleccioneu vídeos que permetin exemplificar els diferents usos educatius del vídeo a què fan referència els autors del capítol de llibre al que s'ha fet referència anteriorment.
Exploreu les possibilitats de Youtube. S'aconsella entre d'altres aspectes explorar els següents aspectes: Com podem pujar els nostres vídeos? Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen al vídeo? Es pot cercar un vídeo a partir d'una paraula o frase que es diu en ell? Com es fa per recollir els nostres vídeos preferits? Què són els Canals?
Cerqueu alguns vídeos que puguin ser emprats en un entorn escolar. Quines estratègies i quins criteris de selecció heu fet servir per cercar aquests vídeos? Hi hauria d'altres possibilitats?
Redacteu una proposta sobre com es podrien emprar els vídeos; quina seria la metodologia o metodologies per treure el màxim profit a aquests documents.
Cerqueu vídeos publicats per escoles i experiències d'ús de Youtube a l'aula

Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Porteu a terme les accions planificades en el disseny

Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

Edu3.cat

Youtube

Teachertube

Google vídeo

blinkx

Llibres

CABERO, J. (2007): El vídeo en la enseñanza y formación, en CABERO, J. (coord.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, McGraw/Interamericana de España, 129-149

Articles

The rise and rise of the YouTube generation, and how adults can help al diari The Guardian (traducció automàtica al català) amb Google translate

Podcàsting a la Viquipèdia

Televisió a la carta via Internet (Diari de l'escola - Vilaweb)

7. Els recursos del mestre

2009-02-17T02:00:00.002+01:00

Guia de treball en grup

Introducció

Quan, en aquest mateix bloc, es parla de la competència digital del mestre es diu que aquest conjunt de "...competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques."

Seguint amb la línia encetada en aquella entrada, cercarem recursos que puguin ser d'utilitat a un mestre per formar-se, més enllà de la seva formació inicial a la Universitat. D'una banda revisarem les competències que hauria de tenir el mestre en relació a les TIC (Normes UNESCO i Normes ISTE) i d'una altra explorarem i valorarem els recursos (XTEC, iEARN Pangea, Eduteka...) que ens poden ser d'utilitat per a l'adquisició d'aquestes competències.

Els tres nivells de competència que es citen a les Normes UNESCO: 1) Nocions bàsiques, 2) Aprofundiment i 3) Creació de coneixement, es treballen a la formació inicial i s'han de seguir treballant quan el mestre ja està en actiu.

Per començar, farem un repàs d'aquestes competències (referides als tres nivells) i cercarem recursos a la Xarxa per poder treballar-les.
A tall d'exemple ens podem preguntar sobre el coneixement que el mestre ha de tenir de les noves aplicacions i sobre la utilització d'aquestes en situacions basades en problemes i projectes.
També caldrà veure com es fomenta i s'ensenya a treballar de forma col·laborativa i com es participa en comunitats del coneixement basades en les TIC.
El mestre, segons aquest document de la UNESCO haurà d'aprendre i posteriorment desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues i haurà de tenir la capacitat d'experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals de coneixement. Com ho farà per adquirir i perfeccionar de forma continuada totes aquestes competències?

D'una altra banda, i en relació a les competències del docent que es proposen a les Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents dels EUA, hauríem de veure que cal fer per adquirir i millorar de forma continuada les competències que es proposen. En concret:

Com es pot aprendre a inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels nens i nenes emprant les TIC?
Quins instruments contemporanis i de quina manera s'han d'incorporar en la planificació i el disseny d'experiències d'aprenentatge i avaluació?
Quins coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital haurà de tenir el mestre?

Finalment, ens preguntarem sobre què vol dir promoure la ciutadania digital i la responsabilitat en la societat de la informació o com es pot millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge en relació a les TIC.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

Llegiu en grup i atentament la introducció d'aquesta guia. Aquesta lectura inclou els enllaços: Normes UNESCO i Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents
Elaboreu una llista amb les qüestions que es formulen
Treballeu a fons els enllaços que trobareu a l'apartat Recursos d'aquesta guia
Cerqueu altres materials i documents complementaris, preneu nota de les referències o adreces i comenteu-les
Mireu de debatre, una per una, sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades a la introducció i d'altres que puguin sorgir a partir de les lectures
Redacteu un informe on es recullin abastament les idees, els arguments i les conclusions a les que ha arribat el grup en aquest debat
Organitzeu els continguts més rellevants del tema en forma d'esquema

Dissenyeu una sessió de classe on es treballin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Porteu a terme les accions planificades en el disseny
Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

8. L'ordinador pot ser un bon mestre?

2009-02-17T01:00:00.000+01:00

Guia de treball en grup

Introducció
Quan van començar a introduir-se els ordinadors a les escoles, cap a finals dels anys vuitanta, una de les previsions que es feia era que els ordinadors podrien arribar a substituir el mestre en certes activitats com ara facilitant la comprensió de determinats conceptes que l’ordinador podria explicar d’una manera prou clara i entenedora adaptant-se al ritme de cadascun dels alumnes, facilitant la realització i la correcció automàtica d’exercicis. Se’n parlava utilitzant l’expressió Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Uns anys després, s’ha comprovat que aquesta és només una de les possibilitats de la utilització de l’ordinador a l’escola, que té els seus avantatges i les seves limitacions.

La interacció que es produeix a l'aula seguint la seqüència: intervenció del docent - resposta o participació de l'alumne - avaluació per part del docent, també es pot portar a terme amb diferents eines informàtiques desenvolupades amb finalitats educatives.
En aquest sentit l'ordinador exposa o planteja una qüestió, l'alumne dona resposta i l'ordinador l'avalua. És en aquest punt on podem trobar diferències significatives que posen de manifest la necessitat d'un expert que guiï el procés d'aprenentatge de l'alumne. Quins aspectes caldria trobar en una aplicació o eina informàtica per poder considerar l'ordinador com un bon mestre?

Arribar a una avaluació que sigui capaç de mesurar les necessitats específiques de cada alumne és una tasca difícil que requereix d'un complex sistema de paràmetres que puguin orientar a l'alumne en el procés immediat que hauria de fer depenent de les dificultats i errors que hagi tingut per resoldre l'activitat proposada.

En l'actualitat les aplicacions més esteses en àmbit educatiu poden avaluar el procés i resultat de manera més global i deixant en mans de l'alumne les competències de seleccionar el camí a seguir. Per tant, podem resumir que un ordinador serà un bon mestre sempre i quan sigui capaç d'instruir, plantejar qüestions sobre els temes treballats i analitzar i avaluar les respostes dels nens en aquestes preguntes.

El JClic és un exemple d'entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia que s’utilitza força a les escoles. Va ser desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a finals dels anys noranta i des d’aleshores s’han creat activitats que permeten treballar continguts curriculars des d’educació infantil fins a l’ESO.

Fases del treball

Tenint presents les orientacions generals donades a la guia de treball de grup, realitzen les tasques següents:

1ª fase. Aprofundiment

Cerqueu informació sobre programes d'ús educatiu que: "expliquin coses als alumnes", "plantegin preguntes sobre continguts treballats" i "analitzin les respostes dels nens"
Elaboreu una relació de punts favorables i limitacions de l'ús de l'ordinador com a substitut del mestre.
Aprofundiu en el coneixement de les possibilitats de creació d’activitats i de seguiment del treball de l’alumne de l’entorn JClic.
Busqueu experiències d’ús del JClic a l'escola i altres programes corresponents a aquest model d’ús de l’ordinador a l’escola (metàfora tutorial o paradigma instructiu) i feu-ne una valoració crítica.
Informeu-vos sobre els plantejaments psicopedagògics de l’aprenentatge sobre els que se sustenta la utilització de l’ordinador per a ensenyar.
Basant-vos en el currículum d'educació infantil, reflexioneu sobre quins tipus de competències són susceptibles de ser treballades amb aquest programa.
Proposeu tipus de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula amb aquest recurs didàctic.

Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...
Prepareu els materials d'estudi que permetin que cada estudiant pugui aprofundir en el tema explicat a la sessió didàctica.

Porteu a terme les accions planificades en el disseny
Valoreu de forma detallada i ompliu la rúbrica d'avaluació

Zona Clic

Articles

BARTOLOMÉ, A. (2000): Nuevas tecnologías en el aula, Barcelona, Graó, 115-143
SALINAS, J. (2007): Bases para el diseño, la producción y la evaluación de procesos de Enseñanza-Aprendizaje mediante nuevas tecnologías, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 41-61
La Qualitat en l'Ensenyament Assistit per Ordinador

Comunicar amb presentacions

2009-02-16T11:02:00.000+01:00

Estem molt acostumats a impartir i rebre classes on s'utilitzen diapositives creades amb un programa de presentacions. Ningú no ha tingut mai la sensació que totes les classes s'assemblen i que això és una mica pesat?

Per a saber-ne més coses de com poden funcionar correctament les presentacions a classe podeu llegir la comunicació:

Prepara’t un “powerpoint” per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes. 12 propostes d’ús creatiu i multimedial del programa powerpoint.

Dels tres programes que avui en dia s'utilitzen per a fer presentacions, el rei indiscutible és el Microsoft PowerPoint, ja que té motes i moltes opcions per incorporar tot tipus de recursos a les diapositives, com animacions, transicions, interativitats (accions) materials multimèdia,... Això fa que pocs docents es qüestionin utilitzar un altre programa

Sense que la supremacia estigui amenaçada, cal mencionar a dos competidors: en primer lloc el programa impress de la suite informàtica lliure openoffice que aporta unes capacitats molt similars al powerpoint, juga al seu favor que està en català. En segon lloc tenim presentations de google docs que incorpora una genial capacitat per a compartir i publicar les presentacions, malgrat que és l'opció que menys opcions dóna.

Cal destacar que el Microsoft PowerPoint és un programa propietari i S'ha de comprar per poder-lo utilitzar, Presentations de google docs és gratuït i funciona on-line i l'Impres d'openoffice és un programa lliure i el pots descarregar en qualsevol moment.

Així doncs aquests aspectes, també, s'han de tenir presents en el moment de triar un programa o un altre ja que pot tenir repercussions en els nostres alumnes.

Competències bàsiques en TIC per a la formació de Persones adultes

2009-02-16T10:12:00.011+01:00

A totes les èpoques, els homes han necessitat dominar una sèrie d'habilitats específiques per poder sobreviure en els temps que els ha tocat viure i al segle XXI, entre d'altres, hem de dominar algunes habilitats relacionades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) independentment de la seva professió actual o futura.

El problema el tenim en mesurar el que ens fa falta saber i fins a quin grau, un cop esbrinat això el que cal és que cada persona es situï dins aquesta escala i, si s'escau, planifiqui com ho farà per arribar al nivell desitjat. Anem per parts:

1- Què hem de saber?

La Generalitat de Catalunya ha publicat una llista de competències bàsiques que ens marquen totes aquelles habilitats, destreses i coneixements que ha de tenir una persona adulta avui en dia en relació a les TIC. Des de l'assignatura considerem que aquesta llista ens marca el nivell d'entrada partir del qual començarem a treballar. La podeu trobar a:

http://www.xtec.cat/fadults/competic/materials/central.htm

El que cal fer és llegir detingudament aquest document i fer-vos una llista molt concreta de TOT ALLÒ QUE NO SÉ.

És molt important fer la llista de manera concreta, punt per punt.

2- On em situo jo en relació a l'escala i a la resta de companys de classe.

Si aneu al Blink, veureu que, en el grup de l'assignatura hi ha un fòrum anomenat:

Què no sé?

Aquí heu de penjar, mitjançant "crear intervenció", la llista feta en el punt 1, un cop fet això, mireu i compareu la vostra llista amb la dels vostres companys.

3- Què puc fer per a millorar?

D'entrada fixeu-vos que la pròpia pàgina ja ens pot solucionar part del problema, però aquest punt el tractarem a classe un cop analitzem el conjunt de la classe i els plans de millora seran personalitzats per a cadascú.

Així doncs el que cal fer ara és llegir amb molta cura la llista de competències bàsiques, fer una llista d'"allò que no sé", penjar aquesta llista al fòrum de l'assignatura i comparar-me amb els companys.

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

2008-12-28T17:34:00.011+01:00

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital del mestre

En el cas dels estudis de Magisteri, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Documents de referència

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:

UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)

1. Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:

Nocions bàsiques de tecnologia.
Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.

Aprofundiment de coneixements.
Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.

Creació de coneixements
Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.

2. Normes de la ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:

Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants

Creativitat i innovació
Comunicació i col·laboració
Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
Ciutadania digital
Funcionament de la tecnologia i conceptes

Recursos

Crear mapes conceptuals

2008-12-01T10:55:00.002+01:00

Els mapes conceptuals es poden crear amb diversos programes. Un d'ells és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

Cal descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
Aprenentatge del programa. Tot i que el programa és mol senzill i es pot aprendre de forma autodidacta, es pot consultar l'ajuda en línia
Configuració de l'idioma. Es pot configurar l'idioma de la interfície des de Editar - Preferencias - General - Idioma
Els mapes es poden desar a l'ordinador en el que treballem o es poden compartir desant-los a IHMC Public Cmaps.
Exportació del CMap. El CMap es pot exportar en forma d'imatge, document PDF, pàgina web... des de Archivo - Exportar CMap

Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker

2008-11-25T19:54:00.010+01:00

Els vídeos que es troben a Youtube es poden enllaçar o embedir des del nostre bloc o des d'una pàgina web però en algunes ocasions, segons quines siguin les nostres necessitats, això no serà suficient.
Si el que volem fer és emprar un fragment del vídeo que hem trobat a Youtube en el vídeo que estem elaborant, haurem de resoldre dos problemes:

Haurem de descarregar el vídeo al nostre ordinador
Ens caldrà canviar el format de Youtube per un altre que es pugui emprar al Windows Movie Maker

Descarregar el vídeo

Existeixen diverses estratègies per resoldre cadascun d'aquests problemes. Una d'aquestes, en aquest cas per resoldre el primer problema, seria instal·lar una extensió del navegador que permeti, afegint una nova funcionalitat, descarregar el vídeo. Si utilitzem Firefox, podrem instal·lar l'extensió DownloadHelper

Un cop instal·lada ja podrem accedir a Youtube i escollir el vídeo que vulguem descarregar. Quan el tinguem visualitzat emprarem l'opció Eines - DownloadHelper per descarregar-lo al nostre ordinador i ja haurem resolt el primer problema. Observarem que el vídeo es descarregarà en el format emprat per Youtube: Flash Video (flv).

Si el que volem fer és conservar el vídeo per reproduir-lo sense haver d'accedir a la Xarxa (per exemple si des de l'aula no disposem de connexió a Internet), aquest format ja ens anirà bé però si el que volem fer és incloure el vídeo o un fragment d'ell en el vídeo que estem construint llavors ens caldrà resoldre el segon problema: haurem de canviar el format (ja que el Movie Maker no ens permetrà importar fitxers flv).

Canviar el format

Novament serà el DownloadHelper el que ens ajudarà, en aquest cas a canviar el format. Per poder fer la conversió haurem de seguir una seqüència que es detalla en aquest Manual.

És molt important entendre que en un dels passos ens demanarà que instal·lem una extensió (ConvertHelper) específica per a la conversió del vídeo:

Des de Youtube, i fent novament: Eines - DownloadHelper veurem que podem optar per descarregar el vídeo en el seu format original o bé escollir l'opció de conversió escollida (o escollides) a les preferències.

Editar el vídeo amb Movie Maker

Escollirem l'opció de descàrrega wmv per tal de convertir el vídeo al format Windows Media Video. Un cop descarregat el podrem importar des de Movie Maker; el podrem editar i/o barrejar amb el nostre vídeo.

Citar l'autoria

Evidentment, haurem de citar que el vídeo prové de Youtube i, si disposem de la informació, qui és l'autor.

Cultura Lliure i Programari Lliure. Una mica de lectura

2008-11-19T07:08:00.015+01:00

- Per comprendre el tema de les llicències creative commons podeu lllegir un còmic a: http://cat.creativecommons.org/projecte/comic1.php.

Sobre CopyLeft i Creative Commons, també a nivell introductori la podeu trobar en un article del diari El país.

- Per fer una introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema que hi ha a l'edu365,

- Per aprofundir una mica més cal fe la lectura del capítol 1 del llibre MAS,J. El software libre. Barcelona: Zero Factory. 2005. publicat, com és lògic, sota llicencia Ceative Commons

- Visita comprensiva a la web http://creativecommons.org/%20

- Per trobar programes lliures. Un bon repositori de soft lliure el trobeu a http://www.softcatala.org/. També podeu cercar els programes i MANUALS d'ús a http://www.xtec.cat/formaciotic/suport és una mica complicat navegar-hi però hi ha molta informació.

- El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de rubí, és una eina molt senzilla i pràctica.

Cultura Lliure i Programari Lliure. 4 situacions per al debat.

2008-11-19T06:24:00.008+01:00

A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Cal esbrinar quines d'aquestes 4 situacions són correctes o incorrectes i en quin grau. Per exemple: En la situació x, segur que acabariem amb la companyia dels mossos d'esquadra. En la situació X hi hauria un grup de pares de l'escola que esciuria cartes de queixa al professor. La situació X és fantàstica i segur que la podem presentar a un congrès d'educació com exemple de bona pràctica educativa. Cal argumentar les respostes.

Per cert solament hi ha una resposta vàlida.

Les Unitats d'Aprenentatge Autònom

2008-11-18T16:56:00.008+01:00

Un exemple del que s'explica a: La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor el podem tenir en les Unitats d'aprenentatge autònom o UAA.

L'objectiu de les UAA es proporcionar al mestre un recurs d’autocreació per a poder atendre la singularitat educativa presencialment o a distància. Al final del procés no es pretén tenir tot un sistema d’aprenentatge autònom sinó del que és tracta és de tenir suports per a poder reforçar una matèria d’un alumne en un moment donat o de poder ampliar uns continguts d’un grup o avaluar...

Una estructura típica d’una UAA seria:

Portada amb títol, breu introducció al tema, instruccions d'utilització referència a l'autor, llicència d'ús,...
Pàgina/es amb orientacions didàctiques per a l'ús del material i orientades a professionals.
Pàgines amb el cos teòric i o desenvolupament de l'activitat.
Enllaços a les activitats jclic (poden formar part del cos teòric si es tracta d'exercicis o avaluacions)
Pàgina amb activitats, o enllaços d'aprofundiment. Part fonamental al tractar-se d'eines que faciliten l'aprenentatge autònom.
Guia de documentació i referències.
Pàgina de l'autor.

En el cas de l’assignatura d’NTAE:

Els exercicis clic els crearem amb el jclic author. http://clic.xtec.cat
Per a poder-los tenir en un espai web, crearem una carpeta web compartida per tot el grup classe dins els servidors de Blanquerna. (S’indicarà en cada grup)
Les pàgines web les crearem al google sites. http://sites.google.com

Podeu tenir més informació accedint a la web d’un curs impartit a l’Escola d’Estiu Blanquerna 2009 i consultar exemples i fer exercicis.

http://sites.google.com/site/cursclic

Gestió de la informació: blocs de notes de Google

2008-11-11T19:00:00.015+01:00

Com anotem les adreces d'interès trobades a la Xarxa?

Les adreces que anotem als Preferits del nostre navegador (Internet Explorer, Firefox, Safari, Opera...) ens ajudaran a tornar als llocs web anotats quan ens calgui. Emprar aquest sistema ens pot ser de molta utilitat però té alguns inconvenients:

Els Preferits estan associats al navegador i a l'ordinador en el que treballem (tot i que, de fet, es poden exportar a altres navegadors i/o ordinadors).
Quan afegim un nou Preferit a la llista només prenem nota d'una adreça, no podem afegir comentaris o copiar fragments de text de la pàgina que registrem.
A mesura que el nombre de Preferits augment, es fa cada cop més difícil localitzar aquell que ens interessa.

Una alternativa de Google als Preferits

Hi ha diverses aplicacions o llocs web que ens permeten resoldre els inconvenients citats més amunt. Una de les més potents són els Blocs de notes de Google, un sistema similar als ja coneguts Preferits però amb moltes més prestacions.

Començarem accedint a la pàgina Bloc de notes de Google i si ja som usuaris registrats de Google o d'altres serveis com ara el correu de GMail o Blogger, ens identificarem. En cas contrari ens haurem de registrar creant un compte de Google o de qualsevol altre servei d'aquesta empresa.

Un cop situats a la pàgina del Bloc de notes, si el navegador no té l'extensió* que permet capturar adreces instal·lada ens oferirà portar-nos a la pàgina de descàrrega des d'on la podrem instal·lar (tant si fem servir Firefox com si naveguem amb Internet Explorer). Després de reiniciar el navegador aquesta extensió ja estarà a punt per ser emprada. Aquesta operació només s'haurà de realitzar una sola vegada.
Quan el navegador s'obri de nou, veurem que apareix una icona (a la part inferior dreta de la finestra si emprem Firefox) i si fem clic sobre aquesta icona s'obrirà la finestra del "capturador":

Fent clic sobre el botó Afegeix, capturarem de forma automàtica l'adreça de la pàgina activa en aquell moment i el fragment de text que tinguem seleccionat. També podrem afegir Comentaris i Etiquetes (per classificar la informació) així com arrossegar imatges.

La visualització a Pàgina completa serà la més idònia per visualitzar les anotacions, ordenar-les, cercar algunes (el servei disposa del seu propi cercador)...

Altres possibilitats dels blocs de notes

L'aplicació permet crear més d'un bloc de notes i cadascun d'ells pot tenir diverses seccions que ens ajudaran a classificar millor les anotacions realitzades.
Finalment, si ens cal, podrem convidar a altres persones a registrar adreces. Així doncs podrem tenir Blocs de notes individuals i de grup.

Pots trobar més informació a la pàgina de Google Preguntes més freqüents.

* Extensions: en general, les extensions amplien la funcionalitat dels navegadors possibilitant la realització d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer. Una extensió de Firefox permet, per exemple, revisar l'ortografia del text que escrivim en un correu, en una intervenció en un fòrum...

El llenguatge audiovisual

2008-10-27T06:56:00.013+01:00

Un dels principals objectius educatius de l'escola és ensenyar a llegir i a escriure. I a aquesta finalitat s'hi dediquen una gran quantitat d'hores. Fixeu-vos, per exemple, en la quantitat d'hores que es dediquen en els darrers cursos de l'educació infantil i els primers de primària a la identificació de les lletres i a l'educació del traç, i més endavant a la lectura, a l'ortografia, al comentari de textos, a les redaccions, etc. Això és clau per poder viure en una societat com la nostra, per comunicar-nos i també per a expressar-nos.

De tota manera, totes aquestes activitats només es refereixen a la lectura i escriptura utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge de les paraules, escrites o parlades.

Hi ha, però, un altre llenguatge que utilitzem tant o més que aquest i al que a l'escola no se li solen dedicar gaire hores de treball, de vegades amb l'argument que ja s'aprèn sol, que no cal ensenyar-lo... Es tracta del llenguatge audiovisual, el llenguatge que utilitza la imatge i el so...

Val a dir que en relació amb aquest llenguatge tots solem ser força bons "lectors" perquè mirem bastant la televisió, anem al cinema, interpretem els anuncis, llegim còmics... però segurament no hem treballat gaire aquest llenguatge com a "escriptors"; és a dir, utilitzar el llenguatge audiovisual per a expressar-nos.

A continuació es presenten alguns materials que poden ser útils per a compensar aquesta situació tant a nivell personal com perquè com a futurs i futures mestres en una societat cada cop més "audiovisual" tingueu en compte el llenguatge de les imatges no només com una gran possibilitat educativa sinó també com a una necessitat formativa.

Els principals aspectes sobre l'ús del llenguatge audiovisual s'expliquen d'una manera força entenedora en aquesta vídeo-lliçó
I també a l'espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll trobem diversos apartats d'entre els que n'hem de destacar un de dedicat al llenguatge cinematogràfic
També ens pot ser d'utilitat conèixer com es treballa el cinema a una escola d'Educació Primària consultant el document El cinema a primària que es troba al web edu3.cat

A més a més també et poden resultar d'interès els enllaços següents:

Per a aprofundir en les diferències i en la necessària complementarietat del llenguatge audiovisual i el llenguatge verbal és interessant el primer capítol del llibre Vídeo y educación, del professor Joan Ferrés (FERRÉS, J. (1992) Vídeo y educación. Barcelona: Paidós)
Per a una didàctica dels mitjans audiovisuals. Llibre de Joan Ferrés on trobem una descripció dels elements que conformen el llenguatge audiovisual i també la seva aplicació educativa. Baixeu-vos una versió per visualitzar en pantalla (4MB) o una versió per imprimir (20MB)
Sobre el treball del llenguatge audiovisual a l'escola és molt interessant aquest material en format vídeo: http://www.xtec.es/videoteca/series/avalaula/index.htm
A la web http://recursos.cnice.mec.es/media/ del Ministerio de Educación y Ciencia hi ha un apartat que tracta diferents aspectes del món del cinema http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/ i concretament hi ha un apartat molt recomanable que fa referència al llenguatge audiovisual http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque8/index.html

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

2008-10-24T16:05:00.005+02:00

Diversos autors han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Entre aquests autor podríem citar a Charles Crook que planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

CROOK, Ch. Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata, 1998.

Imatge: Treballem amb l'ordinador. Roser Agustí

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

2008-10-24T16:04:00.004+02:00

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

2008-10-24T16:03:00.004+02:00

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.
Papert, com Piaget, resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.

Investigacions posteriors sobre la possibilitat de transferir les habilitats per resoldre problemes Logo a altres àrees han posat en qüestió alguns aspectes de les idees propugnades per Paper. En concret, s'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Més informació i recursos:

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

2008-10-24T16:02:00.003+02:00

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com es mostra a continuació:

L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar des del web.

Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

2008-10-24T16:00:00.005+02:00

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Noves possibilitats expressives

L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius. Podeu llegir la seva argumentació al bloc De les TIC a les TAC

Exercici de vídeo. Funcionament, especificacions i alguns consells.

2008-10-22T10:20:00.004+02:00

Com a conseqüència de tot el que s’ha treballat a classe a partir de les lectures de Joan Ferrés i Cabero, cal crear un petit vídeo de tres minuts màxim de durada que expressi una emoció.

La temàtica és lliure.

Aquesta pràctica té tres parts clarament diferenciades:
1-Guió i filmació.

A partir d’una idea que s’ha de concretar en una sinopsis escrita, cal elaborar un guió senzill que consisteix en una estructura de tres columnes. En la primera cal especificar que veiem, en la segona que escoltem i en la tercera la durada. Aquest pas és imprescindible per a passar a la gravació.
Cal gravar les escenes especificades en el guió. Recordar:

Utilitzar sempre el trípode.
Gravar en format DV. Normalment les càmeres domèstiques graven en cinta miniDV
La durada màxima de la gravació ha d’èsser de 15 minuts
Assajar i desprès gravar un parell de vegades les escenes.
Evitar moviments de càmera brucs i no utilitzar el zoom.
Per gravar veu, per exemple en entrevistes, cal utilitzar un micròfon extern
Gravar sempre en mode normal, no fer tons sèpia, ni foses en negre, ni qualsevol altre efecte ja que això es fa desprès a l'ordinador.

Gravació de la música triada en un mp3 (no Ipod) o pendrive

2-Edició.
Cal que cada grup de treball, porti la sinopsi, el guió, la música (mp3-pendrive) i les imatges (Dv en cinta) el primer dia de treball d’edició a l’aula d’edició d’audiovisuals. Aquests dies, farem les operacions següents:

Seleccionar i retallar el material gravat
Ordenar les imatges
Inserir la música i altres sons que calguin
Inserir transicions entre les diferents escenes
Aplicar efectes de vídeo i d’àudio
Crear capçaleres , títols de crèdits i subtítols
Inserció d’imatges fixes.
Si s’escau, doblatge
Creació de l’arxiu de vídeo final en diferents formats.

3-Penjar al youtube i al bloc.
Cal penjar, en grup, el vídeo al youtube i un cop fet, cal individualment fer una entrada al nostre bloc on mostrem el vídeo i expliquem tot el procés.
Visiteu: Inserir un vídeo al youtube

Si algun grup no disposa de material propi, es pot utilitzar el de Blanquerna i cal demanar-lo amb antelació al servei d’audiovisuals.

Les etapes 1 i 3 es realitzaran autònomament per grups i la 2 es realitzarà amb el professor a les aules d’audiovisuals.

Important. Cal mirar el calendari.

Google docs. Els Documents en línia de google

2008-10-14T10:10:00.011+02:00

Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia. Per això ha creat una sèrie d'aplicacions: documents (textos), presentacions, fulls de càlcul i formularis i les ha agrupat al servei Documents de Google.

Amb aquesta aplicació Google fa un pas més cap a la cloud computing, en la que els programes no estan instal·lats en l'ordinador de l'usuari sinó que es troben en servidors. El mateix succeïx amb les dades. Altres aplicacions molt utilitzades de cloud computing són els correus web com per exemple Hotmail o Yahoo.

Per si voleu conèixer com funciona tot plegat, podeu visualitzar aquesta presentació. Creada i publicada a través de les presentacions de Documents de Google.

Edu3.cat. Una televisió? Una web? Com la utilitzem a l'educació?

2008-10-13T16:20:00.000+02:00

Guia de treball en grup

Introducció

Edu3.cat sorgeix de la col·laboració entre TV3 i el departament d'educació i ens ofereix una potent plataforma de difusió de vídeos educatius.

Aquest treball consistirà en aprofundir en l'estructura i les possibilitats d'aquest espai i també en quin tipus de vídeos hi trobem.

Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Coneixement de l'edu3.cat i relació amb les tipologies de vídeo educatiu.

1.A) Exploració de la web edu3cat. Desprès de mirar vídeos d'aquest espai, podríem intentar contestar preguntes com?

Tots els vídeos que hi ha són educatius?
Quants vídeos hi ha penjats a 3du3.cat?
Qui els pot visionar?
Com estan classificats?
Solament hi ha vídeos?
Que pot fer un usuari, a part de veure'ls?
Hi ha diferents nivells d'usuaris?
Avantatges i desavantatges del suport web vers altres suports com el dvd?
....

1.B) Lectura del capítol 8 del llibre: Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid etc.: McGraw/Interamericana de España.

A partir d'aquesta lectura cal cercar a edu3.cat exemples de vídeos que ens permetin les diferents utilitzacions educatives a les que fa referència l'autor.

Amb tot aquest material, caldrà elaborar un primer document i concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe

Aquesta sessió didàctica pot caure amb facilitat amb un esquema molt clàssic, com seria: 1- Explicar la web edu3.cat 2- Veure a classe vídeos i relacionar-los amb el document. Sense caure en aquest esquema, cal que dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctiva.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

la idoneïtat del disseny realitzat
la qualitat dels materials creats
el vostre treball com a grup
l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs

Edu3.cat

Llibres
Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid etc.: McGraw/Interamericana de España

Els wikis. Fonaments i relació amb l'educació i el treball cooperatiu

2008-10-13T14:31:00.007+02:00

1- Què són els Wiki i com funcionen?

Una de les grans tasques col·lectives, voluntàries, que està fent l'home avui en dia, és la vikipedia i aquesta és possible, entre molts d'altres factors, per una generositat de l'home i per la mediació d'un software capaç de canalitzar-la correctament. Ens estem referint als wikis. Per a saber com funcionen els wikis, visioneu aquest vídeo

2- Pedagogia i Wikis

Si voleu veure la vessant educativa dels wikis, podeu llegir el final de l'entrada de Jordi Vivancos al seu bloc TIC o TAC.

http://ticotac.blogspot.com/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html

Una sèrie concreta i precisa de virtuts dels wikis

3- Què triem un Bloc o un Wiki?

D'aquest tema n'ha parlat la Lourdes Domenech al seu Bloc. Vegeu la sèrie de diapositives

| View | Upload your own

Treball Comunicar amb presentacions.

2008-10-13T08:00:00.054+02:00

Guia de treball en grup

Introducció

Tots nosaltres estem molt acostumats a impartir i rebre classes on s'utilitzen diapositives creades amb un programa de presentacions. Ningú no ha tingut mai la sensació que totes les classes s'assemblen i que això és una mica pesat?

Per a saber-ne més coses de com poden funcionar correctament les presentacions a classe podeu llegir la comunicació:

Prepara’t un “powerpoint” per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes. 12 propostes d’ús creatiu i multimedial del programa powerpoint.

Dels tres programes que avui en dia s'utilitzen per a fer presentacions, el rei indiscutible és el Microsoft PowerPoint, ja que té motes i moltes opcions per incorporar tot tipus de recursos a les diapositives, com animacions, transicions, interativitats (accions) materials multimèdia,... Però, sense que la supremacia estigui amenaçada, cal mencionar a dos competidors: en primer lloc el programa impress de la suite informàtica lliure openoffice que aporta unes capacitats molt similars al powerpoint i entre moltes altres coses el fet que està en català, en segon lloc tenim presentations de google docs que incorpora una genial capacitat per a compartir i publicar les presentacions, malgrat que és l'opció que menys opcions dona.

Les tasques derivades d'aquesta guia és poden realitzar en qualsevol de les tres.

Cal destacar que el Microsoft PowerPoint és un programa propietari i l'has de comprar per poder-lo utilitzar, Presentations de google docs és gratuït i funciona on-line i l'Impres d'openoffice és un programa lliure i el pots descarregar en qualsevol moment. Coneixes totes les diferències entre aquestes tres tipologies de programes?

Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:

Un cop llegit el document, cal cercar o construir exemples que mostrin alguna de les situacions clàssiques (tant bones com dolentes) i sobretot alguna de les situacions creatives.
La comunicació, al ser de l'any 2005, no contempla el fet de compartir presentacions. Caldrà doncs cercar o construir un exemple de presentació compartida i/o publicada en xarxa.
També cal, en el document, treballar els tres tipus de programa esmentats en la introducció, fent èmfasis en els seus avantatges i inconvenients

Un cop preparat aquest document haureu de concertar una primera tutoria amb el professor que us orientarà i haurà de donar el vist-i-plau per tal que passeu a la segona fase. Per a la realització del documents caldrà crear un document de Google, compartit entre tots els components del grup i també amb el professor.

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe

Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

la idoneïtat del disseny realitzat
la qualitat dels materials creats
el vostre treball com a grup
l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Webs

Programari lliure: idees i conceptes

JClic. L'ordinador pot ser un bon mestre?

2008-10-13T08:00:00.051+02:00

Guia de treball en grup

Introducció

El JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia que s’utilitza força a les escoles. Va ser desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a finals dels anys noranta i des d’aleshores s’han creat activitats que permeten treballar continguts curriculars des d’educació infantil fins a l’ESO.
Quan van començar a introduir-se els ordinadors a les escoles, cap a finals dels anys vuitanta, una de les previsions que es feia era que els ordinadors podrien arribar a substituir el mestre en certes activitats com ara facilitant la comprensió de determinats conceptes que l’ordinador podria explicar d’una manera prou clara i entenedora adaptant-se al ritme de cadascun dels alumnes, facilitant la realització i la correcció automàtica d’exercicis. Se’n parlava utilitzant l’expressió Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Uns anys després, s’ha comprovat que aquesta és només una de les possibilitats de la utilització de l’ordinador a l’escola, que té els seus avantatges i les seves limitacions.

Fases del treball

A partir d'aquí, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Aprofundiu en el coneixement de les possibilitats de creació d’activitats i de seguiment del treball de l’alumne de l’entorn JClic.
Busqueu experiències d’ús del JClic a l'escola i altres programes corresponents a aquest model d’ús de l’ordinador a l’escola (metàfora tutorial o paradigma instructiu) i feu-ne una valoració crítica.
Informeu-vos sobre els plantejaments psicopedagògics de l’aprenentatge sobre els que se sustenta la utilització de l’ordinador per a ensenyar.
Basant-vos en el currículum d'educació primària, reflexioneu sobre quins tipus de competències són susceptibles de ser treballades amb aquest programa.
Proposeu tipus de dinàmiques innovadores que es podrien generar a l’aula amb aquest recurs didàctic.

Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

la idoneïtat del disseny realitzat
la qualitat dels materials creats
el vostre treball com a grup
l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Zona Clic

Articles

BARTOLOMÉ, A. (2000): Nuevas tecnologías en el aula, Barcelona, Graó, 115-143
SALINAS, J. (2007): Bases para el diseño, la producción y la evaluación de procesos de Enseñanza-Aprendizaje mediante nuevas tecnologías, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 41-61
La Qualitat en l'Ensenyament Assistit per Ordinador

XTEC. Un espai web pensat per a l'educació

2008-10-13T08:00:00.050+02:00

Guia de treball en grup
Introducció

La XTEC és el que anomenem un portal educatiu, i amb aquesta definició, un xic en desús avui en dia, volem dir que és una web on trobem una gran quantitat de recursos que seran útils als professionals de l'educació.

Com a futurs professors de primària, cal que "vengueu" aquest portal als vostres companys, cal que aquesta "venda" sigui prou atractiva i engrescadora per fer que els vostres companys visitin cada dia aquesta web.

Per què una venda? En 1,5h no podem pretendre explicar fil per randa totes les possibilitats que ens ofereix l'XTEC, així doncs, optem per a motivar i engrescar al seu ús. Deixem pel material escrit que elaborarem i que els companys poden llegir amb tranquil·litat l'estudi dels diferents apartats.

En aquest document descriptiu, és valorarà el fet de com expliquem/descrivim una realitat a la que tothom hi té accés i que en és molt estructurada i clara sense ser obvis i repetitius.

Fases del treball

1ª fase. Descoberta i descripció

A l'informe, que s'ha de redactar amb el suport de google docs, (cal compartir-lo, també, amb el professor) cal tendir a l'exahustivitat a l'hora de conèixer les possibilitats de la XTEC i descriure-les. L'elaboració d'aquest document ens ha de portar a un bon coneixement del web i dels recursos que hi podem trobar.

Pot ser que al llarg d'aquest procés us calgui un Nom d'usuari i un password. Cal esbrinar com podem tenir-ne un i si s'escau aconseguir-lo.

No podem oblidar aspectes més institucionals i pràctics com ara:

Qui la fa?
De qui depèn?
Qui hi té accés?
Que costa donar-se d'alta?
Per què els professors de les escoles privades no hi poden entrar?
....

2ª fase. Preparació de la sessió didàctica adreçada al grup-classe. Cal triar el més atractiu i motivador

Desprès de fer una tasca exhaustiva, cal seleccionar el que li volem ensenyar als nostres companys i triar una dinàmica de treball a classe d'allò més motivadora, utilitzant, si s'escau, tota mena de recursos.
Cal no oblidar un petit espai al final on racionalitzarem l'explicació i mostrarem el material creat.

El disseny i els materials de suport creats seran revisats conjuntament amb el professor en una segona tutoria on, novament, el professor orientarà al grup sobre els possibles canvis i millores a realitzar. Finalment, quan el grup hagi realitzat els canvis, donarà el vist-i plau i concretarà la data de la sessió didàctica.

3ª fase. Realització i valoració de la sessió didàctica

Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).

Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

la idoneïtat del disseny realitzat
la qualitat dels materials creats
el vostre treball com a grup
l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs

XTEC

* En aquest punt cal trobar el llorigó que hi ha en aquesta guia de treball. Si, encara no el saps, l'hauràs de tornar a llegir. Pot ser el problema rau en el propi terme llorigó.

El Youtube, només un espai d'entreteniment?

2008-10-13T08:00:00.047+02:00

Guia de treball en grup

Introducció

L'ús de Youtube, o d'altres serveis web semblants, ja és una pràctica habitual per a milions de persones.
Podríem enumerar diverses causes que podrien explicar aquest fenomen:

L'augment de l'amplada de banda de les xarxes que ha possibilitat que els vídeos, que tenen un pes molt superior al de les imatges o el text, puguin ser transmesos amb facilitat.

L'aparició de senzills programes d'edició de vídeo digital que permeten que qualsevol persona amb coneixements bàsics sobre l'ús de l'ordinador pugui crear i/o editar de vídeos.

L'aparició de serveis en línia (Youtube n'és un d'ells) que permeten pujar els nostres vídeos o veure milions de vídeos pujats per altres persones.

El canvi d'hàbits de molts usuaris de la xarxa que han passat de ser exclusivament consumidors d'informació a ser productors de continguts. Aquest fet es pot observar també en altres serveis com els blocs o els fotologs...

El vídeo següent mostra el canvi d'habits que s'està produint i la possibilitat de subscriure's a un canal de vídeo o àudio a través de la xarxa:

Diverses escoles i institucions educatives publiquen documents audiovisuals a través de Youtube o bé utilitzen els vídeos per tal de donar suport a les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

En aquesta guia de treball es proposa que exploreu les potencialitats educatives dels vídeos, dels espais per publicar-los i de les estratègies de subscripció a aquests canals d'informació.

Fases del treball

Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:

Exploreu les possibilitats de Youtube. S'aconsella entre d'altres aspectes explorar els següents aspectes: Com podem pujar els nostres vídeos? Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen al vídeo? Es pot cercar un vídeo a partir d'una paraula o frase que es diu en ell? Com es fa per recollir els nostres vídeos preferits? Què són els Canals?

Cerqueu alguns vídeos que puguin ser emprats en un entorn escolar. Quines estratègies i quins criteris de selecció heu fet servir per cercar aquests vídeos? Hi hauria d'altres possibilitats?

Redacteu una proposta sobre com es podrien emprar els vídeos; quina seria la metodologia o metodologies per treure el màxim profit a aquests documents.

Cerqueu vídeos publicats per escoles i experiències d'ús de Youtube a l'aula

Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.

Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).

Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

la idoneïtat del disseny realitzat
la qualitat dels materials creats
el vostre treball com a grup
l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Webs

Articles

The rise and rise of the YouTube generation, and how adults can help al diari The Guardian (traducció automàtica al català) amb Google translate
Podcàsting a la Viquipèdia
Televisió a la carta via Internet (Diari de l'escola - Vilaweb)

La Viquipèdia, la informació a la xarxa i el copiar/enganxar

2008-10-13T08:00:00.046+02:00

Guia de treball en grup

Introducció

Imaginem-nos una escola, i en aquesta un grup de mestres que parlen a la sala de professors prenent un cafè a l'hora d'esmorzar. La conversa gira al voltant dels treballs que fan els nois i noies de 6è. El contingut dels treballs és, en general, molt bo: no hi ha incorreccions, els textos són molt precisos i fins i tot el lèxic és molt ric...tant que els treballs semblen fets per alumnes molt més grans.
Com que aquests mestres ja fa temps que varen deixar enrere la ingenuïtat, sospiten que passa alguna cosa rara. A més, s'han trobat treballs amb fragments de text gairebé idèntics.
Ràpidament arriben a la conclusió de que els treballs poden haver estat copiats. Tots estan d'acord en que aquesta pot ser l'explicació de l'espectacular millora.
Malgrat això, tenen discrepàncies sobre les causes i les solucions que es poden donar al problema.

Fases del treball
Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Redacteu un informe que reculli els resultats de les tasques següents:

Feu una pluja d'idees que doni com a resultat una llista de les possibles causes que han portat a aquest situació. Feu una reflexió a fons sobre aquestes les causes principals, no només una enumeració de les mateixes.
Descriviu el procés de realització dels treballs que, segons la vostra opinió, han seguit alguns dels nois i noies de 6è: les fonts d'informació que han emprat, si han contrastat o no la informació trobada o com ho han fet, si s'ha produït una reelaboració de les dades i en què ha consistit, les competències adquirides per l'alumne...
Proposeu de forma detallada algunes estratègies per reconduir la situació .
Feu la llista dels conceptes clau que, segons el vostre criteri, configuren el tema. A tall d'exemple, i sense voler ser exhaustius, alguns conceptes podrien: les fonts d'informació, les estratègies de treball individual, les habilitats cognitives posades en pràctica, el tipus de treball que es demana, les orientacions donades pel mestre...
Analitzeu una de les fonts d'informació més emprades: la Viquipèdia. Qui la va crear, com s'actualitza, quin és el grau de fiabilitat dels seus articles, quina és la tecnologia que li dóna suport, altres projectes wiki...

Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

la idoneïtat del disseny realitzat
la qualitat dels materials creats
el vostre treball com a grup
l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Enciclopèdies/fonts d'informació

Articles

Internet cambia la forma de leer..¿y de pensar? al diari El País
La Viquipèdia supera els 100.000 articles! al bloc De les TIC a les TAC
Online Encyclopaedias a Diari de l'escola - Vilaweb
La fita de la Viquipèdia a Diari de l'escola - Vilaweb

Fotografia publicada al diari El País

La ràdio i l'ús de documents sonors a l'escola

2008-10-13T05:00:00.002+02:00

Guia de treball en grup

Introducció

Actualment, amb l’extensió de l’ús de l’ordinador i la disponibilitat d’aparells com els reproductors mp3 i els telèfons mòbils, els documents sonors estan a l’abast de gairebé tothom. I no sols per a escoltar música o programes de ràdio sinó que ara, amb els ordinadors, l’edició de documents d’àudio és molt senzilla i no requereix ni costosos recursos tecnològics, ni instal·lacions especials, ni una formació tècnica específica.
No és pas nou que a l’escola es consideri el valor educatiu de la creació radiofònica i hi ha experiències de ràdio escolar de fa molts anys, però la senzillesa amb que actualment es poden editar documents sonors està fent que cada cop n’hi hagi més.
Amb tot, aquesta mena d’experiències a les escoles gairebé sempre han anat en paral·lel a l’activitat curricular ordinària.
De la mateixa manera que a l’escola es treballa la lectura i l’escriptura sobre paper, ara seria possible treballar la comprensió i l’expressió amb recursos sonors... això podria comportar alguna mena d'avantatges a l’aprenentatge?

Fases del treball

A partir d'aquí, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Informeu-vos i experimenteu sobre les possibilitats de tractament d’àudio que té l'ordinador.
Elaboreu un recull de materials didàctics i documents sonors per treballar amb documents sonors a l’escola.
Informeu-vos i descriviu el funcionament d’una ràdio escolar i exposeu-ne les seves possibilitats didàctiques.
Cerqueu experiències de ràdio escolar i també d’altres experiències d’utilització de documents sonors a l’escola i feu-ne una valoració crítica.
Reflexioneu sobre la conveniència o no de potenciar la comprensió i l'expressió del llenguatge oral a l’escola com a complementari del llenguatge escrit.

Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

la idoneïtat del disseny realitzat
la qualitat dels materials creats
el vostre treball com a grup
l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Articles

LLORENTE, M.C. (2007): La utilización educativa del sonido, en CABERO, J. (Coord.) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGraw-Hill, 91-111

La Pissarra Digital. Noves tecnologies amb velles pedagogies?

2008-10-13T04:00:00.000+02:00

Guia de treball en grup

Introducció

La introducció de noves tecnologies a l’escola molt sovint ha anat acompanyada d’expectatives de canvi i d’innovació educativa que al cap del temps mai no s’han acabat de produir. Cap als anys 70 es van popularitzar els mitjans audiovisuals i a les escoles es van introduir alguns projectors de diapositives que s’utilitzaven per il•lustrar alguns continguts relacionats amb la Història de l’Art o la Plàstica, però l’activitat escolar no va canviar pràcticament gens. Després, cap als 90 es van començar a introduir els ordinadors, generalment en aules d’informàtica, però això en molts casos només ha comportat afegir una assignatura d’informàtica per aprendre a utilitzar-los, les altres assignatures de moment han canviat ben poc.
Actualment a les escoles comencen a instal·lar-s’hi pissarres digitals. Aquesta tecnologia permet disposar dels recursos d’un ordinador projectat a la pissarra de les aules ordinàries, es pot consultar Internet, visionar pel·lícules, escriure textos, executar aplicacions i jocs didàctics... Sembla que totes aquestes possibilitats, junt amb tots els canvis que s’estan duent a terme en la societat en general, haurien de fer canviar l’activitat escolar i s’hauria de produir una autèntica revolució educativa...

Fases del treball

Partint de la situació descrita, caldrà que en grup, i de forma col·laborativa, resolgueu les tasques següents:

1ª fase. Primera aproximació a la situació problemàtica descrita

Descriviu i compareu les possibilitats i limitacions de les tecnologies que s'estan introduint a les aules: pissarra digital (PD), pissarra digital interactiva (PDI) i tablet PC.
Cerqueu referències d'escoles que tinguin PDIs, informeu-vos d'experiències concretes sobre el seu ús. Feu-ne una valoració crítica d'avantatges i inconvenients.
Reflexioneu sobre quins aspectes de la pràctica educativa (paper del mestre i de l’alumne, continguts d'aprenentatge, tipus d’activitats...) podrien experimentar canvis gràcies a l'ús de la PDI.
Proposeu alguns canvis pedagògics i/o metodològics que s’haurien de produir perquè l’ús de la tecnologia a l’aula comportés realment innovació educativa.

Dissenyeu el que podria ser una sessió de classe on es treballessin els conceptes clau del tema. La sessió s'hauria de plantejar a partir d'aspectes teòrics i també pràctics, amb moments d'exposició i moments de treball individual o de petit o gran grup, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació. També es poden planificar activitats prèvies o posteriors a la mateixa sessió.
Prepareu els materials de suport per a la realització de la sessió: qüestionaris, directori de recursos, presentacions, documents de treball...

Porteu a terme les accions planificades en el disseny (abans, durant i després de la sessió).
Valoreu de forma detallada i recolliu en un informe de valoració:

la idoneïtat del disseny realitzat
la qualitat dels materials creats
el vostre treball com a grup
l'eficàcia del procés en funció dels aprenentatges fets pels components del vostre grup i el grup-classe

A la tercera tutoria el grup valorarà de forma global, i conjuntament amb el professor, tot el procés seguit. En aquesta sessió s'acordarà la nota del treball que podrà ser la mateixa per a tot el grup o diferenciada per a cada component.

Lliurament del treball

El mateix document de Google emprat per a la 1ª fase recollirà la informació completa sobre el treball. S'inclouran els enllaços cap a altres materials creats de manera que aquest document serà considerat com el treball final.

Recursos

Portal de la Pissarra Digital (P.Marquès)

Articles

Viejas pedagogías. Nuevas tecnologías (ADELL, J.; MARTÍNEZ, J.)
Nuevas tecnologías con viejas pedagogías (Bloc M. Área)

Blocosfera educativa

2008-10-07T16:37:00.006+02:00

Des de l'assignatura es demana que cada estudiant crei un bloc i que l'actualitzi de forma continuada i, possiblement, saber més coses sobre el blocs ens ajudarà a respondre millor a aquesta demanda.

Els blocs al món

A tot el món la creació de blocs ha crescut en els darrers anys de forma exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs.

Vegeu el següent vídeo per aprendre més coses sobre els blocs.

Blocs i educació

La senzillesa d'ús dels blocs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i la facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències... Així van néixer els EduBlocs.
Per a moltes escoles el bloc ha esdevingut un important recurs educatiu i s'han creat, blocs d'escola, blocs d'aula, blocs pel treball en petit grup i blocs de l'alumne.
Podeu ampliar força els vostres coneixement sobre l'ús educatiu dels blocs llegint l'article EduBlogs publicat a l'espai ZonaTIC-n

Interaccions entre blocaires: la blocosfera educativa

Un blocaire és aquell crea i manté actualitzat el seu bloc. Per norma general el bloc no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrit. Sovint es cerca la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent comentaris o nous articles).

Els lectors d'un bloc sovint tenen el seu propi bloc i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blocaires amb articles que es complementen i enriqueixen mútuament.

També és freqüent (i aconsellable) trobar en un bloc educatiu una llista d'enllaços a altres blocs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un bloc ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament.

En ocasions, quan l'autor d'un bloc està interessat en encetar una reflexió conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer una reflexió inicial i convidar a altres blocaires a pensar-hi sobre el tema (aquesta estratègia rep el nom de mem). Podeu aprendre més coses sobre els mems en aquesta Introducción general sobre la teoria de los memes de Jordi Cortés o veure un exemple de mem a l'article Competencias digitales, glosa al meme de Ayerbe
del bloc La mirada pedagógica.

El concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires.

Principis bàsics d’imatge digital.

2008-10-06T09:17:00.009+02:00

Les característiques a les que ens referirem, fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, que és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts. Aquestes últimes les podem crear amb el programa Inkscape, que és lliure o amb l’illustrator de l’empresa Adobe, entre d’altres.

També cal dir que molts programes, com el Word de Microsoft, incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d’imatges.

Les imatges de mapa de bits són les generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe. Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Per a finalitzar, caldrà tenir present que les imatges digitals les acabem emmagatzemant i que per fer-ho hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...) i un suport, un disc dur, uns DVD, un espais web, una carpeta on-line,...

Totes aquestes trets aquí apuntats, s’hauran d’entendre i saber utilitzar per a poder treure’n el màxim partit de les imatges digitals.

Per saber-ne una mica més http://www.fotonatura.org/revista/articulos/32/

Per saber-ne més de com tractar la imatge digital podeu consultar l'entrada d'aquest bloc:

http://ntaefpcee.blogspot.com/2008/10/tractament-dimatges-digitals.html

Tractament de so digital

2008-10-04T09:25:00.009+02:00

En tractar del concepte de digitalització ja es va apuntar que digitalitzar el so consisteix a convertir la informació sonora en un arxiu, i un arxiu ho podem entendre com una seqüència de codi binari susceptible de ser tractada amb un ordinador.
Per captar aquesta informació sonora i convertir-la en informació digital necessitarem un dispositiu capaç de fer-ho; podria ser un reproductor de MP3 o un telèfon mòbil que captéssin el so pel micròfon i l'enregistressin en la targeta de memòria. Aquesta situació seria anàloga a l'ús de la càmera de fotos digital a la que ens vam referir en tractar la imatge digital. I també podem treballar directament amb un micròfon connectat a l'ordinador. En aquest punt convé tenir present que hi ha micròfons omnidireccionals, que capten el so de totes les direccions, com el de les webcams i d'altres que són unidireccionals i només capten el so que s'hi dirigeix directament.

Això serà important tenir-ho en compte quan treballem en un ambient sorollós com pot ser una aula d'escola o la mateixa aula d'informàtica on fem les nostres classes.

TRACTAMENT DEL SO AMB AUDACITY
Farem un exercici de tractament de so utilitzant el programa lliure i de codi obert Audacity que et pots descarregar des d'aquí.

En primer lloc cal comprovar que funciona correctament l'entrada de so pel micròfon. Només caldria engegar l'enregistrador (botó REC) i comprovar que en parlar davant del micròfon apareix una representació de l'ona de so en pantalla. En el cas que l'ona resti plana, caldrà comprovar que el micròfon està connectat a l'entrada adient (es sol indicar de color rosa) i que el programa està configurat per a rebre el senyal pel dispositiu adequat (menú: Edita/Preferències/ E/S de so /Enregistrament/Dispositiu)

L'exercici consistirà en:
1) Enregistrar una frase i desar l'arxiu en una carpeta compartida amb el nom del nostre identificador i en format wav.
---------
Observació: Aquest programa treballa amb el que anomena "projecte", que no és pròpiament l'arxiu de so definitiu. Per això quan anem a enregistrar el document sobre el que estem treballant ens surt un avís indicant que allò que gravarem només es podrà utilitzar des d'aquest mateix programa. Per poder utilitzar el document sonor caldrà exportar-lo a un format de so estàndard.
----------
2) Escoltar algunes de les frases enregistrades pels companys i triar-ne algunes per muntar una nova frase amb fragments de les frases originals.
3) Obrir dues o tres de les frases originals amb el programa Audacity i unir-ne els fragments adequats per formar una nova frase.
4) Aplicar-hi, si s'escau, alguns efectes sonors
5) Enregistrar la nova frase en format mp3 i desar l'arxiu a la carpeta personal per poder-lo pujar més endavant al nostre bloc de treball personal.

Exercici opcional.

1- En una carpeta personal gravar una cançò en format MP3
2- Obrir-la a l'audacity
3- Baixar el volum de la música en una part de la cançó. Cal fer-ho utilitzant un fader d'entrada i un de sortida.
4- En una pista nova gravar un missatge referent a la cançó i que coincideixi en el temps amb el lloc en que s'ha baixat la música.
5- Exportar a mp3
6- Penjar l'arxiu mp3 a un servidor web que ens permeti penjar audio i generar un codi embed com: http://www.esnips.com o http://www.goear.com
7- Penjar el codi embed en el nostre bloc de manera que és pugui escolatr directament la música en un reproductor.

Tractament d'imatges digitals

2008-10-03T07:59:00.014+02:00

Tal com es va comentar a l'entrada "Concepte de digitalització", fer una fotografia amb una càmera digital vol dir convertir la imatge que capta l'objectiu de la càmera en un arxiu que es guarda de forma electromagnètica a la targeta de memòria digital.
Podríem dir que això es fa fragmentant la imatge en quadradets molt petits (píxels) i assignant a cadascun el codi numèric que correspon al seu color.
Per entendre la relació entre la imatge de la realitat i la qualitat de la fotografia que obtenim amb la càmera o que traiem per la impressora pots consultar l'article: "Conceptos básicos de imagen digital", publicat a la revista electrònica fotonatura.org.
Per a saber-ne més dels principis bàsics que regeixen les imatges digitals, també podeu consultar una entrada d'aquest propi bloc.
http://ntaefpcee.blogspot.com/2008/10/principis-bsics-dimatge-digital.html

TRACTAMENT DE LA IMATGE AMB EL GIMP
Per a fer l'exercici que es proposa utilitzarem el programa de retoc fotogràfic de lliure distribució anomenat GIMP (acrònim de GNU Image Manipulation Program).
Te'l pots descarregar des d'aquí (i també des de Softcatalà.org) i el pots començar a conèixer amb aquestes orientacions però si vols treure'n el màxim profit aquí en tens un manual força complet.
L'exercici consistirà en:
1) Fer-se una fotografia amb una càmera digital
2) Copiar l'arxiu de la targeta de la càmera a l'ordinador
3) Obrir l'arxiu de la fotografia amb el programa de tractament d'imatge
4) Comprovar la mida de la fotografia i interpretar les dades (mida en memòria:1,67 Mb, per exemple, i mida en píxels 2048x1536, per exemple)
5) Retallar la imatge mantenint una proporció determinada (cal fixar la relació d'aspecte). Això ens servirà, per exemple per ajustar una fotografia retallada a les mides d'un marc de fotos. En el nostre cas la relació serà de 175x220
6) Escalar la imatge, és a dir, reduir el nombre de píxels d'alçada i amplada. Això és important per reduir la mida en memòria de la imatge a la mida útil en pantalla (si hem de veure la foto al nostre bloc, per exemple, no té sentit pujar-hi una imatge que tingui molts més píxels dels que mai podrà mostrar la pantalla de l'ordinador). En el nostre cas ho reduirem a la mateixa mida que hem indicat en la proporció de retallar: 175x220.
7) Finalment, desarem aquest arxiu retocat ("recalculat", com dèiem en parlar de digitalització) en format jpg i ajustant la qualitat per tal que no ocupi més de 7 Kb.
-----------------
Observació: les fotografies fetes amb una càmera digital a més de la informació de la imatge (els colors de cada píxel) també guarden informació complementària com ara la data i l'hora en què s'ha fet la foto, les característiques de la càmera amb què s'ha fet, si s'ha fet servir flash o no, etc. Aquesta informació s'anomena informació EXIF i,m és clar, també ocupa espai... De manera que pot ser que en la nostra fotografia una part dels 7 Kb s'ocupin amb aquestes dades que no ens calen. Pots treure aquesta informació des de la pantalla d'opcions avançades en desar la imatge en format jpg i veuràs com la imatge guanyarà en qualitat perquè les 7 Kb s'utilitzaran només per a la informació gràfica.

Creació d'un índex (taula de contingut) amb Word 2007

2008-10-02T19:00:00.006+02:00

El procés de creació de l'índex d'un document Word es pot automatitzar i ens podem estalviar molt temps si emprem l'opció Tabla de contenido.
Els passos a seguir seran:

Marcarem amb l'estil Título 1 els títols de tots els apartats que volem que apareguin a l'índex
Posarem el cursor a la pàgina on ha d'aparèixer l'índex i farem: Referencia - Tabla de contenido - Insetar tabla de contenido
Acceptarem i ens apareixerà l'índex del document. Si els títols dels subapartats estan marcats amb l'estil Título 2, apareixeran també a l'índex (sagnat a la dreta)
Si fem canvis al document caldrà actualitzar l'índex: botó dret - actualizar campos

Inserir un vídeo en una entrada del bloc

2008-10-02T18:00:00.005+02:00

Podrem afegir un fragment de vídeo o d'àudio a qualsevol Entrada del bloc

El fitxer a visualitzar/escoltar haurà d'estar situat a Internet per tal de poder emprar la seva adreça web o bé l'haurem creat nosaltres mateixos.

Ens podem trobar amb tres casos:

1r cas: embedir. El fitxer es troba a un espai web (p.e. a Youtube) i el proveïdor ens facilita el codi html que copiarem i posteriorment enganxarem a l'entrada del bloc. Aquest codi s'enganxa a la pestanya Modificar Html.
2n cas: construir l'adreça web. El fitxer ja es troba a Internet. Llavors començarem per esbrinar quina és la seva adreça web i, un cop localitzada, la posarem a l'entrada del bloc.

Exemple

La pissara digital

vídeoNEO (cat)

Copiar acceso directo

http://www.pangea.org/dim/neopissarra.wmv

Editor de l'entrada

3r cas: pujar el nostre vídeo. El fitxer no està publicat a Internet però el tenim nosaltres. Llavors l'haurem de pujar a Blogger emprant el botó Afegir un vídeo.

Las nuevas tecnologias en la sociedad de la información.

2008-10-01T09:05:00.002+02:00

El primer capítol del llibre:

Cabero Almenara, J., & Alonso García, C. M. (2007). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid etc.: McGraw/Interamericana de España.

Fa referència a diferents aspectes de la nostra societat que ens han de ser especialment útils de cara a orientar l’ús de les TIC a les escoles. El principi de partida seria que cal conèixer una mica més la societat en la que vivim i com les “noves” tecnologies influeixen ella i li donen forma per a poder-les utilitzar millor en els contextos d’ensenyament-aprenentatge.

Aquest capítol el podem dividir en dues parts:

Els quatre primers apartats en els que és defineix la pròpia societat i la relació amb les NT
Els apartats 5 i 6 en els que apunten línees de relació amb l’educació. Apartats aquest que és desenvoluparan al llarg de la resta del llibre i que en el nostre cas desenvoluparem en l’assignatura

Concepte de digitalització

2008-09-29T07:32:00.012+02:00

A grans trets podríem dir que el procés de digitalització consisteix a convertir la informació en seqüències numèriques que poden ser tractades per un ordinador. (vegeu: "En què consisteix la digitalització?")
Per exemple, quan fem una fotografia amb una càmera digital, la informació, -que en aquest cas és la imatge que entra per l'objectiu de la càmera-, es converteix en un arxiu que queda registrat a la targeta de memòria.
I aquest arxiu ens el podríem imaginar com una seqüència de "0" i "1" (només dos nombres! per això es parla de codi binari) que representa la imatge de tal manera que es pugui reproduir de nou en una pantalla (el mateix visor de la càmera o el monitor de l'ordinador) o bé es pugui imprimir. (podeu ampliar a: "La digitalización y las redes")
La importància del fet que determinats aspectes de la realitat (la imatge, el so, ...) i també el propi llenguatge escrit es pugui digitalitzar i, per tant, es puguin convertir en "arxius" que podem utilitzar amb els ordinadors està en el fet que d'aquesta manera la informació es pot transmetre a través de xarxes de comunicació (Internet, per exemple), es pot reproduir sense pèrdua de qualitat, es pot magatzemar ocupant un espai mínim (targetes de memòria, discos durs, pendrives...) i com que els arxius hem dit que són seqüències numèriques i els nombres es poden "recalcular" aquesta informació també es pot manipular molt fàcilment, per exemple convertir una fotografia en color a una fotografia en blanc i negre només voldrà dir anar canviant els nombres de cada píxel que forma la imatge perquè el color es converteixi en un gris determinat i això és el que fa l'ordinador quan nosaltres cliquem un simple botó en un programa de tractament d'imatge, racalcular tots els "0" i "1" que formen aquella imatge!

I, encara més, el fet que aquests diversos tipus d'informació (text, imatge, so, vídeo...) els puguem utilitzar amb una mateixa eina (l'ordinador!) és el que ens permet parlar de multimèdia, d'interactivitat i d'hipertextualitat, conceptes que desenvoluparem amb detall més endavant.

Per comprovar si has comprès bé aquests continguts, reflexiona sobre les diferències que hi ha entre un diari en paper i la versió digital d'aquest mateix diari. Si vols, això podria ser una bona intervenció a desenvolupar en el teu bloc de treball personal.

Revisió ortogràfica amb Firefox

2008-09-26T10:58:00.005+02:00

El navegador Firefox permet la revisió ortogràfica dels textos que redactem a una entrada d'un bloc, un fòrum, un document en línia...

Per tal de poder fer això ens caldrà fer el següent:

Descarregar i instal·lar Firefox (es pot instal·lar la versió en català)
Instal·lar l'extensió diccionari català o en altres llengües
Reiniciar (tancar i tornar a obrir - es fa de forma automàtica- ) el navegador

Un cop instal·lada l'extensió ja la podrem emprar. Si escrivim incorrectament una paraula quedarà subratllada en vermell. Si fem clic amb el botó dret el sistema ens mostrarà les alternatives.

Blocs de NTAE

2008-09-23T17:00:00.003+02:00

Treball individual

Creació i actualització continuada al llarg del quadrimestre d'un bloc amb continguts acadèmics on quedaran recollits una part dels aprenentatges fets al llarg del quadrimestre. Caldrà fer com a mínim un escrit (entrada) cada setmana de forma continuada des de l'inici fins al final del quadrimestre; la data límit per realitzar entrades avaluables serà el darrer dia de classe.

Les entrades han de referir-se, entre d'altres, als aspectes següents:

Exercicis de tipus pràctic realitzats a l'aula
Resums, comentaris o ampliació dels continguts del temari
Resenyes i comentaris sobre espais i recursos web
Presentació de notícies d'actualitat referides a les TIC
Reflexions sobre el propi procés d'aprenentatge

També a nivell individual cal que l'estudiant participi en el bloc de l'assignatura fent dos comentaris al llarg del curs. El professor de cada grup-classe indicarà les dates en les que caldrà fer aquests comentaris, que hauran de ser breus i de forma obligatòria hauran d'incloure un enllaç cap al propi bloc on hi hagi el desenvolupament més detallat.

El quotidià acaba amb l'excepcionalitat

2008-09-22T05:34:00.002+02:00

Moltes vegades diem que quan una cosa surt per la televisió, és que ha deixat de ser nou i excepcional i que ha entrat a formar part de l’àmbit de la divulgació a tota la societat. Amb l’us de les TIC a les escoles aquest moment ja és aquí i molts programes de televisió, tracten de manera. Un exemple recent va ser la notícia “Aprendre sense paper ni llapis” d'agost de 2008 que es pot veure a: http://www.tv3.cat/videos/677289

Un bon punt per començar una assignatura de Noves tecnologies aplicades a l’educació és veure i analitzar algunes experiències escolar i així veure que estem parlant de fets quotidians per als nens de 3 a 12 anys.

Per fer-ho, utilitzarem dues fonts d’informació: el programa Bit a bit de Televisió de Catalunya i els perfils d’innovació de la XTEC del Departament d’Educació .

Del Bit a bit i concretament de la secció bit a l’aula hem seleccionat:

Marató Viquipèdia 18-06-2007
Fòrum digital 23-04-2007
Taller d'animacions 02-04-2007
Stop Motion 18-06-2007
Taller de trucs 07-05-2007
Webquest 26-03-2007
Treball de recerca 12-03-2007
El vídeo digital a internet 27-10-2006
La pissarra digital 29-09-2006
L'escàner i la impressora 03-11-2006
Campus virtual 19-03-2007
Presentació multimèdia 05-03-2007

Molts d’aquest vídeos, i d’altres també interessants, els podem veure amb major qualitat a través de TV3 a la carta

Dels

Perfils dinnovació en Educació hem seleccionat:

CEIP Jacint Verdaguer (Sant Sadurní d'Anoia)Integració global de les TIC a l'escola
Un hort i un bestiari per aprendre ciències tot utilitzant les TICCEIP l'Arenal de Llevant, Barcelona [16-6-2005]
CEIP Gassó i Vidal (Ripollet)La "tele de l'escola", un espai per veure festes i activitats escolars
CEIP Salvador Espriu (Mongat)Contes amb Power Point per a l'educació infantil
Equip LaceNetCooperativisme a través d'Internet
IES Manuel Sales i Ferré (Ulldecona)Alfabetització audiovisual a través de produccions videogràfiques

Es pot treballar de forma individual o bé per parelles. Cal escollir una experiència i respondre en un fòrum del bLink a les qüestions següents:

Nom de la experiència
Escola privada o pública
Nivell educatiu
Descriu molt breument l’objectiu principal de l’experiència
Es pot aplicar a algun altre nivell educatiu? Per què?
Quin programari s’utilitza? Fes una llista.
Quina és la seqüència didàctica

Important. Per a completar aquesta tasca cal parlar sobre les diferencies entre aquests dos formats que s'han utilitzat per a transmetre la informació.

Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació

Bloc tancat

1. Jocs digitals, programari i educació infantil

2. La informació a la xarxa, el copiar/enganxar i el guiatge dels treballs

3. Portals educatius orientats a alumnes

4. Noves tecnologies amb velles pedagogies?

5. L'ús de documents sonors a l'escola

6. El vídeo, només per a entretenir?

7. Els recursos del mestre

8. L'ordinador pot ser un bon mestre?

Comunicar amb presentacions

Competències bàsiques en TIC per a la formació de Persones adultes

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Crear mapes conceptuals

Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker

Cultura Lliure i Programari Lliure. Una mica de lectura

Cultura Lliure i Programari Lliure. 4 situacions per al debat.

Les Unitats d'Aprenentatge Autònom

Gestió de la informació: blocs de notes de Google

El llenguatge audiovisual

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Exercici de vídeo. Funcionament, especificacions i alguns consells.

Google docs. Els Documents en línia de google

Edu3.cat. Una televisió? Una web? Com la utilitzem a l'educació?

Els wikis. Fonaments i relació amb l'educació i el treball cooperatiu

Treball Comunicar amb presentacions.

Programari lliure: idees i conceptes

JClic. L'ordinador pot ser un bon mestre?

XTEC. Un espai web pensat per a l'educació

El Youtube, només un espai d'entreteniment?

La Viquipèdia, la informació a la xarxa i el copiar/enganxar

La ràdio i l'ús de documents sonors a l'escola

La Pissarra Digital. Noves tecnologies amb velles pedagogies?

Blocosfera educativa

Principis bàsics d’imatge digital.

Tractament de so digital

Tractament d'imatges digitals

Creació d'un índex (taula de contingut) amb Word 2007

Inserir un vídeo en una entrada del bloc

Las nuevas tecnologias en la sociedad de la información.

Concepte de digitalització

Revisió ortogràfica amb Firefox

Blocs de NTAE

El quotidià acaba amb l'excepcionalitat